Aliança Catalana viu la seva setmana de glòria després del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) que situa el seu auge en un empat amb Junts. L'atzar ha volgut que en la mateixa setmana es concedeixi el Premi Ramon Barnils al periodisme d'investigació a tres periodistes -i si se'm permet la llicència, també amics- per desemmascarar allò que s'amaga darrere l'extrema dreta independentista. Joan Serra Carné, Martí Oliver i Pere Fontanals van relatar el febrer passat en una sèrie de sis articles a Nació secrets fins llavors desconeguts d'Aliança, un treball que els ha valgut el reconeixement que s'entrega aquest dimecres.
Serra és ara cap d'informatius de Ser Catalunya i Oliver també hi treballa com a redactor de tribunals i successos, mentre que Fontanals és el responsable de Nació Manresa, edició local d'aquest diari al Bages. Els hem reunit a tots tres a la redacció del diari a Barcelona perquè repassin la motivació d'aquella investigació, totes les informacions inèdites que en van extreure i també perquè opinin d'un dels debats pràcticament eterns del periodisme en aquest context d'auge de l'extrema dreta: com els tractem per no acabar convertint-nos en un altaveu, però tampoc deixant-los via lliure?
Per què calia investigar sobre Aliança?
Com tota feina periodística, sorgeix de l'instint de saber-ne més. El relat oficial marca que hi ha una líder "incontestable" com és Sílvia Orriols, i que Jordi Aragonès s'"autoassigna" com a ideòleg mentre que Oriol Gès n'és el responsable d'organització i finances. El seu objectiu també era i és públic: guanyar presència en la política catalana. "No sabíem si realment l'estructura i la gestació del partit era la que es deia oficialment", apunta Serra, que detalla que a partir d'aquí sorgeix la motivació de "gratar" i d'aquí n'acaba sortint la sèrie de reportatges.
Més enllà de la gestació d'Aliança, tots tres periodistes també es proposen incidir en el finançament del partit. "Hi havia molts rumors que algú havia donat suport des de l'àmbit empresarial o com a mecenes", apunta Serra. Això va motivar-lo, juntament amb Oliver i Fontanals, a intentar trobar si algú havia participat políticament i financerament en la creació de la formació d'extrema dreta. "Són els incentius que motiven el recorregut de la sèrie de reportatges i que ens permet arribar a explicar qui fa de mecenes i qui cuina les decisions polítiques", detallen en la conversa al diari.
Orriols... i qui més?
El gran nom de la sèrie de reportatges premiats és Eduard Llaguno. Una figura pràcticament desconeguda -remenant per Google només apareixen les informacions publicades en aquest diari- però que té un paper essencial en la configuració d'Aliança. Parlem d'un economista de llarga trajectòria, vinculat al sector empresarial, i que sempre ha volgut tenir un perfil baix malgrat tenir unes idees polítiques "molt explícites". "Té molt clar que ell no vol aparèixer als titular i que ha de jugar un altre rol", apunta Oliver. Llaguno i la seva mà dreta, Maiol Sanaüja, fan una feina important "a la cuina" del partit, però defugen de tenir la projecció pública. Aquesta és per al trinomi Orriols-Aragonès-Gès, que darrere té "una sèrie de gent en la penombra que porta les regnes del partit".
Sigui com sigui, figures públiques i en l'ombra convergeixen en la motivació d'un nou partit. "Tenien una inquietud perquè no hi havia cap partit que els representés", apunta Serra. El context és clar: una Catalunya postprocés i un grup de persones a la "perifèria" de l'independentisme creuen que cal obrir una nova marca que aplegui una sèrie d'idees que poden tenir recorregut. Quins són aquests plantejaments? Oliver explica que els ideòlegs d'Aliança veuen que Catalunya ha perdut "certes peces o valors" i es proposen retrobar-les i que tornin al debat. És significatiu en aquest sentit un dels temes publicats a Nació: Llaguno i Sanaüja piloten una escola a Osona perquè, a parer dels periodistes premiats, un dels valors que creuen que s'ha perdut la disciplina: "Un bon exemple és que volen que es parli d'ensenyament i no d'educació", recorda Oliver.
- Pere Fontanals i Martí Oliver, durant l`entrevista amb Nació
- Hugo Fernández
Entre els líders del partit també hi ha topades que es van dibuixar en aquesta sèrie de reportatges. Gès i Aragonès mantenen una "relació de tensió" que han intentat amagar amb una "treva", segons expliquen els tres periodistes. En tot cas, a parer de Serra, el que s'evidencia és que no han estat els únics al capdavant de la gestió d'Aliança i que les relacions tenen "molts grisos i ambivalències". "Hi ha gent que empeny i col·labora sota un lideratge magnètic -Orriols- que ajuda a propagar aquestes idees", apunta l'exredactor en cap de Nació.
