Enmig d’una enorme expectació, la Moncloa ha publicat aquest dimecres un total de 153 documents relacionats amb el 23-F. En molts casos es tracta d’informes del govern espanyol i del Cesid (l'actual CNI), així com de la transcripció de converses telefòniques d’aquella nit. No sembla que la nova informació hagi d’aportar grans descobertes, però sí que dona detalls sucosos de la relació complexa de Joan Carles I amb algun dels principals implicats en l’intent de cop d’estat, especialment del general Alfonso Armada, i també de la participació d’un grup d’oficials del servei secret espanyol. Aquí teniu 10 dels elements més nous de la documentació.
1. Joan Carles I contacta amb Armada i Milans del Bosch
La documentació inclou un informe del Cesid, datat el 5 de febrer del 1982, que apunta a contactes de la Zarzuela amb alguns dels principals responsables del 23-F abans del judici perquè la Corona no sortís "lesionada" dels seus testimoni durant el judici. De fet, un dels principals arguments de la defensa dels colpistes va ser que creien obeir les ordres del rei. L’informe diu això:
“S’assegura que algú molt important de la Casa Reial s’ha entrevistat amb el General Armada, matisant amb ell comportaments relatius a la vista oral del procés; i que quan d’igual forma es va voler celebrar l’entrevista amb el General Milans del Bosch, aquest va exigir que l’entrevista es concretés amb la mateixa personal reial, no admetent intermediaris ni esglaons inferiors; i en aquests cercles d’opinió s’assegura que, en efecte, el rei s’ha entrevistat confidencialment amb el tinent general Milans del Bosch; s’assenyala que per damunt de tot es pretén que la Corona no surti lesionada del procés.
(...) Ens permetem elevar a coneixement superior tals informacions perquè: els opinants no són "callebajeros" i fins i tot algun d’ells està integrat en el sector militar. I perquè els mateixos asseguren com a certs aquests fets. (...) En tot cas, ratifiquem tot l’anterior no és rumor “popular", sinó que pertany a parcel·les d’opinió oïbles i quantitativament restringides”.
2. El paper del Cesid: es mobilitza contra el cop…
Un dels elements interessants és el referent a l’actuació del Cesid durant el cop d’estat. En un informe del Departament de Documentació Interna (DDI), es pot llegir el següent: “18.30 h: Notícia ràdio assalt Congrés. Es pregunta a la 2a Sec. d'EM (Estat Major), DGGC (direcció general de la Guàrdia Civil), IGPN (Inspecció General Policia Nacional) (...) si saben alguna cosa del que succeeix. Resposta negativa. 19 h: Es munta centre d’operacions i es designen encarregats d’enllaç. 19.30 h: S’estableix control informatiu de moviments en carreteres d’Extremadura i Colmenar”. Es tracta d’una informació interessant: el CNI es va mobilitzar per preveure possibles moviments de tropes entorn Madrid.
3. ...però un sector s’hi afegeix
En un informe, el Cesid dona detalls de la participació de sis dels seus agents en el cop: “S’ha pogut comprovar que alguns membres d’aquesta unitat van participar activament en els fets del 23 de febrer. Aquesta participació es concreta en nombre de 6 persones que o bé coneixien els fets abans del 23 o que van planificar un suport operatiu que van dur a efecte i que posteriorment van tractar d’encobrir la seva participació”.
I esmenta els seus noms: “El Capità García Almenta va disposar dels mitjans, emissors, receptors i vehicles i els va distribuir al sergent Miguel Sales i al caporal Rafael Monge i al caporal José Moya Gómez per a suport de la columna que es va dirigir a les Corts. El capità Gómez Iglesias es va mantenir en contacte amb el capità García Almenta (...) El comandant Cortina no està comprovat que ho sapigués, però hi ha indicis que va ser així”.
4. El Cesid parla amb Tejero
Això diu un informe dels serveis d’intel·ligència: “Dos directius del Cesid van aconseguir penetrar en el Congrés i parlar amb els caps (Tejero, Menéndez, Pardo Zancada). Aquests van explicar la seva actitud, que en aquell moment semblava irreductible, i no van posar cap dificultat per a la posterior sortida del personal del Cesid. Altres membres del Cesid van poder entrar igualment en el Congrés i parlar amb alguns dels números de la Guàrdia Civil participants en l’ocupació. Es va saber de seguida que el nucli vertaderament compromès era una minora i la resta havien anat enganyats”.
5. L’ambaixador americà i el nunci del papa, “avisats”
“Es coneixen contactes del Comandant Cortina amb el Nunci de Sa Santedat i amb l’ambaixador dels Estats Units, mister Todman en dates prèvies al dia 23, segons va manifestar el Capità Gómez Iglesias”. Això diu un informe del Cesid elaborat poc després de l’intent colpista. La figura del comandant José Luis Cortina és de les més enigmàtiques del 23-F. El seu paper va ser, com a mínim, ambigu.
