El Govern de Collboni haurà de debatre durant la setmana vinent l’elaboració d’un informe que identifiqui els elements d’arquitectura hostil, la seva tipologia, la localització i la titularitat, a més d’avaluar-ne l’impacte en l’ús inclusiu de l’espai públic. Segons ha pogut saber Nació, el grup municipal d’ERC presentarà a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Habitatge i Mobilitat una proposta per l’elaboració, de manera conjunta amb la Fundació Arrels, d’un informe tècnic sobre la presència d’aquests elements a l’espai públic de Barcelona.

Aquesta petició sorgeix, segons defineixen des del mateix partit, davant la detecció de més de mil elements d’arquitectura hostil a la capital catalana, que segons Arrels Fundació dificulten el dia a dia de les persones sense llar. La idea, doncs, és portar més enllà i dotar d'institucionalitat un recompte que de moment ha hagut de fer una entitat sense ànim de lucre pel seu compte, també a partir de la col·laboració ciutadana. 

Una proposta en ple auge del sensellarisme

La proposta d’ERC es fonamenta sobre les últimes dades publicades per Arrels Fundació. Aquestes posen de manifest que, segons el darrer recompte organitzat per l’entitat -del 13 de desembre de 2025-, actualment hi ha 1.982 persones dormint al carrer a Barcelona. Moltes d'aquestes persones han arribat al carrer els últims anys, especialment com a conseqüència de la creixent crisi de l'habitatge. 

Partint de les dades del mapatge col·laboratiu elaborat per la Fundació, ERC també defineix que existeixen actualment més de 1.500 elements d’arquitectura hostil a Barcelona i municipis de l’entorn. 

En aquest context, el govern de Collboni haurà de decidir si tirar endavant la petició del grup republicà, que inclou la redacció d’una guia municipal de disseny d’espai públic inclusiu i un programa progressiu de substitució o adaptació dels elements que puguin limitar l’estada o el descans a l’espai públic. 

L’arquitectura hostil, integrada a Barcelona

L’existència d’elements que dificulten la presència de les persones sense llar a l’espai públic no és una novetat a la capital catalana. En els últims anys s’ha detectat un increment de barreres arquitectòniques que dificulten el dia a dia de les persones que habiten al carrer. Actualment, el mapa col·laboratiu d’Arrels Fundació mostra la identificació d’un total de més de 1.200 elements d’arquitectura hostil només a Barcelona.

Es tracta d’una realitat que fa anys que està integrada als espais públics de la capital catalana, i que lluny de disminuir, cada cop es detecta més als mapatges col·laboratius de la fundació. De fet, durant els tres primers mesos de 2026, s’han identificat més de 300 elements vinculats a l’arquitectura hostil que fins ara no s’havien detectat.

Des d’Arrels Fundació defineixen que la presència d’aquestes barreres arquitectòniques “no és una solució perquè el problema no desapareix, únicament es trasllada” i això comporta “dificultats afegides per a les persones i suposa una vulneració de drets”. 

L’entitat ha reivindicat, als últims anys, la necessitat de canviar l’arquitectura hostil per “espais públics acollidors i inclusius, amb més albergs i recursos” i ha instat als partits polítics a tenir en compte les persones sense llar i les seves necessitats. Una petició que ara es portarà a debat a l’Ajuntament de Barcelona.