La contenció de rendes a Catalunya va assentant les seves bases. Ja no és una primera anàlisi, com la que va emergir l'octubre passat, la que dona pistes de com està canviant el mercat de l'habitatge sinó que hi ha una segona tongada de dades sobre els lloguers que aprofundeix en la mateixa tendència: els preus ja no creixen als municipis on hi ha aquesta regulació, alhora que s'entreguen menys fiances, el que vol dir que es fan menys contractes nous de llarga durada.
Concretament, les xifres aportades per la Generalitat d'acord amb les fiances registrades a l'Institut Català del Sòl (Incasòl) mostren que durant el tercer trimestre de l'any s'ha detectat una reducció del 0,9% del preu dels nous contractes de lloguer a les localitats on ara hi ha un topall vigent, en comparació amb l'any passat. A Barcelona, a més, on més s'accentua la dificultat d'accés a l'habitatge, el descens és del 3,2% interanual. Per contra, a les poblacions de Catalunya on no s'aplica la regulació el cost dels arrendaments s'ha incrementat un 6,1% de mitjana.
L'altra cara de la moneda, la que la part immobiliària assenyala amb més força, és la de la xifra de nous contractes signats al país. Si l'any passat, entre juliol i setembre, es van formalitzar més de 31.000 contractes, aquesta vegada les dades comptabilitzen poc més de 27.000 casos. La reducció (-13%) alimenta els arguments del sector immobiliari, que insisteix que cada vegada hi ha menys propietaris disposats a posar el seu pis en el lloguer habitual.
Tant és així que el portaveu del col·lectiu d'agents immobiliaris API Catalunya i ex-secretari d'Habitatge de la Generalitat, Carles Sala, subratlla una nova estadística sobre la capital catalana, on aquest tercer trimestre s'han registrat més retorns de fiances que no pas introduccions d'aquest dipòsit inicial per llogar un pis. En concret, s'hi ha detectat un saldo negatiu de 58 contractes de lloguer, un fet que només s'havia produït durant l'època de la covid, els darrers anys. "Compte al col·lapse del mercat de lloguer a la ciutat", ha expressat Sala. La lectura dels agents immobiliaris és que la manca l'excés de regulació desincentiva l'oferta de lloguer.
Preventivament, però, tant el Govern com diverses entitats fan una anàlisi ben diferent. El Departament de Territori, Transició Ecològica i Habitatge, en un comunicat oficial, defensa que aquests descensos que s'estan normalitzant també tenen a veure amb el fet que els darrers anys els contractes de lloguer són de 5 o 7 anys, depenent de si la propietat és d'una empresa o d'un particular, quan fins fa poc aquests arrendaments tenien una vigència de 3 anys i feien que hi hagués més rotació i, per tant, nous contractes. La norma va canviar a l'Estat l'any 2019 i, per tant, el canvi s'està produint aquests mateixos anys, asseguren des de l'executiu socialista. A més estabilitat als pisos, menys contractes nous i menys fiances.
Però és que, a banda, hi ha l'element que fa temps que assenyalen tant el Sindicat de Llogateres com altres observadors del mercat de l'habitatge: el paper dels lloguers de temporada, una figura que encara no té una regulació efectiva i que s'ha convertit en una manera de fer arrendaments sense cap topall al preu. També, en preveure durades més curtes i tenir menys normes, redueixen els drets dels inquilins. Gran part d'aquests lloguers, a més, no acaben dipositant cap fiança a l'Incasòl i, per tant, desapareixen de les estadístiques oficials. "Si cada cop que un pis queda buit se'n va al lloguer de temporada i no es diposita la fiança, aquí tens una reducció, efectivament, però és fictícia", assenyala el codirector de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona, Jaime Palomera. El Sindicat de Llogateres ha denunciat la situació aquest mateix dimecres a la comissió no permanent d'estudi sobre la problemàtica de l'habitatge, a l'Ajuntament de Barcelona.
De "reducció" a "contenció", de moment
Després d'haver presentat un nou informe que conclou que dues de cada tres famílies llogateres (64,8%) de Barcelona dediquen més del 30% dels seus ingressos -la quantitat màxima recomanada- a afrontar les mensualitats del lloguer i els subministraments, Palomera assenyala que els canvis en els preus dels nous contractes no poden ser anomenats "reduccions" a la pràctica i que s'hauria de parlar de "contenció" del preu del lloguer. En molts casos, malgrat que les fiances no ho detectin, les actualitzacions dels arrendaments d'acord amb l'IPC suposen pujades similars -o superiors- a les reduccions que s'estan començant a detectar. Així, el que inicialment pot haver-se estalviat una família inquilina en la formalització d'un nou lloguer, l'any vinent pot incrementar-se, i així successivament.
Per això, vinculant-ho també a la durada que han de tenir els contractes de lloguer en el futur, el representant de l'institut de recerca barceloní sosté que caldria que l'administració plantegés que els arrendaments fossin, d'entrada, indefinits. És a dir, que els llogaters no hagin de patir per si la propietat els renova el contracte o no, sinó que s'assumeixi que només se'ls es pot fer fora els inquilins si fallen de manera greu en les seves responsabilitats o si el propietari -o un familiar directe- necessita el pis per viure-hi. Hi ha països com França o Alemanya que tenen enfocaments similars, insisteix Jaime Palomera.