La idea de limitar la compra especulativa d'habitatge a Catalunya va irrompre de manera inequívoca d'un encàrrec metropolità que va fer èxit i que va acabar amb un informe jurídic que detallava quina era la fórmula per poder-la aplicar. Es defensava que la via era permetre que la gent pogués comprar un habitatge per persona -o dos, si volien i es podien permetre una segona residència- però no més. La intenció era frenar la tendència a utilitzar els pisos com a via d'inversió generalitzada entre la societat. Això, segons va explicar l'autor de l'informe jurídic, Pablo Feu, en una entrevista a aquest diari, era l'essència de la proposta. Però allò era un estudi, una anàlisi. Després, tocava descobrir si el debat social forçaria canvis polítics.
Ara s'ha fet un pas més enllà: dues forces polítiques (PSC i Comuns) han pactat el redactat per portar aquella idea a la llei catalana. Ara bé, el contingut té diversos punts controvertits, algun dels quals s'allunya de la proposta inicial. Diverses fonts detallen a Nació les claus i els matisos d'un text que s'ha convertit en peça central de les negociacions polítiques del país. No és la forma definitiva del que pot arribar a la legislació, ja que haurà de passar pel Parlament i requeriria el suport de més partits polítics, però és una primera declaració d'intencions tangible, sobretot del Govern.
L'aparició de la norma dependria dels ajuntaments
Un primer element d'aquesta nova limitació és que, al contrari del que molta gent podia imaginar, no s'aplicarà a les zones tensionades de Catalunya de manera uniforme ni automàtica. Que el municipi sigui declarat zona de mercat tens és una condició necessària per poder aplicar la norma, però no és suficient. Només s'aplicarà a les poblacions en què l'ajuntament així ho decideixi. Així, el que fa aquesta reforma de la llei catalana d'urbanisme és encoratjar els municipis a què si volen, preparin un planejament que limiti les compres d'habitatge. En cas de fer-ho, la norma del Parlament sí que en marca les condicions. Però primer és necessari que el consistori vulgui aplicar-la, al contrari que amb la regulació de lloguers, que s'aplica a tot el territori català.
Això deixa la porta oberta a què el color polític de les alcaldies marqui quines localitats tindran activa la limitació a la compra d'habitatges i quines, no. Conscient d'aquesta realitat, la presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha esperonat tots els ajuntaments "d'esquerres" a bolcar-se amb la mesura. Tanmateix, també pot passar que una mateixa força política, com passa amb el PSC en el cas de la limitació dels pisos turístics, pugui voler aplicar una política urbanística exigent en alguns municipis i una altra de més laxa en altres zones.
Sigui com sigui, aquesta realitat -dependre dels ajuntaments- té uns fonaments semblant als de l'informe jurídic inicial, que ja plantejava la necessitat de respectar l'autonomia de cada municipi, sobretot per evitar possibles recursos que arribessin al Tribunal Constitucional (TC). Tanmateix, fonts consultades sostenen que encara es podria plantejar la idea de forçar l'aplicació automàtica de la norma a totes les poblacions declarades zona tensionada -271 municipis a Catalunya- i confiar a què després la justícia ho ratifiqui.
Es permet, en diversos supòsits, comprar per fer lloguer
D'entrada, l'estudi jurídic de Pablo Feu plantejava que només es podria comprar habitatge si era per viure, per tenir una segona residència o per convertir-lo en l'habitatge principal d'un familiar directe. I només tenia una excepció: es podien comprar múltiples habitatges si formaven tota una finca i si era per dedicar-los a lloguer habitual, tot descartant altres vies com els contractes de temporada o els pisos turístics. No hi havia cap distinció entre petits i grans tenidors, perquè el rellevant no era qui comprava, sinó quina era la finalitat del pis. Ara, però, es plantegen diverses distincions entre petits i grans propietaria, i entre persones físiques -particulars- i persones jurídiques -empreses-. Així, l'acord PSC-Comuns contempla que un gran propietari -qui tingui més de cinc propietats- només pugui comprar edificis, però que una persona pugui comprar quatre pisos per dedicar-los a fer-hi lloguer habitual.
D'aquesta manera, no es prohibeix comprar pisos per fer negoci immobiliari, sinó que es canvien algunes condicions. En el cas dels grans tenidors, se'ls concentra en el negoci de les finques senceres. Per als petits propietaris, se'ls deixa marge per comprar habitatges individuals amb la condició que tinguin gent vivint-hi amb conctractes de llarga durada.
Això suposa un greuge per al Sindicat de Llogateres, que considera que la norma ha perdut gran part del seu sentit inicial, amb aquest redactat. "La llei s'havia plantejat com una norma clara: els pisos, per viure-hi, no per fer-hi negoci. Evidentment, això amb els edificis suposava fer una excepció, que sí que es poguéssin comprar si es feia lloguer regulat. Ara, però, han fet una excepció amb tota la mesura: els pisos per viure-hi, o també per fer-hi negoci, vaja. Això, per ara, deixa escapar una oportunitat única. El que s'ha fet és diluir la mesura", valora la portaveu del col·lectiu d'inquilins, Carme Arcarazo.
Igualment, altres fonts jurídiques veuen febleses en el text presentat i creuen que no queda prou clar quines operacions immobiliàries poden fer les empreses. En aquest sentit, subratllen que cal aclarir molt més quines compres es poden fer en tots els contextos.
Interpretacions contraposades amb la compravenda d'edificis
Amb l'actual text, també han sortit ràpidament els actors del negoci immobiliari a aclarir quina és la seva postura, malgrat ja s'haguessin mostrat contraris a un nou front de regulació del mercat. En aquest cas, la presidenta de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya, Montserrat Junyent, conclou que "el perfil més afectat serà l’inversor mitjà o patrimonial que compra edificis per rehabilitar-los i destinar-los a lloguer" i assegura que "si aquest capital es retira o marxa a altres territoris, el mercat perdrà oferta. I en un context de dèficit estructural, menys oferta vol dir més tensió".
Per contra, el Sindicat de Llogateres creu que és totalment al revés: assegura que es deixa via lliure perquè els grans propietaris, com els fons d'inversió, puguin continuar comprant tot un edifici, esperar que caduquin els contractes dels llogaters, no renovar-los-hi, i vendre després la finca per més valor. "Això és la pràctica especulativa més clara i aquesta llei la permetria", resolen en un comunicat.
Tot plegat deixa veure que la llei encara es troba en un punt de partida. De moment, serveix per debatre punts concrets i perquè Salvador Illa hagi pogut agenciar-se el suport dels Comuns als pressupostos, entre altres acords. Més enllà d'això, caldrà veure com evoluciona el text i quina viabilitat parlamentària acaba tenint.
