Castella i Lleó també ha girat a la dreta, després d’Extremadura i l’Aragó. El bloc format per PP i Vox va sumar a les eleccions del 2022 un 49,02% i aquest diumenge va arribar al 54,39%. La tendència d'auge conservador, per tant, no es veu desmentida, però aquest cop la marxa ascendent del partit ultra ha patit un alentiment clar en el seu increment electoral. La majoria d'enquestes apuntaven a un Vox ultrapassant el 20%. No ha estat així. El partit de Santiago Abascal ha passat del 17,62% al 18,92%, una marca rècord però que ha sobtat per la moderació de l'avenç.
Si observem els resultats ultres a les anteriors eleccions autonòmiques, a Extremadura va passar del modest 8,1% al 16,9%, mentre que a l’Aragó va experimentar un salt de l’11,2% al 17,9%. Diversos factors han pogut incidir en aquest fre parcial a Vox, des de les sorolloses pugnes internes que s'han focalitzat en la figura d'Ortega Smith -que no fa gaire era un dels rostres del partit i ara condemnat a l'ostracisme-, fins a la concurrència de la marca Alvise, amb un 1,4%. Des de Vox s’apunta a Alvise com la causa de l’ascens insuficient. Una manera d’espolsar-se la responsabilitat per cap error. Però el resultat del partit, junt a l'ascens inesperat del PSOE, apunta a l'impacte que comença a tenir la guerra de l’Iran en l’imaginari polític.
L’efecte del "no a la guerra"
Tenen raó els qui assenyalen les motivacions electoralistes de Pedro Sánchez quan va enarborar el “no a la guerra” per impedir que els Estats Units utilitzessin les seves bases a l’estat espanyol per atacar l’Iran. Sánchez és avui un gat panxa enlaire, però ha demostrat valentia política i atracció per una èpica que pocs s’atreveixen a propugnar en la seva acció política. La causa encaixa amb el sentir molt majoritari de la societat, aquí i a la majoria de països del món. Les eleccions a Castella i Lleó han estat les primeres des del bombardeig sobre l’Iran xiïta i el bloqueig de l’estret d’Ormuz, i ja han emès senyals que l’Orient Mitjà no li ha estat aliè. El PSOE ha vist incrementar la seva força i ha crescut dos escons. El seu candidat, Carlos Martínez, fins ara alcalde de Sòria, va imposar-se en la seva província i a Lleó.
Aprendre'n poc de Meloni i Le Pen
La guerra contra l’Iran és un conflicte impopular. Amb alguns agreujants respecte de la guerra de l’Iraq, ja que aquell projecte neocon -que va ser un desastre- va intentar si més no bastir una coalició. En aquest cas, Trump ha tirat pel dret i els interessos econòmics del clan Trump hi juguen algun paper en els moviments delirants del president nord-americà. Com un nou ric en el camp de la política internacional, Santiago Abascal s’ha convertir, junt a Javier Milei, en un adepte acrític del senyor de Mar-a-Lago.
Davant la guerra al Golf Pèrsic, alguns dirigents de la internacional ultra han adoptat posicions molt allunyades de les de Washington. La mateixa Marine Le Pen va criticar durament la violació de la sobirania iraniana i la primera ministra italiana, política intuïtiva coneixedora de la impopularitat de Trump, ha deixat clar que Itàlia no intervindrà en cap guerra. Vox s’ha limitat a callar.
Abascal, pendent de la sort d'Orban
És aviat per saber si Ormuz acabarà sent un factor de pes en la política espanyola. De moment, ha tret el cap. Les eleccions andaluses diran més coses, però abans hi ha unes eleccions que se seguiran amb molt d’interès dins i fora d’Europa: els hongaresos estan convocats a les urnes el 12 d’abril i els sondejos apunten a una derrota de Viktor Orban a mans del conservador europeista Péter Magyar. Si fos així, es tractaria d'una derrota compartida per Trump i Vladímir Putin. I, de retruc, un senyal preocupant per a Abascal. Anunciaria també un reflux de l’extrema dreta més hostil a la UE.
Feijóo guanya aire enfront Ayuso
Isabel Díaz Ayuso feia cares estranyes en la junta directiva del PP reunida aquest dilluns. En algun moment, els seus somriures mostraven alguna ganya. Per primer cop en molts mesos, Alberto Núñez Feijóo podia somriure sense semblar forçat. Si Vox perd gas, ni que sigui poc, la carta Ayuso cau en la borsa de valors. La líder madrilenya és vista com una alternativa pels qui temen un possible sorpasso d’Abascal, avui més lluny que ahir. Davant dels seus, Feijóo ha volgut deixar clar que ells estan també contra la guerra i ha criticat Sánchez per ser felicitat per Teheran. Mentre el món aguanta la respiració mirant l’Orient Mitjà, Vox comença a tastar el cost de córrer massa per fer de cortesà del suposat vencedor.
