Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que només queden unes hores perquè al Barça li toqui el PSG als vuitens de final de la Champions. Si passa, serà una eliminatòria complicada, d'aquelles que es poden enverinar i que poden acabar en fracàs, però l'equip blaugrana segur que té marge per sortir-ne classificat. És un escenari molt similar al dels pressupostos de la Generalitat per al 2026, que es presenten avui al Parlament i arrencaran aviat el seu tràmit. Us recomano llegir dues peces per saber com està tot: aquesta, per revisar el calendari; aquesta, per clarificar que hi ha mesos de marge. Es busca l'acord i no trencar.
Oriol Junqueras, president d'ERC, insisteix sempre que pot que és el primer interessat en què Catalunya disposi de nous comptes, circusmtància que no es produeix des del 2023, amb Pere Aragonès a la Generalitat. Ningú dubta que els pressupostos són necessaris, perquè augmentaran la despesa en 9.100 milions d'euros i perquè, com ja ha advertit la consellera Alícia Romero, caldria "passar el rasclet" en cas que el Parlament no els aprovés. ERC -us ho hem avançat en primícia- no presentarà per ara esmena a la totalitat. Té temps de fer-ho, si vol, i també té temps de retirar-la, en cas que la presenti. Les negociacions, sovint, tenen una part d'aparador i una, la real, que és privada.
Bloquejar els comptes hauria implicat, a banda de perpetuar la pròrroga, deixar tocada l'estabilitat de la legislatura. El Govern necessita els comptes no només per treballar en els problemes del dia a dia, sinó també per demostrar que la majoria és operativa i que hi haurà gasolina per arribar al 2028. A ningú li interessen unes eleccions, i per això també cal posar en valor el compliment dels acords que van portar Salvador Illa a Palau. No tenir nous comptes seria una pèssima notícia, com ho seria aigualir compromisos com el de l'IRPF. I això, més que en mans d'Illa, està en les de Pedro Sánchez. Per això tot se'n va cap a l'abril, previsiblement amb María Jesús Montero a Andalusia. Funcionarà?
Ens ha agradat
La desclassificació dels documents del 23-F ha estat el més entretingut, amb diferència, d'aquesta setmana. El destí ha volgut, a banda, que el colpista -de debò, no com els dirigents independentistes de l'1-O, que només havien vist pistoles a les pel·lícules- Antonio Tejero morís quan passaven poques hores de la publicació dels papers . La cascada d'informacions -que no deixa de ser una nova maniobra efectista de Pedro Sánchez, perquè agitar el fantasma de la nostàlgia franquista sempre li va bé- ha servit per fortificar la versió oficial del cop d'estat, i en certa manera protegeix la figura de Joan Carles I, ara desterrat. Si hagués estat el contrari, els papers continuarien sent secrets.
No ens ha agradat
A principis d'aquesta setmana, les queixes per la castellanització de topònims a l'autopista -és una manera de parlar, perquè no funciona com a tal- AP-7 van començar a tenir ressò a xarxes. A la sortida de Girona, per exemple, s'hi pot llegir el nom de la ciutat acompanyat de Sud/Sur, i Montornès ha perdut l'accent. Barberà, per exemple, s'ha convertit en Barberá. Junts hi ha posat la banya -Isidre Gavín, diputat a Madrid, ha dit que això suposa pràcticament "tornar al franquisme"-, i la polèmica no acabarà aquí. Segur que hi ha lleis que permeten els canvis de nom, però no costava res deixar les coses com estaven. Si algú no sap que sud vol dir sur, potser no hauria ni de poder conduir.
Què fem el cap de setmana?
Tenim el tàndem Víctor Rodrigo-Laura Vilalta escalfant a la banda des de fa setmanes per tenir-ho tot preparat per cobrir la gala dels Goya, que se celebra aquest dissabte a Barcelona. A partir d'avui podreu començar a llegir les peces prèvies, per saber on poder veure les pel·lícules nominades. Pep Martí i Pere Fontanals us explicaran la vaga de tramvies de fa 75 anys, Guillem Delso radiografiarà les finances del Barça i, si el ple municipal de Barcelona no li roba gaire temps, David Cobo explicarà detalls de com viu la ciutat el Mobile World Congress, que arrenca la setmana que ve. Ja és la vintena edició, i cada vegada costa més aterrar tot allò que s'hi parla. Bon cap de setmana!
