Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Aquesta setmana hi ha poc espai per la ironia, perquè el caos en la mobilitat dels últims dies s'ha apoderat de tot. Una enumeració dels fets dels últims dies ajuda a dimensionar-ho: ingrés del president Salvador Illa -que es recuperi aviat-, accident de l'AVE a Còrdova -43 morts-, accident d'un tren de Rodalies a Gelida -maquinista en pràctiques mort-, suspensió de tots els trens de Renfe a Catalunya, tall a l'AP-7, vaga de zel dels maquinistes i la sensació que el país es desfà. Una percepció de decadència, perquè hi ha serveis bàsics que no funcionen i les institucions no tenen força per corregir-ho.
Ja no es tracta només de falta d'inversió de l'Estat -que hi és, i que és escandalosa-, de retards en el funcionament rutinari dels trens -una normalitat que desgasta els usuaris- o d'uns serveis públics que s'han de posar al dia per qüestions demogràfiques. La qüestió és que, hagi manat qui hagi manat en les últimes dècades, no ha tingut la capacitat, el talent o la calma per projectar una visió a llarg termini. En l'època del procés es va pecar d'anar avançant la línia de meta, pensant que així es complirien abans els objectius, però es van descuidar carpetes nuclears. I ara, amb l'independentisme lluny del poder, la bandera de la gestió del PSC presenta arrugues per la sensació de paràlisi.
El problema del Govern -immers en la interinitat no volguda per la malaltia d'Illa- en la crisi de Rodalies no és l'accident, perquè el risc zero no existeix, sinó la gestió posterior. Com es pot dir que dijous els trens estaran en marxa i constatar, des de primeríssima hora, que els maquinistes -els seus motius tindran- no engeguen els trens i per tant Rodalies continua sense funcionar? Funcionarà tot aquest divendres, després de l'acord amb els conductors? Què diria el PSC si aquesta cadena d'esdeveniments hagués enganxat Carles Puigdemont, Quim Torra o Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat? I això que ara, en teoria, a Madrid hi mana algú que és amic. Ja no hi ha excuses.
Ens ha agradat
Poc es pot salvar d'una setmana marcada per la desgràcia, però des del Canadà arriba un bri d'esperança. El discurs del primer ministre Mark Carney al Fòrum de Davos és una oda a la política per a adults en un món que s'ha tornat una pel·lícula post-apocalíptica. Val la pena aturar-s'hi, tant pels referents que cita com pel missatge de fons: hi ha una sèrie de valors que cal defensar davant dels qui se'ls volen carregar. Tenir raó no és suficient, però per alguna cosa es comença, i dir la veritat és indispensable. En un moment en què el president dels Estats Units és capaç de publicar missatges privats, d'imitar líders mundials i de promoure la llei de la selva, fa goig que hi hagi gent com Carney.
No ens ha agradat
Aquesta setmana ens hem esperat al cinquè paràgraf per parlar de futbol, cosa estranya. Però val la pena destinar unes línies a expressar la preocupació que recorre el cos tècnic del Barça -i també els aficionats- per la lesió de Pedri. La cara de Hansi Flick quan va constatar que el migcampista canari s'havia fet mal ho explica tot. Pedri, metrònom de l'equip, garantia de tenir la pilota i de cuidar-la amb bon gust, mescla de Xavi i Iniesta, es perdrà uns quants partits en un tram de la temporada en què cal treballar per arribar endollats a la primavera, que és quan es decideixen els títols. De moment, els resultats acompanyen. N'hi haurà prou amb aquest nivell per imposar-se a Europa? Ho dubto.
Què fem el cap de setmana
Si en algun moment no plou -ja us ho anirà explicant Arnau Urgell, aquesta setmana multiplicat per atendre la llevantada i la crisi a Rodalies amb la solvència habitual-, pot ser un bon cap de setmana per sortir de casa i gaudir d'exposicions com la que s'està exhibint aquests dies al Museu de Ciències Naturals de Barcelona sobre la invenció del temps. I, si us fa mandra abandonar el sofà, un petit plaer culpable per fer marató: la sèrie Younger, a Netflix, us farà riure sense pretensions. I al diari? Amb la Neus Climent i el Pep Martí, hàbil dins i fora de la redacció, us hem preparat un nou Snooker sobre com queda estructurat el nou ordre mundial després d'un gener caòtic. Bon cap de setmana!
