L'augment per la preocupació al voltant de l'habitatge ha disparat també les trobades, taules rodones, debats, compareixences i estudis que repassen el sector. Sovint, la naturalesa profunda del problema fa que hi hagi poques novetats, entre aquestes cites que s'escarrassen a pronunciar la gravetat del panorama i a prometre una conjura difícil de concretar. En ple retorn a l'acció després de les vacances d'estiu, però, un representant de la Generalitat ha verbalitzat un possible canvi, pel que fa al volum de pisos que es poden construir a diversos territoris de Catalunya. Ho ha fet en una jornada sobre habitatge que ha aplegat diversos representants de l'executiu català, l'Ajuntament de Barcelona, contractistes, promotors i constructors.
La cita s'ha ubicat a l'auditori del Col·legi d'Economistes de Catalunya i ha anat recalcant la necessitat d'augmentar el ritme de construcció de nous habitatges arreu del país. El clima s'ha esverat, però, a partir d'una intervenció de Ramon García-Bragado. El responsable del pla de 50.000 nous pisos protegits en cinc anys al territori català ha anunciat que "està sobre la taula" la idea de permetre més edificabilitat de la prevista a alguns punts del territori. Allà on han d'emergir nous barris sencers.
Això fa referència a les conegudes com a "Ares": les àrees residencials estratègiques, els indrets on està previst fer grans noves urbanitzacions els pròxims anys. Aquests entorns tenen una normativa urbanística que marca un màxim de pisos a construir, i ara l'executiu català obre la porta a repensar aquestes xifres. La idea és que la Generalitat pugui retocar les normes perquè els ajuntaments decideixin si ho tiren endavant. Això, a més, afectaria únicament aquelles zones en què encara no s'ha iniciat la fase de reparcel·lació, ni les posteriors, asseguren fonts coneixedores.
Tot plegat s'ha evidenciat en el moment en què el president de l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis (APCE) a Catalunya, Xavier Vilajoana, ha reclamat canvis immediats per fer més "viable" econòmicament que el sector privat s'impliqui en l'aparició d'habitatge assequible. "Als Ares, per exemple, per què no, si els volem fer més viables, augmentem l'edificabilitat dels habitatges de protecció oficial, demà mateix? Enlloc de tenir un 30% [d'habitate protegit previst] i una edificabilitat de 10.000 [pisos], demà fem una edificabilitat de 15.000", ha proposat Vilajoana. Tot seguit, ha verbalitzat que aquests increments que s'aconseguessinn es podrien dedicar a l'habitatge de protecció oficial.
Aquestes paraules han estat immediatament respostes per García-Bragado, que ha volgut aclarir que aquest plantejament "està posat sobre la taula" i que "és evident" que existeix "un problema" amb els càlculs de pisos permesos. Així, agafa força la idea de canviar les normes urbanístiques per permetre que apareguin més pisos a llocs on s'han de construir més pisos, a més d'equipaments i infraestructures de mobilitat. Això es pot fer permetent edificis més alts o ocupant més sòl, una dicotomia que els ajuntaments haurien de valorar.
Una nova convocatòria de solars, aviat
La trobada ha estat organitzada conjuntament per la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), l'APCE i la consultora Atrevia. La jornada l'ha inaugurat la conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, que ha promès que la segona convocatòria de solars per construir nous habitatges protegits a Catalunya -en el marc dels 50.000 pisos previstos- arribarà a finals de 2025. El maig passat, el govern socialista ja va anunciar una primera tongada de 21.289 llars que es podrien construir a 665 solars facilitats pels consistoris.
Per tancar l'acte, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha irromput amb l'enèsima arenga col·lectiva, amb una interpel·lació directa a un públic format pels representants del sector privat. "Resoldrem el problema de l'habitatge? Jo crec que sí. Ho farem en un mes? No. Ho farem en un any? Tampoc. Ho farem de forma progressiva si ho fem tots", ha etzibat. De la seva ponència, destil·laven dues peticions: temps -mentre el Govern desplega canvis urbanístics que agilitzin les noves promocions- i implicació privada.
Les paraules d'Illa provaven d'inocular als empresaris una idea insistent. I és que els avenços en regulacions sobre habitatge, com passa amb els lloguers, no estan renyits amb la confiança en el sector privat pel que fa al futur de l'habitatge. La proposta socialista, de fet, remarca que aquests constructors, contractistes i promotors són peça fonamental per augmentar l'oferta de pisos arreu del país.
