La Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) torna a organitzar des d'aquest dimecres, amb el beneplàcit dels clubs, la sisena edició de la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita. Fa temps que la monarquia absolutista saudita inverteix milions en el món de l'esport per blanquejar el règim totalitari i presentar-se com a oberturista mentre continua vulnerant els drets humans, així ho constata l'Índex de democràcia del 2024 elaborat per la Universitat d'Oxford, que atorga a l'Aràbia Saudita 2.08 punts sobre 10. Barça, Reial Madrid, Atlètic de Madrid i Athletic Club són els quatre equips que disputaran el títol aquest 2026, que es juga entre el 7 i l’11 de gener a l'Alinma Stadium de Jidda.
La 42a edició de la Supercopa d’Espanya, com ha passat des del 2018 -a excepció del 2021, que es va jugar a l’estadi de La Cartuja, a Sevilla, per les mesures de la Covid-19-, se celebra fora de fronteres espanyoles i, per sisena vegada, ho farà a l’Aràbia Saudita. El Barça, que arriba a la competició com a vigent campió -després de derrotar al Madrid per 2-5 a la final de l’edició anterior- intentarà revalidar el títol, objectiu que cap equip ha aconseguit des de la implantació d’aquest nou format de final four, vigent des del 2020. Si bé continua havent-hi veus crítiques, també entre alguns jugadors, cada vegada perden més força i es discuteix menys sobre la idoneïtat de desplaçar el torneig fins a una dictadura a l'altra banda del globus.
51 milions: el preu de l’sportwashing
La RFEF és un soci més del règim saudita en el seu sportwashing, l'estratègia de netejar la imatge del país a través de l'esport. El màxim organisme del futbol espanyol justifica disputar la competició a l’Aràbia Saudita amb l’augment dels beneficis econòmics que rep, tant la institució com els clubs estatals, i assegura que qui guanya és “el futbol”. Segons la RFEF, el 2017, el darrer any que el torneig va diputar-se a Espanya, els beneficis econòmics van ser de 2,5 milions, en canvi, l’edició del 2025 va deixar 51 milions d’euros a repartir. Aquests ingressos es justifiquen en 27 milions en patrocini, 11 milions en drets audiovisuals, 10 milions en serveis i 3 milions en ajudes, guanys que després la federació espanyola reparteix entre clubs professionals i no professionals.
La RFEF, però, no és l’únic organisme que es rendeix davant la pluja de milions dels saudites. Tant la FIFA, com la UEFA o els jugadors que estan marxant cap als clubs de la lliga saudita col·laboren en aquest sportwashing del país, que acollirà el Mundial 2034 després d’un procés de selecció que no va estar lliure de polèmica.
L'Aràbia Saudita bat el rècord d’execucions el 2025: 347 condemnes de mort
Segons les dades recopilades per l’Organització Saudita Europea pels Drets Humans (ESOHR), el règim totalitari ha batut el rècord històric d’execucions aquest 2025 amb 347 condemnes a mort, superant les 345 del 2024. Les dades les recull l’ESOHR, una institució independent formada per un grup de civils i activistes que promouen la justícia i la defensa de la dignitat humana a l’Aràbia Saudita.
D’afegit, el règim de la monarquia aràbiga és un dels pocs estats al món que permet tortures i càstigs corporals, amb amputació de mans i peus per acusacions de robatoris o pallisses per "delictes" com l'homosexualitat o l'embriaguesa -l'alcohol i el porc estan absolutament prohibits. La llibertat d’expressió i de premsa tampoc són drets humans respectats pel règim totalitari saudita, que ocupa la 162a posició de 180 en el rànquing de països pel que fa a la llibertat de premsa, segons l'estudi de Reporters sense Fronteres (RSF) del 2025. L’associació RSF assegura que, actualment, hi ha 19 periodistes empresonats, que al règim saudita no existeixen els mitjans de comunicació lliures i que els periodistes saudites estan sotmesos a una minuciosa vigilància i censura.
Un règim misogin
Els precedents immediats de l’edició de la Supercopa d’Espanya del 2025 no són positius pel que fa al respecte dels drets de les dones. Així ho va denunciar Cristina Palavra, dona del futbolista Dani Rodríguez, que va explicar que els homes de la grada que es trobaven al voltant de les dones dels futbolistes del Mallorca van començar a fer-los fotos i a assetjar-les. Els fets, que van ocórrer durant el partit de semifinals entre el Reial Madrid i el Mallorca de l'edició del 2025, van agreujar-se, segons explica la mateixa Palavra, davant la passivitat de l'organització, que no els va proporcionar cap mena de protecció ni de seguretat:
🤬"Ens han assetjat"
— Esports IB3 (@EsportsIB3) January 9, 2025
🗣️Cristina Palavra, dona de Dani Rodríguez, parla de la desagradable situació que han viscut els familiars dels jugadors del Mallorca durant el partit. pic.twitter.com/Ecgll6NoF6
El 2018, l'Aràbia Saudita va intentar vendre una obertura -pressionada pels socis occidentals amb qui volia fer negocis- amb la concessió d'una sèrie de drets molt bàsics a les dones. Per primer cop a la història podien entrar en un camp de futbol -sempre en un espai familiar apartat de la resta del públic-, podien treure's el carnet de conduir i podien rebre assistència mèdica sense requerir el permís de l'home, del pare o del fill.
Tot i això, la realitat social i política del règim saudita continua sent masclista i misògina. El 2022 el govern saudita va aprovar una nova llei que establia la tutela masculina: la dona necessita permís de l'home -el pare o el tutor legal- per casar-se i posteriorment ha d'obeir al seu marit. Les dones tampoc poden vestir lliurement, han de portar l'abaya -una túnica negra que només descobreix els ulls i el nas-, són inexistents en espais públics i pateixen matrimonis forçats. Per això, entitats internacionals parlen d'"apartheid de gènere", al nivell d'altres règims com l'Afganistan, el Pakistan, Malàisia o les costums dels jueus ultraortodoxos.
Els futbolistes, còmplices silenciosos
La disputa del torneig en terres saudites no seria possible sense la complicitat dels futbolistes que, sense alçar la veu ni protestar, s’han convertit en còmplices silenciosos de la RFEF i del blanquejament del règim saudita. De fet, es podrien comptar amb els dits d’una mà els que sí que s’han queixat de les condicions del torneig. És el cas d’Antonio Raíllo -capità del Mallorca-, Borja Iglesias -que va jugar la competició amb el Reial Betis el 2023- o Iñaki Williams -capità de l’Athletic Club-. Aquest últim ha estat el darrer a alçar la veu, i ha sentenciat que “és una merda” haver de jugar la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita.
La indiferència de la gran majoria dels futbolistes d’elit masculins contrasta amb el posicionament ferm del futbol femení. El 2025, davant les insinuacions de la RFEF de portar la Supercopa d’Espanya femenina, també, a l’Aràbia Saudita, jugadores com Aitana Bonmatí o Patri Guijarro van posicionar-se rotundament en contra. El mateix va fer l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) en representació de les jugadores professionals, que va emetre un comunicat oposant-se a disputar la Supercopa d’Espanya femenina a terres saudites, ja que asseguren que significaria “blanquejar un règim que no respecta els drets de les dones”.
