Open Cosmos és una empresa fundada al barri del Bon Pastor de Barcelona per un mallorquí i dos catalans que ja té una desena de satèl·lits orbitant a l'espai. La companyia creix a passes de gegant -té 300 treballadors- i ha presentat al Mobile World Congress una constel·lació de satèl·lits que permetrà crear una xarxa de cobertura privada. L'objectiu és facilitar la gestió de les crisis als governs i les institucions. Tiago Rebelo, director comercial de l'empresa, explica el projecte i reflexiona sobre l'estat actual de la seguretat espacial.
Que és una constel·lació de satèl·lits?
Un grup de satèl·lits que treballen per a una mateixa finalitat.
I quina és la d'Open Cosmos?
Estem creant una xarxa privada perquè les empreses o els governs es comuniquin entre dos punts del planeta de manera molt segura. Actualment, les comunicacions passen per diversos punts, el nostre projecte planteja que vagin d'un punt A a un punt B a través dels satèl·lits de telecomunicacions. Es podran enviar missatges, imatges o vídeos com en un internet qualsevol, però aquest serà privat.
Com es farà això?
Tindrem una desena de satèl·lits orbitant per la Terra. Va girant el planeta i van girant els satèl·lits. Qui tingui contractat el servei tindrà un terminal. Quan es vol establir una comunicació, el satèl·lit que està mirant al terminal rep les dades i les traspassa al satèl·lit proper a l'altre terminal a través d'una tecnologia amb làser.
Per qui està pensat?
Un cas actual, el conflicte a l'Orient Mitjà. Les ambaixades s'estan intentant comunicar amb el govern central però és molt difícil perquè les torres de les comunicacions no estan funcionant. La nostra constel·lació ho pot fer de manera molt segura amb dos terminals que es comuniquen per l'espai. És com si tinguesis un cable submarí que t'integra dos punts, però a l'espai.
Per tant, serà útil en escenaris de crisi?
El que volem fer és garantir comunicacions segures en tots els escenaris operatius. I també en escenaris en què les comunicacions de terra estan deshabilitades. Perquè hi ha conflicte, perquè hi ha una catàstrofe, o perquè no interessa què passa. Aleshores, en aquest tipus d'escenaris en què les comunicacions de terra no estan funcionant, entrem nosaltres.
I com s'utilitza?
És un terminal petit que es pot moure o deixar fix. El pots portar al cotxe o guardar-lo en un edifici. No està vinculat a cap dispositiu mòbil.
Quan serà una realitat?
Ara estem en un procés productiu per tenir els satèl·lits i poder llançar-los l'any vinent. La constel·lació de satèl·lits encara no està distribuïda, necessita una xarxa per poder tenir un servei a temps real i un nombre mínim per començar a servir els governs.
Quants satèl·lits teniu a l'espai?
En tenim dotze, entre els satèl·lits d'imatges i els de telecomunicacions.
Què fan els satèl·lits d'imatges?
Observació de la Terra. Aconseguim imatges amb moltíssima resolució, tot i estar a l'òrbita de la Terra. Un exemple, podem captar un cotxe. Això pot servir per als incendis, per analitzar la qualitat de l'aigua, o el nivell de les costes.
Com funcionen?
Els satèl·lits d'observació de la Terra estan en òrbita baixa, la més propera a la Terra, per poder tenir més resolució. Els satèl·lits tenen infraroig i poden veure molta més informació de la que té l'ull. Les imatges es processen i tens dades útils. El píxel no és només imatge, és informació. Per exemple, en el cas d'un incendi tens dades dels sensors de fum.
- Un plànol de la Terra amb informació d'Open Cosmos.
- Hugo Fernández
Què implica coordinar els satèl·lits d'imatges i els de telecomunicacions?
Actualment s'envien imatges aèries en tres hores. Tres hores és molt poc, però en un cas d'emergència és molt, és massa. Amb els nostres satèl·lits es farà al segon, perquè tindrem connectats els de telecomunicacions amb els d'observació de la Terra. Ells mateixos analitzen les imatges i les envien directament a la persona que necessita prendre una decisió. Per a un incendi, unes inundacions o una guerra, la informació és ràpida i útil.
Qui són els vostres clients?
Hem treballat amb molts governs europeus. Per exemple, els de Grècia, Espanya, Portugal i Anglaterra. Però també companyies que tenen dades que necessiten seguretat, institucions, empreses de finances, assegurances o companyies telefòniques.
Qui regula que les empreses vagin enviant satèl·lits a l'espai?
Ningú. El primer que arriba és el primer a ser atès.
Això és sostenible a llarg termini?
Hi ha un creixement d'empreses que envien satèl·lits, però els països i les agències espacials estan començant a posar normes. De moment no són obligatòries, són una mena de bones pràctiques que les empreses poden seguir. Amb el temps, les normatives haurien de passar a ser obligatòries, sinó serà un Texas.
Qui ho hauria de gestionar?
Hi ha una institució de les Nacions Unides -Oficina d'Afers de l'Espai Exterior- que ho coordina a nivell global. Però hi ha països que no són a dins, com Corea del Nord.
És una excepció?
Sí. La gran majoria dels països està intentant que hi hagi una regulació. Perquè els ajudarà a tots. Ara, si un satèl·lit té un problema i allibera brossa, posa la resta de satèl·lits en perill. La brossa, tot i que tingui la mida d'una moneda, es com una bala si xoca contra un satèl·lit.
Quina és la vida útil d'un satèl·lit?
Els satèl·lits d'òrbites baixes tenen una vida útil de cinc anys i quan moren s'han de reconduir cap a l'atmosfera i destruir-los. També hi ha una entitat reguladora que adverteix les empreses que gestionen els satèl·lits quan estan a punt de xocar.
Tornant a la Terra, sou una empresa catalana.
L'empresa la va fundar fa deu anys Rafael Jordà, mallorquí, quan estava a Oxford, i al cap de poc temps va obrir oficines a Barcelona, al Bon Pastor. Els altres cofundadors són catalans: l'Aleix Mejías i el Jordi Barrera. Tots tres van estudiar la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Quants treballadors teniu?
Actualment, prop de 300 persones, i estem en una situació de creixement molt gran, necessitem 200 nous treballadors. Enginyers tècnics, electrònics, aeroespacials, de programari, o de mecànica.
Per què us calen professionals de tantes àrees?
Perquè nosaltres desenvolupem els satèl·lits, els produïm i els operem. És una manera de funcionar molt ràpida, i mentre les empreses de França o Alemanya poden tardar anys a posar a punt un satèl·lit nosaltres intentem fer-ho en mesos.
Econòmicament aneu bé.
Fa cinc anys que tenim rendibilitat. Això és molt poc comú en el sector espacial. Estem creixent de forma molt sostenible i ampliant la base de coneixement. La nostra ambició és ser el campió europeu del sector espacial. I hi estem a prop, perquè actualment els projectes europeus més grans d'imatges de constel·lacions i observació de la Terra els guanyem nosaltres.
