Els ajuntaments podrien justificar ara mateix la prohibició de compres d'habitatge si no és per viure-hi. També ho podria fer la Generalitat, i també l'Estat. Aquesta és la triple conclusió que emergeix de l'informe encarregat pel Pla Estatègic Metropolità de Barcelona -un organisme que penja de l'AMB- sobre si la mesura coneguda com el "pla Amsterdam", que limita la compra d'immobles només perquè hi visqui, era aplicable al país. L'estudi, elaborat pel jurista Pablo Feu, assegura que existeixen causes de sobre per justificar aquesta "mesura limitativa", en un moment en què l'accés a l'habitatge està desbordat.
De fet, l'article 47 de la Constitució Espanyola és conegut perquè menciona el dret a l'habitatge, però Feu va més enllà i recorda un altre fragment d'aquell mateix text: "Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació". Aquest "impedir l'especulació" és gran part del que justifica ara la mesura que es planteja des de l'organisme metropolità.
La idea és que, ja sigui amb lleis estatals, autonòmiques o normatives municipals, les administacions tinguin un informe detallat que els expliqui com es podrien limitar les compres d'habitatge quan no siguin per viure-hi. D'entrada, s'assumeix que això només aplicaria als municipis declarats zones d'habitatge tensionat, que és una fórmula jurídica emparada en la llei de l'habitatge espanyola.
A banda, però, també hi hauria algunes excepcions per ajustar "la proporcionalitat" de la norma. Es podria permetre que una mateixa persona comprés una segona residència en un municipi amb el mercat tens sempre que sigui per a ús propi i no per a lloguer turístic ni de temporada. De la mateixa manera, també està contemplat que hi hagi grans propietaris que puguin adquirir tota una finca amb diversos habitatges. En aquest cas, però, s'hauria de continuar amb la confecció de lloguers de residència habitual. En cap cas es permetria dedicar els immobles a altres funcions especulatives, assenyala l'informe.
Tot plegat, segons l'estudi jurídic, entraria en el que acceptaria el Tribunal Constitucional (TC). "Una norma que limiti la compra d'immobles residencials amb finalitats especulatives en zones tensionades seria plenament constitucional perquè compleix els dos requisits essencials que estableix la jurisprudència del TC (STC 26/2025) per restringir el dret de propietat", conclou l'anàlisi. En aquest cas, fa referència a l'existència d'una "raó objectiva" i que fa prevaldre "l'interès general" -en aquest cas, l'accés a l'habitatge- i a què "no fa irreconeixible el dret de propietat", ja que simplement "es modula temporalment i territorialment".
Una altra de les claus esmentades en la presentació de l'estudi és la idea que les administracions han de vetllar per un model urbanístic "sostenible". Això és clau perquè hi hagi administracions com la Generalitat o els mateixos ajuntaments per intervenir. "Si l'alça de lloguers i preus de compra descohesiona socialment i dispersa el territori, s'està imposant un desenvolupament no sostenible", menciona el text. A zones com Barcelona i la seva regió metropolitana això ha estat especialment desbordant els darrers anys. Han estat clau el boom turístic i l'arribada constant de residents, ja siguin temporals o permanents, amb un alt poder adquisitiu, com els expats o els nòmades digitals, ha establert Pablo Feu.
Reunions per estendre l'informe
En una roda de premsa en què també ha intervingut Janet Sanz com a vicepresidenta del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, s'ha assegurat que la decisió sobre si es restringeixen les adquisicions d'habitatges és una qüestió, actualment, de voluntat política. Sanz ha explicat també que com a organisme metropolità ja s'han demanat reunions amb l'ajuntament barceloní, la Generalitat i l'Estat per presentar-los les conclusions de l'informe. La clau és intervenir de ple en un mercat amb els preus de compra inassumibles per a la majoria de les butxaques de la població.
L'informe apareix en un moment en què el mateix Ajuntament de Barcelona té pendent resoldre com de viable és aquesta mesura des del gener.
