Albert Batlle (Barcelona, 1953) encara té metxa política. Va arrencar la seva carrera institucional a l'Ajuntament de Barcelona fa més de quatre dècades, i tot apunta que l'acabarà al mateix consistori. Amb 73 anys, confirma que encara té corda almenys per a un mandat més. Ho diu després d'haver ostentat la tinència d'alcaldia de Prevenció i Seguretat a la capital catalana els darrers set anys, i reivindicant la recent aprovació d'una nova ordenança de civisme, amb els vots de Junts i ERC, que endureix les multes per beure alcohol al carrer o per fer venda ambulant. Se li resisteixen altres anhels, com la rebaixa de la percepció d'inseguretat a la ciutat, que continua estancada entre les preocupacions ciutadanes.
En conversa amb Nació, reclama paciència per revertir la sensació en matèria de seguretat, mentre ja fa temps que els delictes van a la baixa. "Dir que Barcelona és una ciutat perillosa no s'aguanta per enlloc", sosté. De l'extensió d'aquest discurs en responsabilitza les xarxes socials i els partits de dretes, com Junts i PP, als quals acusa de copiar els esquemes de Vox i Aliança Catalana per raons electorals. De retruc, a més, assegura que Junts és un partit "molt poc reconeixible" respecte al que va representar CiU. Coneix bé aquestes sigles: va treballar sota la presidència d'Artur Mas i representa Units per Avançar, un dels projectes que va sorgir del bing bang de l'espai postconvergent.
Ja fa gairebé un mes que s’aplica la nova ordenança. Quins canvis han notat?
Amb les primeres dades, que les tenim del primer mes, s'ha incrementat el nombre de sancions. No som capaços encara de dir si aquesta tendència es consolida, però. Hi ha una campanya informativa important que ja s’ha anat veient i que suposo que en les pròximes setmanes l'anirem incrementant.
S'està aconseguint que els turistes paguin més sovint?
En aquests moments no ho puc dir, amb un mes que portem de l'ordenança, però hi ha els mecanismes perquè puguin pagar més. I no renunciem també a convenis que pugui haver-hi en els països d'origen d'aquests turistes per fer efectives les sancions, com per exemple es fa amb el tema del trànsit.
Què creu que canviarà a la ciutat a aquestes sancions endurides?
Canvis radicals no esperem que n'hi hagi. El que ha d'haver-hi és un augment de la consciència ciutadana que la ciutat s'habita amb respecte. Aquest és el tema fonamental i l'objectiu de l'ordenança. L'ordenança no és sancionar, sinó conscienciar. Per tant, pensem que aquesta serà la conseqüència més important.
En què notaven que no es respecta prou la ciutat?
Alguns aspectes lligats a la preocupació fonamental de la ciutadania, com és la seguretat, moltes vegades venien motivats per aquestes situacions d'un cert desordre en la utilització de l'espai públic. Evidentment, teníem una ordenança que tenia tots els defectes que hi podia haver, tenia 21 anys de vigència, i, per tant, s'havia de modificar. Havíem de buscar un ampli consens, que jo crec que és el més important que hem aconseguit. Aquesta ordenança té més consens del que es va aprovar el 2005.
Collboni va dir que la norma només indignaria els pocavergonyes. Vostè considera que la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que ja considerava que hi havia un excés de redactat punitiu abans que s’endurissin les sancions, forma part del col·lectiu de pocavergonyes?
Em sembla que és molt agressiva, aquesta afirmació.
Li preguntem perquè l’alcalde va dir que només podien estar en contra d’aquesta normativa "els pocavergonyes que no tenen respecte per Barcelona".
A qui fa les conductes que estan contemplades en l'ordenança se li pot atribuir aquest adjectiu, que és un adjectiu també molt impactant, per augmentar també la consciència. A més, he de dir que en les diferents fases d'elaboració de l'ordenança s'ha parlat amb el síndic, però el síndic no vota en el plenari municipal. Aquesta és una competència que té el ple de l'Ajuntament.
Com es garanteix que no es castigarà més la població pobra, tenint en compte que les persones sense llar és més probable que orinin o beguin alcohol al carrer?
La sanció a una persona que no té recursos no té sentit. El que nosaltres pretenem és poder-les vincular a serveis de suport, perquè moltes d'aquestes persones no tenen cap mena de vinculació amb els serveis assistencials. A través del seguiment de les instruccions d'ordenança podem aconseguir-ho.
- Albert Batlle, durant l'entrevista amb Nació / Hugo Fernández
Com ho faran els agents? Faran arribar material informatiu a les persones que dormin al ras? S'avisarà a serveis socials o entitats perquè hi vagin?
