Aquest dimecres arriba a l'Audiència Provincial de Barcelona un cas singular: al banc dels acusats s'hi asseurà un guàrdia urbà de la capital catalana. Se'l fa comparèixer davant la justícia per haver disparat dos trets a una persona sense llar l'any 2020 en ple passeig de Sant Joan. La víctima va estar-se quatre mesos ingressada a l'Hospital de Sant Pau per refer-se dels impactes a l'estomac, mentre que durant aquell temps l'Ajuntament va anar aigualint la versió dels fets.
El primer que es va fer va ser dir que l'home que vivia al carrer, el Marjan, s'havia "abraonat" cap als agents i que això va portar a què el disparessin. Després, imatges i testimonis van posar-ho en dubte i es va relativitzar aquella afirmació. Els matisos anaven apareixent i el cas s'anava enrevessant. Ara, cinc anys després d'aquell 21 de novembre pandèmic, un tribunal jutjarà l'agent que va decidir disparar una persona sense sostre.
Els fets arriben ara a la secció segona de l'Audiència Provincial, però el cas porta una incògnita enganxada que podria ser decisiva: apareixerà el Marjan? Un cúmul de factors manté la incertesa. La por amb què conviuen moltes de les persones que han viscut al carrer, les dificultats per mantenir-se dins la normativitat administrativa que exigeixen els tràmits judicials i l'empenta necessària per acusar un agent de la policia d'intent d'homocidi són elements a tenir en compte. Al marge d'aquestes consideracions, però, el cas se sosté sobre l'acusació popular de la Fundació Arrels, que és qui reclama una condemna per homicidi en grau de temptativa.
Versions oficials, vídeos i testimonis
En un primer moment, el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, va explicar als mitjans de comunicació que l'home hauria intentat atacar la policia amb "un ganivet" o "una navalla de grans dimensions". I que els agents s'havien presentat a la zona després que algun veí truqués perquè un home causava "molèsties" al carrer, sense cap més incident concret. A les imatges difoses i als testimonis que van anar emergint, però, ningú apreciava cap intent d'atac clar de l'home sense sostre, que sí que es veia com intentava fugir d'una persecució amb sirenes, diversos agents al darrere i una furgoneta policial que intentava barrar-li el pas a una zona peatonal. També s'aclaria que l'home portava un braç en un cabestrell precari i una bossa a l'altra mà.
Entre les seves pertinences, una vegada detingut, es va trobar un ganivet embolicat en unes teles. Des de les entitats especialitzades en sensellarisme han explicat nombroses vegades que el fet que una persona que dorm al carrer porti una navalla o un ganivet -com tothom en té a casa- té poc d'extraordinari, ja que és bàsic per a la seva quotidianitat.
aquest video l'hem grabat nosaltres pic.twitter.com/bkNwWKAu5q
— estela ortiz 🦋 (@estelakilljoy) November 21, 2020
L'any 2021, només rebre l'alta, va concedir una entrevista a Nació en què negava haver atacat en cap moment ningú, més enllà de reconèixer que estava alterat per una persecució policial amb vehicles i diversos agents que no comprenia. "Vaig començar a córrer perquè tenia por que m'atropellessin [...] Quan em seguien, vaig canviar de vorera per marxar i ells continuaven darrere meu. Va ser aleshores quan van baixar del cotxe i em van disparar", declarava llavors.
D'arxivat a reobert
Un temps més tard, a finals de 2022, la jutgessa a càrrec del jutjat d'instrucció número 8 de Barcelona arxivava el cas, en no veure-hi recorregut a l'acusació de lesions per imprudència. En aquella resolució, la justícia concloia el mateix que l'anàlisi intern de la Guàrdia Urbana, que no va veure cap mala praxi i va permetre la reincorporació de l'agent. Els Mossos d'Esquadra tampoc van considerar que els agents involucrats cometessin cap delicte.
Tanmateix, Arrels va interposar un recurs contra l'arxivament a l'Audiència Provincial i aquesta instància superior va acabar donant la raó, almenys pel que fa a la celebració del judici, a l'entitat pels drets de les persones sense llar. Llavors, des de la fundació es va assenyalar com a "greu" que s'intentés deixar sense cap efecte un dispositiu en què es va acabar disparant contra un home que no havia fet mal a ningú però que s'havia alterat davant la persecució de diverses unitats policials.
Un cas que va forçar canvis
Entremig, sense entrar a valorar el cas ni emetre cap condemna dels fets, l'Ajuntament de Barcelona va decidir canviar el protocol d'ús d'armes de foc per part de la Guàrdia Urbana. En la normativa interna que es va canviar després del cas del Marjan, en l'apartat de "supòsits en què no s'ha d'utilitzar l'arma de foc" es va incorporar que no es podia disparar en el cas de fugida a peu o en vehicle. "Excepte que continuï la situació d'amenaça imminent per a la vida i la integritat física del policia o altres persones", es puntualitzava. Igualment, es feia constar que els agents no poden fer ús de la pistola quan hi hagi "dubtes raonables" respecte a la gravetat del delicte, la "identitat del delinqüent" o el "perill potencial".