I, fins on mana Orriols? De la investigació se'n desprèn que la líder del partit "no té tanta ascendència" en la vida domèstica del partit. Els tres periodistes relaten que, fins que no fa el salt a l'alcaldia de Ripoll, Orriols no és qui pren les decisions estratègiques. La líder d'Aliança al Parlament participa en el recorregut, però no és ella qui toca el botó de les decisions. Fins i tot hi ha elements curiosos de la vida interna del partit que relaten els periodistes premiats, com que ella no participa habitualment en sopars de militants, perquè aquesta feina més orgànica i organitzativa "ni li correspon ni té la voluntat d'exercir-la".
Les municipals del 2027, el gran examen
Una de les dades més interessants del CEO és que Aliança Catalana seria primera força a les demarcacions de Lleida i Girona. Això té efectes en unes hipotètiques eleccions catalanes, però el primer combat electoral serà a les municipals del 2027. "És el gran examen d'Aliança", apunta Serra. Però aquí, segons Fontanals, l'extrema dreta encara té molta feina per fer. "En l'àmbit municipal, Aliança encara s'està estructurant", explica el responsable de Nació Manresa, que apunta que el partit té militància de base, però que li manca una estructura i unes cares visibles. L'alcaldia de la capital del Bages és, precisament, un dels grans objectius de l'extrema dreta independentista de cara als pròxims comicis, tal com va explicar també la sèrie de reportatges de Nació.
La realitat és que Aliança es troba en un moment transcendental: té una cara visible, una marca consolida i un context favorable de creixement de la ultradreta al món. "La realitat política vira cap a la dreta i certs posicionaments més perifèrics ara són molt centrals", diu Serra, que posa d'exemple les últimes decisions que ha pres Junts amb propostes com vinculades a la immigració, la seguretat, la multireincidència o les ocupacions. "Aliança té el partit on vol per fer el següent salt d'escala, però veurem si compleix les expectatives", sentencia l'exredactor en cap de Nació. Fontanals també veu des de Manresa que Junts "adopta un discurs molt tradicional" en aquests aspectes i compra part del discurs d'Aliança. La política de pactes, que fins ara la formació de Carles Puigdemont defuig concretar, serà transcendental després d'aquests comicis.
Oliver destaca que el partit està fent un desplegament territorial amb la mirada posada en les municipals. Constitueix executives a cada comarca, mobilitza cada cop més gent, fa paradetes cada cap de setmana... En resum, el que faria qualsevol partit relativament nou que mira de créixer i que, ara mateix, té la "quota de militància més alta". Tot plegat és una injecció de recursos que els permet, per exemple, obrir aquest mes una nova seu a Barcelona. "Estan teixint una estructura de base i s'haurà de veure si les esquerdes inicials no es reprodueixen", apunta Oliver. En la mateixa línia, Serra apunta que "Aliança viu un moment dolç, però que les marques d'extrema dreta creixen de pressa i quan han de consolidar-se tot es complica". En aquest tipus de formacions són habituals les baralles internes i bons exemples són Vox o Plataforma per Catalunya.
Com hem de tractar els mitjans l'extrema dreta?
Sent el motiu de la conversa el Premi Ramon Barnils, és indispensable parlar de com els mitjans hem de tractar l'extrema dreta. "No hi ha una solució bona", diu Serra, que reivindica els projectes periodístics a mitjà termini com el que va publicar Nació. Però sabem allò que no s'ha de fer, afegeix Serra: ni blanquejar-los ni reproduir els discursos, que per això ja tenen uns altaveus "molt potents" a les xarxes socials. L'exredactor en cap de Nació demana als mitjans "ser responsables" des del rigor i l'honestedat periodística: "Necessitem un punt d'intencionalitat i de saber que no podem fer del seu megàfon". I molt més, si les entrevistes van acompanyades de fake news que acaben en un tall editat a les xarxes socials que els mitjans no tenen capacitat de rebatre, afegeix Serra.
"Els mitjans no han de quedar-se paralitzats per la por", diu Oliver, que situa dos fronts: lluitar per la presència a les xarxes socials i confrontar els seus discursos de manera clara. "Hi ha molts missatges que directament són mentida i transmetre només el que diu l'interlocutor no és una sortida vàlida", afegeix Fontanals. Davant un escenari en què l'extrema dreta tindrà presència institucional i, per tant, incidència política, Serra creu que el periodisme ha de trobar les "eines adequades" per intentar que no aconsegueixen el protagonisme polític que busquen.
