El cas del guàrdia urbà de Barcelona que va disparar a una persona sense sostre l'any 2020 al passeig de Sant Joan continua abonat a les voltes inesperades. Aquest dimecres començava el judici en què s'acusava l'agent d'haver actuat per aporofòbia i d'haver incorregut en una mala praxi a l'hora de tirotejar una persona en situació de vulnerabilitat, però la secció segona de l'Audiència Provincial ha decidit fer fora del procediment a l'últim moment la Fundació Arrels, qui exercia d'acusació popular contra el policia. Això contradiu el parer de la secció setena de la mateixa Audiència Provincial i de la fiscalia, que consideraven que l'entitat estava perfectament legitimada per mantenir-se en la causa en tant que s'havia de dirimir si s'havia actuat per aporofòbia. La decisió ha comportat l'absolució de l'investigat sense ni tan sols arribar a celebrar el judici. Ara, Arrels ha anunciat que ho recorrerà.
El president del tribunal que havia de jutjar el cas, José Carlos Iglesias, ha argumentat que perquè la fundació especialitzada en sensellarisme es mantingués en el cas la víctima hauria d'haver-la habilitat per escrit o de manera tàcita. Ho ha fet citant un article de la Llei d'Enjudiciament Criminal, segons ha detallat Eldiario.es. En aquesta norma es fa constar que les associacions poden irrompre en els procediments penals quan hagin estat "autoritzades per la víctima del delicte". Amb aquest tecnicisme, argumentat per la defensa de l'agent de la Guàrdia Urbana i validat pel tribunal, els fets tornen a quedar en un calaix.
Lluny queda la interpretació prèvia d'una altra secció del mateix organisme judicial. "No apreciem cap motiu de pes per a denegar la personació en la present causa de l'entitat Arrels Fundació com a acusació popular", deia la secció setena de l'Audiència Provincial el 2022. També la mateixa fundació afectada i la fiscalia han defensat que l'acusació popular tenia sentit mantenir-la perquè compareixia com a garantia d'un interès col·lectiu, com és aclarir si el policia havia actuat condicionat per aporofòbia -odi al pobre- en el moment de disparar, ja que la víctima no havia arribat a fer mal a ningú ni s'ha demostrat que intentés fer-ho.
Tot plegat queda afectat també per la incompareixença del Marjan, l'home a qui van disparar i que va estar quatre mesos ingressat a un centre hospitalari recuperant-se de les ferides. Actualment, com és habitual amb persones que viuen al carrer, més encara si estan implicades en un cas que acusa de gravetat un agent de l'autoritat, està il·localitzable.
"Una interpretació restrictiva" amb un col·lectiu vulnerable
La responsable dels serveis jurídics d'Arrels, Eva Hobeich, ha lamentat el posicionament judicial, especialment pel que significa de cara a la comprensió del fenomen del sensellarisme i l'avaluació d'un possible abús policial. "No podem fer ni un judici per valorar si aquesta actuació ha estat proporcionada o no, o si has estat apòrofoba o no. Que potser no ho ha estat. Però és que no ens deixen fer el judici", ha declarat després d'un matí de sorpreses judicials. "Les persones que estan sense llar no tenen telèfons mòbils, no tenen cases on es poden identificar, no tenen un espai en què estan segurs i de manera permanent. Aquesta exigència amb aquest perfil de persones és una interpretació molt restrictiva dels drets fonamentals".
El fet que la fiscalia tampoc no acusi l'agent d'haver comès cap il·legalitat en la seva actuació també ha influït en l'absolució dictada. Entre la no aparició de la víctima, la no acceptació de la Fundació Arrels i el paper distanciat del fiscal, el cas s'ha anat aigualint.
Ara, l'entitat social tramitarà un recurs i caldrà veure si la causa encara pot aportar novetats. De moment, el Marjan continua sense aparèixer. I el guàrdia urbà ja fa temps que va recuperar les seves funcions al cos.
