Els discursos de Felip VI, amb l'excepció del 3 d'octubre del 2017, quan va anar de cara a barraca per anticipar la suspensió de l'autonomia de la Generalitat si es declarava la independència, tendeixen a ser de formes moderades. Sovint s'ha de rebuscar entre el contingut el missatge que vol enviar no només a la societat espanyola, sinó també als principals partits, immersos en una batalla per veure qui aixeca més la veu que l'altre en un context de plena incertesa sobre la legislatura a Madrid per la debilitat de Pedro Sánchez. No és casual, per tant, que el rei hagi fet servir les paraules "fastigueig, "desencant" i "desafecció" per definir els efectes d'aquest clima.
"Tenim molts desafiaments, i els ciutadans també perceben que la tensió en el debat públic provoca fastigueig, desencant i desafecció", ha indicat en el tradicional discurs de Nadal des del Palau de la Zarzuela, en concret des del Saló de Columnes, que és on fa quaranta anys es va signar el tractat que permetia a Espanya formar part de la Comunitat Europea. Ja d'entrada, el monarca ha volgut referir-se a la Transició, justament quan fa cinquanta anys de la mort de Franco, que és qui va situar el seu pare, Joan Carles I, com a hereu. Ara està exiliat a Abu Dhabi, repudiat per la família: pels cinquanta anys de la coronació, només el van voler en un dinar privat.
Què ha elogiat Felip VI del canvi de règim? Va ser, sobretot, un exercici col·lectiu de responsabilitat. Va sorgir de la voluntat compartida de construir un futur de llibertats basat en el diàleg. Els que van canalitzar aquell procés van aconseguir que finalment el poble espanyol en conjunt fos el veritable protagonista del seu futur i assumís plenament el seu poder sobirà. Tot i les seves diferències i dubtes, van saber salvar els seus desacords i transformar la incertesa en un sòlid punt de partida, sense tenir la certesa d'aconseguir el que buscaven. Aquell coratge -el d'avançar sense garanties, però units- és una de les lliçons més valuoses que ens van ensenyar", ha radiografiat el monarca espanyol.
Un missatge dirigit als grans partits, el PSOE i el PP, que han convertit la batussa en el seu dia a dia, i que l'any vinent tindran múltiples batalles electorals. "Espanya ha progressat quan hem sabut trobar objectius compartits. I l'arrel de tot projecte compartit és necessàriament la convivència, que és la base de la nostra vida democràtica. Els qui ens van precedir van ser capaços de construir-la fins i tot en circumstàncies difícils, com fa cinquanta anys", ha ressaltat. Però la convivència no és un llegat imperible. No n'hi ha prou d'haver-ho rebut: és una construcció fràgil. Per això, tots hem de fer de la cura de la convivència la nostra tasca diària. I per això necessitem confiança", ha remarcat.
Crisi de confiança
Dues frases que, juntes, serveixen per definir l'intent que fa el rei per no donar per assumida aquesta "convivència", en joc per múltiples crisis, entre les quals la de l'habitatge, que cita com una de les principals preocupacions -així ho determinen totes les enquestes- de la ciutadania. En un context de manca de "confiança" en el sistema -no només a l'Estat, sinó arreu del món, amb un auge dels populismes i dels conflictes-, Felip VI sosté que cal combatre els "populismes" i els "extremismes". "Es nodreixen d'aquesta manca de confiança, de la desinformació, de les desigualtats, del desencís amb el present i dels dubtes sobre com abordar el futur", ha ressaltat el monarca durant el discurs.
"No n'hi ha prou de recordar que nosaltres ja hi hem estat, que aquest capítol de la història ja el coneixem i que va tenir conseqüències funestes. Ens correspon a tothom preservar la confiança en la nostra convivència democràtica. Preguntem-nos, sense mirar ningú, sense cercar responsabilitats alienes: què podem fer cadascun de nosaltres per enfortir aquesta convivència? Quines línies vermelles no hem de creuar?", s'ha preguntat el monarca, que ha defensat respectar les "opinions alienes", tenir "exemplaritat" a l'hora de desenvolupar tasques públiques -aquest any s'ha condemnat el fiscal general de l'Estat- i de tenir "empatia" cap als altres, encara que pensin diferent.
Quina recepta insta a posar en pràctica? "En democràcia, les idees pròpies mai no poden ser dogmes, ni les alienes, amenaces; que avançar consisteix a fer passos, amb acords i renúncies, però en una mateixa direcció, no córrer a costa de la caiguda de l'altre; que Espanya és, sobretot, un projecte compartit: una manera de reunir -i de realitzar- els interessos i les aspiracions individuals al voltant d'una mateixa noció del bé comú". En un Congrés fragmentat, amb dos grans partits a matadegolla, Vox pel camí de superar els cinquanta escons i en un clima de crisi institucional, el rei ha tret a passejar l'esperit d'una Transició que, si l'haguessin de fer els protagonistes d'ara, no hauria arribat.