Va ser ell qui va conduir els autobusos de Tejero fins al Congrés. Dies abans del cop va parlar amb monsenyor Innocenti, nunci de Joan Pau II a Madrid, i amb l’ambaixador nord-americà Terence Todman. Què hi va dir? El febrer del 1981, Ronald Reagan havia arribat a la Casa Blanca. Cal recordar que en les primeres hores del cop, quan a Washington els periodistes van preguntar al secretari d’estat, Alexander Haig, pels esdeveniments de Madrid, va dir tan sols: “És un afer intern”.
6. La dona de Tejero: “Se’l carregaran”
En la documentació apareix en diverses ocasions la possibilitat d’un assalt al Congrés per part del GEO (Grup Especial d’Operacions de la policia) per alliberar els diputats. De fet, aquesta opció, que es va plantejar en la teoria, mai va ser contemplada amb facilitat perquè suposava posar en risc la vida dels parlamentaris. Des de l’entrada de Tejero, la seva dona, Carmen Díez Pereira, vivia amb angoixa els esdeveniments. El seu telèfon cremava.
Així que avançava la matinada, quan creixien els rumors d’un imminent assalt, la dona manifesta el seu temor a un assalt, la dona de Tejero va trucar a la direcció general de la Guàrdia Civil per preguntar si era veritat que els GEO irromprien al Congrés. L’oficial que l’atén la tranquil·litza: "Que no, que no, que no es deixi posar nerviosa i estigui tranquil·la, que no és això".
7. Un avió per a Tejero?
Tangencialment, la documentació -i les trucades dels Tejero aquella nit- també dona detalls de la xarxa de connexions dels conspiradors. Un capità general retirat, Francisco Coloma Gallegos, estava pendent del que succeïa, amb simpatia pels amotinats. Era una figura rellevant, havia estat el darrer ministre de l’exèrcit de franco i, posteriorment, capità general de Catalunya. Aquella nit, la seva dona, Carmen Coloma, va trucar a la dona de Tejero perquè acceptés una rendició amb sortida amb avió inclosa: "S’ha de resar i tu parla amb el teu marit i digues-li que agafi l’avió (una proposta que li havien fet a Tejero). I res més, pa alante”.
8. "Ruc i desgraciat": la dona de Tejero sobre el seu marit
"L'han deixat tirat com una burilla" . La frase és de la dona de Tejero, que s’expressa així un munt de vegades en tota la nit. “Ruc i desgraciat” també són paraules repetides així que avança la nit i queda clar que l’única capitania general que s’ha aixecat és la de València, amb Jaime Milans del Bosch. La filla de Tejero també es mostra desolada en diversos moments de la nit: “S’ha aixecat Milans del Bosch. Ha manat unitats, però s’han fet enrere. Van prendre TVE, però es van fer enrere. S’han rajat tots els altres capitans generals, però tenia al darrere a Milans del Bosch, a Armada, al rei i al del Goloso (la Brunete), i l’han deixat a l’estacada”.
9. El Cesid ja preveia una DUI… el 1981!
Poques setmanes després del 23-F, un informe del Cesid enviada a la junta de caps d’estat major alertava d’una possible DUI a Catalunya o al País Basc que podria desembocar en una intervenció militar. Segons l’informe, el març de 1981 a Catalunya “el separatisme violent no assoleix una gravetat preocupant”, però la conflictivitat podia provenir “del nacionalisme català no revolucionari” amb actuacions “des de les mateixes institucions autonòmiques, o consentides per elles” que puguin “enfosquir les relacions entre l'Estat i la comunitat autònoma”.
10. Nou cop per al 28-O del 1982. Hora H: 5 de la matinada
El material inclou documents manuscrits escrits a mà sobre possibles cops d’estat i sovint amb errades ortogràfiques que fan difícil pressuposar una profunda elaboració. Però sí que donen la temperatura dels mesos previs al 23-F. També hi ha uns papers que concreten una operació per un cop violent a perpetrar-se just la jornada de reflexió del 28 d’octubre del 1982, en la vigília de les eleccions que van donar la majoria absoluta al PSOE.
El complot, dirigit pel tinent coronel Crespo Cuspinera, era conegut i va ser neutralitzat amb la detenció d’un seguit d’oficials mesos abans. Però el document aportat dona alguns detalls curiosos, com l’hora H del moviment, entre les 5 i les sis de la matinada. Aleshores serien capturats els principals líders polítics. Seria l’Operació Diana.