No, se'ls identifica, i partir de la identificació se'ls demana on viuen, quins serveis socials els poden ajudar... El catàleg de serveis assistencials que té la ciutat de Barcelona és incomparablement superior al que té qualsevol altra ciutat o administració del país.
I amb el fet d'estar bevent o orinant al carrer què es farà?
La nova ordenança incorpora mecanismes que prioritzen l’atenció social davant la sanció. L'article 44 bis indica que en casos de miccions a la via pública si la la persona presenta necessitats socials o mèdiques, els agents han d’adoptar mesures d’assistència i acompanyament. I encara més, l’article 58.3 eximeix de sanció les acampades realitzades per persones en situació de sensellarisme o el fet de banyar-se a fonts, per exemple. A més, el procediment sancionador deixar clar que s'ha d'informar les persones vulnerables que, si se'ls tramités la sanció, es pot substituir per mesures alternatives. I també, com deia, es contempla l'acompanyament als serveis que calguin.
El Pla Endreça tenia com a un dels principals objectius revertir la percepció d’inseguretat. Quan es presenta, l’estiu del 2023, la seguretat era el problema més important de la ciutat per al 26,6% de la ciutadania. A l’últim baròmetre ho és per al 25,2%. S’ha de canviar l’enfocament?
La seguretat objectiva ja fa molt de temps que no existeix. La seguretat és la que percep cada ciutadà. Aquí podem tenir unes dades de baixada continuada dels fets delictius, però a la persona que li han robat la cartera no serveix de res que li expliquis això. Hem de ser conscients que és molt difícil canviar aquest tipus de tendències en un món en què les xarxes tenen la presència que tenen. I hem de dir que un atracament explicat 40 vegades no són 40 atracaments. Les dades objectives de delictes les podem variar, però canviar la percepció ens portarà encara molt de temps.
Com se soluciona? Com es relliga la relació entre aquesta reducció de delictes que s'ha aconseguit i el descens de la percepció que diu que Barcelona és perillosa?
Poden dir que pot haver-hi efectes delictius a alguna zona, però aquesta percepció, aquesta expressió de "Barcelona ciutat perillosa" no s'aguanta per enlloc. Els estàndards de seguretat de Barcelona són superiors als de les ciutats a les quals es pot comparar. Hem treballat el reforç de les plantilles policials, hem augmentat la coordinació entre policies, hem millorat també la coordinació amb els estaments de la judicatura i de la fiscalia, i fa un parell de mesos hem signat un conveni amb la fiscalia, que es fa per primera vegada tot l'estat espanyol. Hi ha hagut modificacions legislatives, que també crec que ens hem de felicitar a tots plegats, com és l'enduriment de determinades conductes al Codi Penal i s'està treballant en un fet absolutament determinant per poder combatre amb eficàcia el tema del delicte, com és evitar els colls d'ampolla judicials que es produeixen a l'hora de sancionar les conductes delictives.
Es plantegen estratègies diferents?
Potser hem d'anar a fer tota la pedagogia d'explicació de quin tipus d'actuacions fem en matèria de seguretat i, evidentment, també ens hem de combatre aquests elements d'aquesta percepció, i contrastar-la amb les dades objectives que es produeixen. I evitar l'estigmatització de la ciutat. A vegades tinc la impressió que hi ha hagut una vocació d'enfonsar la reputació de la ciutat, per part d’alguns grups polítics, que només fa falta sentir-se les intervencions que fan al plenari municipal, com si això fos l’hecatombe. I això no es correspon a la realitat que pots veure passejant pels carrers de la ciutat.
- Batlle, tinent d'alcaldia de Prevenció i Seguretat a Barcelona / Hugo Fernández
Aquesta tendència que poden tenir alguns grups municipals a situar la ciutat com una hecatombe en matèria de seguretat, a la propera campanya electoral, es pot accentuar. I també ho faran formacions polítiques que faran campanya de moment des de fora de les institucions, en aquest cas de Barcelona, com Aliança Catalana. Tenen un argumentari a punt per respondre-hi?
Sí, però els primers que hauran de tenir en compte això són precisament els grups que estan mirant habitualment cap a aquests altres partits que difonen aquesta actitud apocalíptica. En aquests moments, si tu mires els comportaments que es fan des dels grups de la dreta del consistori, sempre sembla que estiguin mirant el màxim possible per l'electorat que els pugui pispar Aliança i Vox, més que no pas intentant fer un abordatge serè i seriós de la problemàtica. En qualsevol cas, jo crec que el tema de la seguretat no serà un pilar fonamental del debat a les pròximes eleccions municipals. De fet, tampoc ho va ser a les anteriors.
