La intensificació de converses entre el PSC i els Comuns a la Generalitat pels pressupostos ja té una nova entesa: el Govern es compromet a desplegar un pla de xoc contra el sensellarisme, dotat amb un mínim de 30 milions d'euros, aquest mateix any 2026. Segons ha pogut saber Nació, l'acord se centraria a millorar l'atenció social a escala de país tant pel que fa a les persones que dormen al carrer com pel que fa al fenomen dels assentaments de barraques. Amb aquest moviment, l'executiu de Salvador Illa compleix una altra de les condicions fixades pels Comuns en matèria de negociació pressupostària, després que Jéssica Albiach situés setmanes enrere el pla contra el sensellarisme -i la xifra dels 30 milions- com un aspecte decisiu de les converses amb el PSC.
En concret, s'estableix que el Govern "crearà i implementarà un pla de xoc" amb entitat pròpia i amb un pressupost clarificat des del principi. La idea és que aquesta nova política reforci les actuals polítiques socials, sobretot vehiculades a través dels serveis socials municipals d'arreu del país. Per fer-ho, el pla inclourà el desplegament de més equips d'educadors socials al carrer per poder fer seguiment i oferir informació a les persones sense llar, però també l'obertura de nous allotjaments d'emergència -com poden ser albergs- per atendre necessitats bàsiques, des de disposar d'un sostre fins a tenir accés a dutxa, consigna o menjador social. A més, un tercer eix de l'estratègia és l'increment dels habitatges d'inclusió social, un recurs adaptat a per a persones amb situacions de vulnerabilitat a qui, a més, se'ls ofereix acompanyament social i comunitari.
Aquesta nova entesa se suma al degoteig d'exhibicions de sintonia dels darrers dies entre el Govern i el grup parlamentari dels Comuns. Mentre ultimen un possible acord de pressupostos, s'ha avançat especialment en l'àmbit de l'habitatge. A banda del pla de xoc contra el sensellarisme, aquest mateix dimecres es revelava un pacte per ampliar les ajudes al lloguer a les famílies que cobren fins a 36.000 euros, quan el límit fins ara eren uns ingressos de 25.000 euros. En aquest cas, la mesura implicaria uns 105 milions d'euros. A més, la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha anunciat la creació de dos nous xecs: un per a productes menstruals, i un altre per a preservatius per a joves. El pressupost previst en aquest àmbit és de 25 milions.
Però si una carpeta s'ha mostrat central en aquestes converses és la de la limitació de la compra especulativa d'habitatge. En aquest sentit, malgrat haver acostat posicions i que el Govern d'Illa ja assumeixi nítidament la idea de portar aquesta voluntat a la llei catalana, encara hi ha esculls en la forma final de la regulació. Les negociacions continuen i "encara no hi ha acord" sobre la principal línia vermella dels Comuns per parlar dels pressupostos, va recalcar Albiach aquest dimecres.
Doblar les partides econòmiques actuals contra el sensellarisme
Sobre el sensellarisme, el pla de xoc encara no concreta a quins municipis es desplegaran els educadors que es contractin o a quins territoris es prioritzarà l'aparició de més recursos habitacionals per a les persones que dormen al ras. El que sí que evidencia aquest acord és que es multipliquen els recursos desplegats per la Generalitat. Actualment, a l'informe econòmic del Marc d'acció per l'abordatge del sensellarisme 2022-2025 es concreta que el Departament de Drets Socials està invertint 17,3 milions d'euros a finançar l'atenció al sensellarisme per part dels ajuntaments -mitjançant el Contracte programa entre la conselleria i el municipalisme- i 14,2 milions d'euros per comprar habitatges per a persones sense sostre. Aquestes dues partides sumen 31,5 milions d'euros. Amb l'actual acord entre el Govern i els Comuns, es doblaria l'esforç econòmic de l'administració catalana en aquest terreny.
Per desplegar-ho, la intenció és que tant els ajuntaments com les entitats especialitzades en el sensellarisme siguin parts clau del nou pla de xoc. Ara bé, la concreció encara s'ha de desenvolupar, expliquen fonts coneixedores.
L'acord arriba després que a diversos punts de Catalunya, però amb especial força a Barcelona i el seu entorn, s'hagi vist l'agreujament del fenomen del sensellarisme, i de la derivada del barraquisme. L'últim gran focus d'exhibició d'aquesta problemàtica va ser el desallotjament del B9, a Badalona, que va obligar el Departament de Drets Socials a desplegar un dispositiu extraordinari d'urgència. Mentrestant, fa més de quatre anys que la primera llei del sensellarisme de Catalunya -que obligaria moltes administracions locals a posar-se les piles amb l'atenció social- espera al Parlament, entre diferents tràmits.
