La crisi de l'habitatge és un agent multiplicador del sensellarisme. Aquesta evidència fa temps que corre per les bases de dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), però no ha estat fins que la Generalitat ha presentat un informe sobre la matèria que s'han elevat les xifres de Catalunya a la conversa pública: haver patit un desnonament és el motiu més habitual (32%) per quedar-se sense cap alternativa i veure's al carrer. És a dir, una de cada tres persones que dorm al ras, a recursos socials o en allotjaments d'emergència ha hagut d'afrontar una expulsió judicial del que era casa seva. Això passa el doble de vegades al territori català que al conjunt de l'estat espanyol (16%). Així ho reflecteixen les dades de l'enquesta al sensellarisme realitzada l'any 2022 per part de l'INE.
Tot i que no es poden sumar els percentatges, ja que la pregunta permetia múltiples respostes, a Catalunya també hi ha un 16% que assegura que el motiu del seu sensellarisme és que el propietari de l'immoble no li va voler renovar el contracte de lloguer. I un 14% dels entrevistats explica no haver pogut assumir continuar pagant el preu del del pis on vivia. Són dues tipologies del que es coneix també com a "desnonaments invisibles". A banda dels motius purament residencials, s'hi inclouen com a raons habituals per quedar-se sense llar perdre la feina (27%), separar-se de la parella (18%), afrontar problemes de salut greus (17%) o haver arribat d'un altre país i començar de zero (17%).
Ara, amb un estudi anomenat "Estratègies contra el sensellarisme", elaborat pel Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS), el Departament de Drets Socials i Inclusió concliu que "el sensellarisme és principalment un fenomen d’origen residencial". És a dir, que les dificultats per poder pagar una llar no només escanyen les economies familiars del país i fan que sigui el principal problema de la ciutadania, sinó que també expliquen, en part, l'augment de les xifres de persones que es queden sense un sostre estable. Segons les estadístiques presentades a l'estudi d'aquest dilluns, en trobar-se sense llar, la majoria de les persones acaben vivint a equipaments com albergs o pensions (62%), mentre que alguns aconsegueixen accedir a un pis social (24%) i una altra part acaba cronificant la seva pernoctació al carrer (12%).
Aquesta anàlisi parteix d'algunes de les poques bases de dades que permeten mesurar el fenomen del sensellarisme amb fidelitat. La manca d'informació és un deure pendent que l'adminsitració fa temps que assenyala. Ara, la conselleria de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, s'ha fet seva una de les propostes del comitè d'experts, que passaria per crear un "cens" anual de totes les persones sense llar que hi ha a Catalunya. Aquest recompte hauria de ser "únic, comparable i útil" i implicaria el lideratge de la Generalitat, ja que caldria un nou esforç de recursos i coordinació que interpel·la directament el Govern.
Actualment, es considera que hi ha uns sistemes d'informació molt febles per apamar el sensellarisme. Les recollides de dades ciutadanes, en general, estan dissenyades per informar sobre la població amb un domicili permanent.
Un programa específic contra els desnonaments
Alhora, una altra de les línies claus aposta per incloure nous sistemes de prevenció. La urgència és evitar el moment en què algú es troba per primera vegada sense llar. Això comporta propostes a llarg termini -com seria reforçar l'existència d'habitatge assequible al país- però també mesures immediates: una d'aquestes opcions més realitzables a curt termini és reforçar les ajudes cap a les famílies que afronten desnonaments. L'any passat es van produir 7.381 llançaments judicials a Catalunya, la comunitat autònoma que més en va registrar, 20 al dia.
L'informe proposa la creació d'un "Programa Integral de Prevenció de Desnonaments", que implicaria "estendre a tot el territori un model que combini assistència legal gratuïta, assessorament en habitatge, ajuts puntuals al lloguer i mediació amb la propietat, prioritzant municipis amb altes taxes de llançaments". De fet, es menciona com a Nova York, quan es va posar en marxa un programa d'acompanyament jurídica a les famílies que podien acabar expulsades de casa, es van aconseguir que "els desnonaments disminuïssin cinc vegades més ràpidament" als codis postals on s'aplicava el programa que a la resta de la ciutat.
En la mateixa línia, també es reclama encoratjar la coordinació entre els ajuntaments i la Generalitat, i amb entitats del tercer sector, i amb els diferents serveis que hi poden tenir incidència en el fenomen. Això inlou els serveis socials, però també els de salut, els penitenciaris i els d'habitatge. De moment, tots els ulls estan posats en l'arribada futura de la llei del sensellarisme, que fa anys que queda pendent i ara incorporaria els recomanacions d'aquests experts. La clau, però, serà veure com acaba quedant redactada. I com s'acaba aplicant.
