Acord pels pressupostos entre el Govern i els Comuns. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la líder ecosocialista, Jéssica Albiach, han escenificat l'entesa aquest dijous a Palau després d'haver lligat també la prohibició de la compra especulativa d'habitatge, l'últim obstacle a una negociació que ha anat de pressa. Amb el suport també encarrilat dels agents econòmics i socials -el pacte el confirmen patronals i sindicats, però no encara el Govern-, Illa es pot centrar a partir d'ara a lligar el suport d'ERC, que encara es resisteix a entrar a la negociació fins que no tingui garanties en la recaptació de l'IRPF. Els republicans i el govern espanyol ultimen el consorci d'inversions. Illa i Albiach han signat l'acord davant la mirada dels diputats dels Comuns i de la consellera d'Economia, Alícia Romero.

Posteriorment, la líder dels Comuns ha comparegut des del mateix Palau, des d'on ha expressat "satisfacció" pels acords assolits, però també ha advertit que el més important serà que es compleixin. "Coneixem el PSC i sabem com costa complir en alguns temes", ha dit Albiach. La negociació amb els Comuns ha durat dues setmanes i, vista la velocitat i el degoteig d'acords, no ha estat complicada. Aquest mateix dijous, l'executiu i els socis han tancat un pla de xoc pel sensellarisme, avançat per Nació, i dimecres un xec per a productes menstruals i un per a la compra de preservatius. Però la negociació ha girat al volant de l'habitatge i Rodalies, i en tots dos àmbits els Comuns poden exhibir trofeus. Han arrencat al Govern una ampliació de les ajudes per accedir al lloguer, disponibles per a rendes de fins a 36.279 euros, i també limitarà la compra especulativa amb una modificació de la llei d'urbanisme, tal com demanaven els d'Albiach.

Prohibició de la compra especulativa

La líder dels Comuns ha admès que el punt de bloqueig amb el Govern ha estat la prohibició de la compra especulativa però que finalment l'executiu ha reconegut que es podia aplicar la mesura a través de la llei d'urbanisme. La proposició pactada s'ha d'aprovar al Parlament on, a més dels vots garantits del PSC i dels Comuns, caldran com a mínim els d'ERC. Si s'acaba aprovant, Catalunya es convertirà en el primer territori de l'Estat a prohibir la compra especulativa. La mesura afectarà els 271 municipis que són zona tensionada, cosa que inclou el 91% de la població catalana.

Seran els ajuntaments qui tindran la possibilitat d'activar aquesta prohibició als seus municipis, tot i que també ho podran portar als plens entitats socials. Albiach ha instat tots els consistoris governats pels partits d'esquerres perquè comencin a fer la feina necessària per aplicar la mesura quan entri en vigor. Hi haurà algunes excepcions, però la voluntat de la norma és que els fons voltor i altres grans tenidors no puguin comprar per especular. Sí que podran comprar blocs sencers, però si ho fan hauran de destinar els seus habitatges a lloguer amb preu topat. Els petits propietaris podran tenir un màxim de quatre habitatges, com poden ser el cas de les herències, però també els hauran de destinar a viure-hi ells, un familiar proper, vendre o posar-lo a lloguer assequible.

Pel que fa a Rodalies, els Comuns han pactat un nou impuls al traspàs. Segons ha avançat El Periódico, l'acord inclou que l'empresa mixta assumeixi, més enllà del traspàs de l'R1, més línies, i que enguany comenci el procés per traspassar l'R3, l'R2 sud, l'R4 nord i l'R16. En principi, els negociadors del traspàs treballen perquè l'R1 -la linia del Maresme- sigui el model a seguir per a la resta de línies que ha d'assumir la Generalitat. Alhora, Govern i Comuns també han pactat que la Generalitat assumeixi l'execució d'obres a la xarxa ferroviària, un acord que lliga amb el consorci d'inversions que està negociant ERC a Madrid i que avança positivament, segons diverses fonts consultades del govern espanyol.

L'horitzó del 31 de març, pràcticament descartat

La intenció del Govern era tenir aprovats els pressupostos abans del 31 de març, però per això encara cal afermar el suport d'ERC. En la jornada de dimecres es va estendre l'optimisme a Madrid per l'acostament en matèria del consorci d'inversions, però encara queda una carpeta clau: la recaptació de l'IRPF. Els republicans havien considerat fonamental que s'aprovés una proposició de llei al Congrés en aquest sentit, però finalment ha estat retirada perquè s'ha preferit garantir aquest punt a través d'esmenes al nou finançament. Una norma, per cert, que encara no té suports garantits al Congrés. 

En cas que els pressupostos tirin endavant, seran els primers que aprovi Salvador Illa des que és president de la Generalitat. Quan va arribar a Palau el 2024 va veure com l'enfrontament obert a ERC pel procés congressual va impedir tenir nous comptes, i ja amb Oriol Junqueras al capdavant dels republicans es va constatar que, en els primers compassos del mandat, ERC no tenia interès d'aparèixer de bracet dels socialistes. Els pressupostos en vigor que hi ha actualment els va aprovar Pere Aragonès amb el suport d'Illa, que en aquell moment era el cap de l'oposició, l'any 2023. Els del 2024 van fracassar perquè els Comuns els van tombar, i això va motivar la convocatòria electoral anticipada d'Aragonès.

L'última oportunitat d'Illa

Tancar un acord de pressupostos per al 2026 és cabdal per al president, que aquest dilluns va tornar de la baixa mèdica després d'una infecció que l'ha tingut un mes apartat. El 2027 ja serà any electoral, amb municipals -ja reglades- i espanyoles -sempre que Pedro Sánchez no les anticipi-, de manera que serà més complicat que els socis, especialment ERC, facin costat a uns comptes a les portes d'un nou cicle electoral. És una percepció que ja circula a Palau i també entre els socis. O hi ha pressupostos aquest any o ja no n'hi haurà. El 2028 és any electoral a Catalunya i difícilment ERC i els Comuns donarien una victòria així a Illa.

Qui té més complicat, per ara, tenir pressupostos és el PSOE. La majoria de la investidura està incompleta des que Junts es va apartar de Sánchez, i cal posar d'acord moltes formacions alhora. El model de finançament, en aquest sentit, és clau, però tampoc és una raó suficient per pensar que a l'Estat hi pot haver comptes. En aquesta legislatura, els socialistes encara no han pogut aprovar cap projecte de comptes: l'últim es va validar l'any 2022.