Ara mencionava que les xarxes socials juguen un paper central a l’hora d’amplificar certs discursos alarmistes. Passa el mateix amb les ocupacions de pisos?
El tema de l'ocupació de pisos està molt controlat. Des del punt de vista de les ocupacions, falta encara possiblement reforçar alguns elements de resposta jurídica, però no hi ha una preocupació que si tu te'n vas el cap de setmana et trobaràs quan tornes al pis buit ocupat. Aquest ha estat un dels fakes que les xarxes han anat difonent. Tornem a estar amb el tema de la subjectivitat. A quantes persones els hi ha pogut passar? Una cosa és que tu tinguis una casa que et puguin haver ocupat, que la tinguis abandonada. Una altra cosa és que el teu domicili habitual hagi sigut ocupat, i això no es produeix. Això no es produeix. No obstant, estic d'acord que el tema de la usurpació de l'habitatge, de la forma que sigui, ha de tenir una penalitat adequada, perquè t'ataquen l'aspecte més sagrat de la teva vida.
Vostè explica que va negar-se a reunir-se amb els manters quan li van demanar una reunió. Què motiva aquest límit, amb un col·lectiu clarament vulnerable?
Tenir molt clar que aquest és un tema en el qual no negociaria. El control de l'espai públic no correspon als manters. Hi ha una problemàtica social que s'ha de tractar socialment, però és un tema que és claríssim que no hi havia res a negociar.
Governant en solitari, i tenint en compte que vostè també té una tradició política que és una mica diferent de la del PSC, ha trobat a faltar que hi hagués més acords amb Junts?
Hi ha hagut casos d'entesa, però Junts té una situació interna que no és fàcil, s'està veient precisament en els últims temps. Queda claríssim que governar amb 10 regidors d'un total de 41 no és senzill, però, escolteu, veient el que estem veient a les altres administracions, crec que ens en podem sentir satisfets.
Li sap greu que el mandat acabi sense que la Guàrdia Urbana tingui pistoles Taser, quan hi havia una majoria política que ho desitjava?
El pla va trontollar perquè va haver-hi un grup que es va despenjar d'un acord que tots teníem. Va ser una sorpresa. I la primera persona sorpresa amb la votació que es va produir al consell plenari vaig ser jo. Ara bé, el que vaig dir és que aquí no tindrem les carpetes obertes permanentment. Per tant, aquest és un tema que vam aparcar, també perquè tampoc no generava un amplíssim consens social i perquè ja hi ha una força policial amb presència a Barcelona que disposa d'aquest instrument.
- Albert Batlle, peça clau del govern Collboni / Hugo Fernández
El Pacte per Ciutat Vella promet rehabilitar el 10% dels habitatges de tot el districte en una dècada. Hi ha diners per fer això? El Besòs encara espera la seva part.
S'han de buscar. Per això tenim un instrument molt important, que és el Foment de ciutat, que pràcticament centra les seves actuacions a dintre de Ciutat Vella.
Si desapareixen tots els pisos turístics, voldrien obrir nous hotels a Ciutat Vella, condició ara prohibida?
És una carpeta que no tenim oberta, en aquests moments. En tot cas, ho haurem de veure primer, com fem el tancament dels pisos turístics, que el que han de suposar és que aquests pisos fonamentalment entren al mercat de lloguer, i a partir d'aquí també valorarem si hi ha algun dèficit de places residencials hoteleres. Jo crec que en aquests moments l'oferta hotelera en el conjunt de la ciutat està ben coberta, però en qualsevol cas sempre hem de mirar com evoluciona per si s'ha d'introduir algun element de correcció.
Encara es veu amb corda per un mandat més a l’Ajuntament?
Em veig amb corda, sí, senyor.
I vostè, que forma part d'Units per Avançar, una força que ha ocupat càrrecs en administracions governades per Convergència i Unió, considera que polítiques com les que puguin fer Jaume Collboni a l'Ajuntament, o Salvador Illa a la Generalitat, representen més l'herència de govern convergent que l'actual proposta de Junts?
Actualment, el que esperem que algun dia solucioni Junts és l'actual situació, que els fa molt poc reconeixibles amb el que va representar Convergència i Unió en el seu moment. Per tant, una bona notícia seria la recomposició d'aquest espai, i que fos capaç també d'establir diàlegs permanents i útils amb el que sempre hem dit: la gran transformació europea després de la Segona Guerra Mundial va ser la que van protagonitzar les dues grans famílies polítiques, l'humanisme cristià representat per la democràcia cristiana amb diferents fórmules i la socialdemocràcia. Crec que aquest també podria ser perfectament el futur del nostre país.
