La formació d'extrema dreta Aliança Catalana i la seva líder Sílvia Orriols són entre els protagonistes de la setmana. El CEO que els situa frec a frec amb Junts per ser tercera força ha coincidit amb la decisió del jurat de l’onzè Premi de Periodisme d’Investigació Ramon Barnils de guardonar una sèrie de sis informacions publicades el passat febrer a Nació sobre el finançament, el funcionament i els plans de creixement del partit. Enhorabona als tres premiats a la gala d’ahir al Born CC de Barcelona: Joan Serra, Martí Oliver i Pere Fontanals.
Aliança pot convertir-se en protagonista de la política catalana, però és encara una desconeguda. Ells, és clar, tampoc ho posen fàcil: dimarts mateix, els periodistes del Parlament es queixaven que no acceptessin preguntes en una roda de premsa, un format concebut per fer-ne i respondre'n. Gràcies a un llarg treball d’investigació i després de consultar desenes de fonts, els nostres companys van fer aflorar i traslladar als lectors de Nació informació rellevant i que ajuda a saber més. Perquè, ja m'ho heu llegit altres cops, la nostra feina, quan informem, és fer saber i no fer creure. Tenir una posició o una altra és cosa vostra a partir dels fets contrastats que us presentem i, en el nostre cas, forma part de l’opinió, que també ha de tenir base factual.
El premi és una alegria pels que fem Nació i una recompensa a la coherència de les nostres apostes i al rigor dels periodistes del diari. El context de fragmentació, veritats alternatives, desconfiança i dictadura capriciosa de les grans tecnològiques no ens ho posa fàcil als mitjans. Enlloc. Els diaris com el nostre, amb redaccions i editors compromesos amb una determinada forma d’entendre el periodisme i el seu rol en la millora de la qualitat democràtica de les societats, necessitem també aquests reconeixements per mantenir el rumb enmig del temporal.
Sempre cal fer coses diferents i explorar nous territoris, però és necessari no oblidar que la informació és la base d’un periodisme que sigui rellevant, fomenti un pensament crític, defensi valors democràtics, estigui més a prop de qui pateix que no pas de qui fa patir, i incomodi quan calgui encara que pagui penyora. Aquesta és la missió de la redacció de Nació quan aborda els poders, la crisi climàtica, les desigualtats, la situació de la llengua o els drets socials i polítics. És el que van fer els nostres periodistes amb les informacions d’Aliança i el que vam fer l’any 2019, quan el jurat també ens va premiar, aleshores per una investigació de l’Andreu Merino que posava el focus en les màfies que ocupaven pisos buits per revendre’n les claus a persones vulnerables.
Ara, els diaris també hem d’entretenir els lectors amb continguts i formats més lleugers o de servei, hem d’organitzar esdeveniments, fer de botiga, o satisfer comunitats amb interessos molt concrets. Forma part de l’evolució del negoci periodístic i ens hi hem d'adaptar. Ho hem de fer, això sí, compatible amb tenir temps i recursos per investigar, analitzar, aportar dades i poder assumir el risc d’equivocar-nos. I fer-ho com ho hem fet i ho fem a Nació i expliquen aquests dos premis: abordant el problema de l’emergència habitacional i el del creixement de l’extrema dreta i els seus discursos d’odi. Són dos desafiaments majúsculs de la Catalunya del present.
És un orgull treballar i haver treballat amb companys honestos, capaços i valents com el Joan, el Martí, el Pere o l’Andreu i amb tots els que fan cada dia el diari. Però aquest premi també us el devem a vosaltres, els lectors. Si no hi fóssiu llegint-nos (i també criticant-nos) i si no ens compartíssiu, no podríem fer el que fem ni tindríem la incidència que tenim per contribuir a fer un país una mica millor. Gràcies!
Avui no et perdis
- «Aliança viu un moment dolç, però a l'extrema dreta tot es complica quan toca consolidar-se»; per Lluís Girona.
- Vox fa suar sang al PP per salvar el relleu de Carlos Mazón; per Lluís Girona.
- Dades: Quant cobra l'alcalde del teu municipi? Consulta el cercador.
- De les protestes llogateres a la compra massiva del Govern: què ha passat amb 1.900 pisos d'InmoCaixa?; per David Cobo.
- Dades: El 67% de les dones admet haver patit violència sexual al llarg de la seva vida.
El passadís
Aquest dilluns, Foment del Treball va celebrar la seva gala de guardons anuals. Van ser premiades un seguit d’empreses en categories com la innovació o la sostenibilitat. La Medalla d’Honor a l’Empresari de l’Any va ser per a Josep Oliu, president del Banc Sabadell, i es va lliurar la Medalla a la Contribució al projecte europeu a l’exprimer ministre Enrico Letta. Probablement, Oliu i Letta esperaven un guardó així, però un altre premiat va quedar molt sorprès. Pedro Fontana va rebre la Medalla d’Honor a la Trajectòria Empresarial. President d’Áreas, vicepresident del consell d’administració del Sabadell i expresident del Cercle d’Economia, Fontana és un dels grans noms de l’empresariat català. Però mai havia rebut un premi a Catalunya. Per això, quan li van comunicar el guardó, va mostrar la seva sorpresa i emoció, segons apunten fonts econòmiques. No deixa de ser curiós aquest fet en un país on les elits semblen gaudir del joc dels homenatges mutus amb mil i una gales empresarials, més encara tractant-se d'una figura que va ser director general del Comitè Organitzador dels Jocs del 92.
Vist i llegit
A poc a poc es va sabent què va passar la tarda de la Dana, quan el dinar entre el president del País Valencià, Carlos Mazón, del PP, i la periodista Maribel Vilaplana al Ventorro es va allargar més del compte. Ell ha anat canviant de versió i ella també i ha intentat fer veure que no recordava què havia passat entre tres quarts de set i dos quarts de vuit, l'estona fatídica en la qual no es localitzava el president i no es van enviar les alertes. El diari Levante publicava ahir una informació exclusiva, signada pels periodistes Joan-Carles Martí i Alfons Garcia, que explicava que Vilaplana va ser la que el va deixar a les vuit del vespre a Palau contra el que fins ara havia dit ell. Ell no estava localitzable i ella va dir que tota aquella estona va treballar al pàrquing amb l'ordinador. Sigui com sigui, la feina per fer.
La cançó
Jordi Pujol ha estat, amb Sílvia Orriols i la nova fiscal general de l'Estat, Teresa Peramato, protagonista de la setmana. Ha començat el judici contra ell i els seus fills a l'Audiència Nacional i aquestes setmanes estem publicant un especial a l'Snooker, ja van tres capítols del nostre pòdcast, sobre el seu llegat, la seva família i el cas. Aquest cap de setmana tocarà parlar de què estava fet el pujolisme i com ha modelat el catalanisme. Pujol va ser president 23 anys i ha estat popular abans i després de passar a Palau. Això va donar peu a imitacions i caricatures més o menys amables. I el 1992 a una cançó diguem-ne que força irreverent i atrevida, gairebé com si fos un roast dels que es porten ara i que pot ferir alguna sensibilitat convergent amb mandíbula de vidre. Es tracta de la cançó El President del mític grup de Berga Brams, que encara ens obsequia amb les seves actuacions i lletres que sempre ens diuen alguna cosa i que formava part del mític disc "Amb el rock a la faixa". La lletra és del seu líder, Francesc Ribera, Titot. Arrenca amb "Tenim un president que no ens el mereixem, llegeix el diari Avui, porta barretina, puja al Pedraforca tot xiulant la Santa Espina...". La resta ja vosaltres mateixos, que els dijous són els nous divendres!
[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]
