Era qüestió de temps que la campanya de les eleccions al Barça pugés de temperatura. El primer cara a cara entre Joan Laporta i Víctor Font ha evidenciat que representen dues maneres antagòniques no només d'entendre el futbol, o la gestió esportiva d'un gran club, sinó també de representar una actitud davant la vida. Laporta, tot intuïció, personalista, amb el punt just de populisme per caure simpàtic i amagar les contradiccions, sap que aquesta setmana haurà de treure l'escut i idear estratègies per contraatacar. Font, amb un posat més endreçat i que per força ha de carregar contra el candidat a la reelecció tot i que això tingui un cost, té només uns dies per treure l'artilleria.
L'entrevista a Xavi Hernández publicada aquest diumenge a La Vanguardia forma part d'aquest context. L'exentrenador blaugrana, possiblement el millor migcampista de la història, va naufragar com a entrenador del club, segurament perquè existia una dissonància cognitiva entre la percepció que es tenia d'ell mateix i la capacitat per encarregar-se d'un equip de primer nivell. Havia de ser una espècie de continuador de l'obra de Pep Guardiola -que és qui li va entregar el volant del millor Barça de la història-, però va acabar sent una decepció dins i fora del camp, més enllà de guanyar un parell de títols rellevants, com la Lliga i una Supercopa. Porta dues temporades sense entrenar.
Està ressentit Xavi amb Laporta? No hi ha dubte, tenint en compte com va ser la seva sortida: primer va dir que plegava, després que es quedava i, finalment, va acabar sent substituït per Hansi Flick, el tercer gran encert -després de Frank Rijkaard i Guardiola- de Laporta a la banqueta. Té raó el candidat a la reelecció quan recorda que, amb pràcticament la mateixa plantilla, Flick va multiplicar els títols i, sobretot, va tornar a construir un equip guanyador, il·lusionant i ple de joventut. El jugador de Terrassa va apostar pel planter -quin remei, tenint en compte les teranyines a la caixa forta-, i es pot sentir part de l'èxit de la nova columna vertebral, però amb ell no hauria funcionat.
Tampoc va funcionar el retorn de Leo Messi, que en teoria tenia el bitllet de tornada aparaulat i al final tot va naufragar. Va ser culpa de Laporta? Aquesta és la versió de Xavi, i també la de l'entorn del futbolista argentí. Un dels implicats en la gestió per fer que Messi tornés, Jaume Roures, fundador de Mediapro, ha negat aquest dilluns a TV3 que la història fos com l'explica el tècnic terrassenc. Hi ha dues grans nebuloses en el mandat de Laporta, pel que fa al tracte amb les llegendes del club: l'adeu de Xavi -que era inevitable, per com queia a trossos la presumpta idea futbolística que aspirava a inculcar- i el de Messi, que encara és un malson per a la majoria d'aficionats amb bon gust.
Aquests dos episodis invaliden Laporta per continuar sent president? Segur que no, perquè en el fons l'equip s'ha anat reconstruint en circumstàncies difícils. Simplement són moments que retraten que al Barça, per sort, s'hi continuen fent eleccions, i que en les campanyes hi ha lluites fratricides. Apel·lar a acabar amb els ismes recorda a aquella manera d'invocar la unitat durant el procés, quan tothom sabia que era un concepte buit, pràcticament prostituït. Està bé que hi hagi ismes, i està bé que els models es contraposin. El model de Laporta és ell mateix; el de Font, més coral i empeltat d'una certa nostàlgia, té una última oportunitat aquest diumenge per fer-se realitat.