Unes hores després que el president dels Estats Units, Donald Trump, advertís a l’Iran que si elegien un nou líder que no tingués la seva aprovació, “duraria poc”, Teheran feia públic el nom del nou guia suprem. Mojtaba Khamenei, el fill d’Ali Khamenei, mort en l’atac de nord-americans i israelians del 28 de febrer. El govern de Benjamin Netanyahu ja va deixar clar que es fixava com a objectiu l’eliminació física del nou líder. Quines implicacions té l’elecció de Mojtaba Khamenei i què significa per l’evolució del conflicte?
Morir en el Ramadà: "El dolç nèctar del martiri"
Ali Khamenei ja és considerat un "màrtir" pels seus partidaris. El comunicat amb què el Consell Suprem de Seguretat Nacional va informar de la seva mort diu moltes coses de la mentalitat dels aiatol·làs i els clergues iranians: "L’elevat esperit del guia de la gran nació de l’Iran i avantguarda dels creients de l’Islam s’ha unit al Regne Suprem després de rebre el dolç nèctar del martiri en el me sbeneït del Ramadà".
Pel xiïsme, la idea de martiri és essencia. Hereus de la facció minoritària dels musulmans a la mort de Mahoma, els xiïtes seguien Ali, casat amb la filla favorita del profeta, Fàtima, que hagueren de fugir perseguits per la majoria sunnita, liderada per un dels sogres de Mahoma. El dolor, la persecució i la mort formen part de l’imaginari xiïta enfront d’un sunnisme vist com a més acomodatici i comerciant. Com també l’estratègia del dissimul, després de segles en què molts xiïtes han hagut de camuflar-se per evitar els seus enemics.
Un dur que no vol exposar-se
Mojtaba Khamenei, de 56 anys, formava part del pinyol que envoltava el seu pare i havia engreixat les connexions entre el clergat i la Guàrdia Revolucionària, l’eix embrionari del sistema, però no es proliferava en actes socials. Ara ho farà encara menys. Sap que el seu cap és un objectiu prioritari per Israel. Ha estat elegit pel Consell d’Experts, format per 88 clergues. Un fet que indica que, com a mínim, l’estructura institucional iraniana continua dempeus. No era aiatol·là, com tampoc ho era el seu pare quan fou elegit a la mort de Khomeini. Però serà elevat a la màxima autoritat religiosa -si encara no ho ha estat- després de ser elegit.
L'astúcia d’una dictadura coral
El sistema polític iranià és difícil d’interpretar. Hi ha un president de la República, Masoud Pezeshkian, elegit per sufragi universal -d’un llistat de candidats seleccionats per un restringit Consell de Guardians-, però el comandament de les forces armades és en mans del guia suprem, que ho és de manera vitalícia. D’aquesta manera, Pezeshkian, un "moderat" dins dels cànons del règim, es troba sotmès a l’autoritat superior del guia i al conservadorisme que caracteritza el Parlament, presidida per un dels dirigents més durs de la dictadura, Mohamed Baqer Qalibaf, un personatge procedent de la força aèria i els serveis de seguretat.
Els xiïtes escenifiquen que no tenen por a Trump
Ha comès Trump un greu error en la seva intervenció contra l’Iran? Sembla que la decisió d’atacar es va precipitar al comprovar-se que tenien Ali Khamenei en el punt de mira, fora del seu búnquer. Va cometre el president nord-americà un error de càlcul creient que la decapitació del guia suprem enrunaria o espantaria -una mica com a Caracas- un règim religiós de 47 anys? Tot són incògnites en aquesta qüestió. L’elecció de Mojtaba Khamenei és un desafiament en tota regla a Washington. Trump ja ha dit que "no està content" amb l’elecció. Però per una elit clerical que ha fet del llenguatge antinord-americà un senyal d’identitat, és inimaginable que ara claudiqui davant l’enemic.
La Guàrdia Revolucionària es prepara per al martiri
Un article al The New York Times, signat per Neil Macfarquhar, explicava com ha respost la Guàrdia Revolucionària -entre 130.000 i 180.000 persones- a un atac exterior com el que han patit, amb part de la seva cúpula eliminada. El nou cap del cos armatés un general conegut per la seva brutalitat, Ahmad Vahidi, de qui es considera sospitós d’atemptats terroristes a l’exterior. Però a cada una de les 31 regions, un cap de la Guàrdia té ara màxima autonomia de decisió per impedir que noves operacions contra el nucli central a Teheran decapitin completament l’estructura de comandament. Com en un sacrifici inhumà, amb mentalitat màrtir -o suïcida-, els guerres xiïtes semblen disposats a vendre cara la seva pell per venjar el guia caigut.
