L'extinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero Molina, que va protagonitzar l'intent de cop d'estat del 23-F, es troba en situació crítica a la seva casa de València, als 93 anys. Un delss eus fills, que és sacerdot, li ha donat l'extremunció. Tejero va entrar en la història d'Espanya el 23 de febrer del 1981, quan va assaltar el Congrés al capdavant d'un grup de guàrdies civils quan se celebrava la sessió d'investidura de Leopoldo Calvo Sotelo. La seva imatge amb pistola a la mà va donar la volta al món.
Tejero va ser de sempre un franquista convençut. Des dels inicis de la Transició va protagonitzar diversos incidents pel seu rebuig al canvi polític. En una ocasió, va ser traslladat del País Basc a Màlaga al negar-se a retre homenatge a la ikurriña. Molt aviat va participar en els diversos cercles ultres uniformats que conspiraven contra la democràcia. El 1978, va planificar junt a un oficial de la Policia Nacional, Ricardo Sáenz de Ynestrillas, un assalt a la Moncloa per arrestar Adolfo Suárez. Allò, que es va anomenar Operació Galàxia, no va fructificar i Tejero va ser processat, però va estar només uns mesos a la presó.
La seva hora va arribar la tarda del 23-F. Després que ell ocupés el Congrés, el capità general de València, Jaime Milans del Bosch, va decretar l'estat d'excepció en el seu territori. En aquella ocasió, irònicament, Tejero va contribuir a fer inviable el cop quan va impedir que el general Alfonso Armada entrés a l'hemicicle per presentar una suposada llista de ministres d'un nou govern en què apareixien membres de diversos partis. Els principals instigadors del cop, Armada, Milans i Tejero, no estaven gaire ben coordinats.
De les escenes viscudes al Congrés, quedarà per sempre el moment de l'enfrontament de Tejero amb el tinent general Manuel Gutiérrez Mellado, vicepresident de Suárez que va plantar cara al colpista. Aquest va intentar fer-lo caure sense aconseguir-ho. La matusseria de l'escena va retratar perfectament la petitesa dels colpistes, molts dels quals van intentar fugir per les finestres del Congrés.
Després del fracàs del cop, Tejero va ser processat junt amb un grup d'alts oficials i membres de l'exèrcit i fou condemnat a 30 anys de presó per rebel·lió militar i expulsat de la Guàrdia Civil. Amb posterioritat, el 1996, va assolir la llibertat condicional. Poc present en els mitjans des d'aleshores, sempre es va refermar en les seves posicions ultradretanes i mai va demanar perdó pels seus actes.
Contra l'Estatut
Tejero, tan present en les imatges històriques de la Transició fins al punt de ser una de les fotografies de l'Espanya sortida del franquisme, va passar a la penombra després del judici. El seu intent de fer política amb la fundació del partit Solidaridad Española (amb un lema com Entra amb Tejero al Parlament) va ser un fracàs. Només va sortir de la foscor per escriure algun article o fer unes declaracions, com va fer per expressar el seu rebuig al nou Estatut el 2006, o presentar una denúncia contra Artur Mas per sedició.
Com Blas Piñar o Girón de Velasco, Tejero es va convertir en un residu d'una extrema dreta nostàlgica amb presència minvant. El que no vol dir que el corrent de fons que podien representar estigués mort. Però serien altres noms, sigles i missatges els que molts anys després del 23-F ressorgirien com un crit -això sí, nou- del passat més negre.
