La investigació de Nació sobre Aliança Catalana ha rebut el Premi Ramon Barnils al periodisme d'investigació. Els periodistes Joan Serra Carné, Martí Oliver i Pere Fontanals són els guardonats en l'onzena edició del premi per les seves publicacions a aquest diari sobre la història no explicada de la formació d'extrema dreta. Aquesta sèrie de reportatges es va publicar a Nació durant la primera setmana de febrer d'enguany, quan Serra era redactor en cap de Nació -ara és cap d'informatius de Ser Catalunya-, Oliver era redactor de continuïtat de Nació -ara és redactor de tribunals i successos a la mateixa ràdio- i Fontanals era i és responsable de Nació Manresa, l'edició local de Nació al Bages.
Què explica la sèrie de reportatges premiada? Doncs, en primer lloc, revela el nom d'una figura clau per a la gestació del partit i fins al moment desconeguda: Eduard Llaguno, poder a l'ombra i mecenes. Juntament amb la seva mà dreta Maiol Sanaüja, també fundador a l'ombra de la formació, pivoten una escola a Osona. El treball periodístic també detallava les desavinence s entre dues de les cares visibles, Oriol Gès i Jordi Aragonès, i explicava que el poder de Sílvia Orriols tenia certes limitacions. Per altra banda, tots tres periodistes van definir els objectius del partit de cara a les pròximes municipals i van desgranar el sotabosc que dona suport a l'extrema dreta independentista.
Eduard Llaguno, poder a l'ombra i mecenes
La veritat oficial sobre Aliança Catalana diu que Sílvia Orriols, presidenta del partit, és la líder i cara visible de la formació, encara més des del 17 de juny de 2023, quan es va convertir en alcaldessa de Ripoll, pas previ a propulsar-se fins al Parlament. I el mateix relat estableix que l'ideòleg del projecte polític és Jordi Aragonès -al capdavant de la secretaria d'Estudis i programes- mentre que Oriol Gès pilota la sala de màquines i la tresoreria, amb les funcions de secretari d'Organització i finances. Però els càrrecs orgànics i les responsabilitats públiques no expliquen de forma precisa com ha funcionat el partit de referència de l'extrema dreta d'arrel catalana. A la penombra hi ha hagut des del primer dia -i almenys fins a les eleccions municipals de fa un any i mig- una figura amb ascendent, tan rellevant com els noms citats. És Eduard Llaguno, un dels fundadors de les sigles, poder a l'ombra i mecenes en l'etapa de creixement de la formació, quan feien falta idees i recursos.
Fundadors d'Aliança piloten una escola d'Osona
Eduard Llaguno i Maiol Sanaüja són dos dels fundadors d’Aliança Catalana que s’han volgut mantenir a la penombra de l'organització, tot i tenir un paper primordial en el seu creixement, des de la presa de decisions estratègiques fins al seu finançament. Amb protagonisme de portes endins a la formació ultra des de la gestació del partit -i almenys fins després de les eleccions municipals de 2023, com ha detallat la investigació de Nació-, Llaguno i Sanaüja tenen una relació personal estreta, amb una admiració compartida per Alfons López Tena que es remunta a quan eren militants a Solidaritat Catalana. Però aquest lligam entre ells no és només personal i polític, també és professional. Tots dos tenen un rol rellevant en el projecte d'un centre educatiu a Osona que rep un concert de la Generalitat.
Les desavinences al pinyol d'Aliança
Jordi Aragonès i Oriol Gès són dos dels sis dirigents que integren el comitè de govern del partit, el màxim òrgan directiu, encarregat de prendre les decisions polítiques i estratègiques de la formació. I, a la vegada, els que han tingut més protagonisme públic, al marge de l'alcaldessa de Ripoll. El maresmenc, amb vincle familiar amb l'expresident de la Generalitat Pere Aragonès, és el secretari d'Estudis i programes, mentre que Gès -nascut a Manresa i resident a Vic- assumeix la secretaria d'Organització i finances. De portes enfora, els dos dirigents més coneguts del pinyol fundador del partit -al costat d'Eduard Llaguno i Maiol Sanaüja- transmeten que la seva relació és "cordial". La realitat, però, és que la convivència entre Aragonès i Gès s'explica a partir de la fredor, després que s'hagin produït retrets i tibantors pel funcionament de l'organització, i també per decisions preses en el passat. S'han esforçat en els darrers temps a projectar una treva que no erosioni en excés les sigles, però la seva pugna ha impactat en el funcionament del partit.
Fins on mana Sílvia Orriols?
Orriols ha equilibrat la condició de cara visible del projecte -i responsable última de les decisions rellevants que pren el partit- amb la distància que ha mantingut amb la construcció de l'estructura de l'organització, ara centrada en l'expansió territorial arreu de Catalunya. Ja sigui pel pes de les responsabilitats assumides en els darrers temps -ha exercit d'alcaldessa en l'últim any i mig, i és diputada al Parlament, a més de mare de cinc fills-, per la delegació volguda de tasques o per centrar els esforços en allò en què ha mostrat més aptituds, Orriols ha evitat el protagonisme en el funcionament intern d'Aliança. El partit creix a partir de la reverberació que genera el seu lideratge, però la presidenta no s'ha prodigat en el contacte amb la nova militància més enllà de Ripoll.
Governar Manresa: l'objectiu per a les municipals de 2027
Aliança Catalana s'ha proposat créixer. I ho està fent a l'esprint, amb una meta volant a l'horitzó, les eleccions municipals de la primavera de 2027. Des que va obtenir representació al Parlament -dos diputats, després d'aconseguir l'alcaldia de Ripoll-, el partit de Sílvia Orriols s'ha entregat a la tasca de muscular-se com a organització. La primera parada informativa promoguda aquest 2025 va ser el 4 de gener a Manresa. No va ser casualitat. Governar la capital del Bages -a banda de reeditar èxits a Ripoll i "fer forat" en ciutats de la Catalunya Central, i de les demarcacions de Girona i Lleida- s'ha convertit en l'objectiu prioritari de l'extrema dreta d'arrel catalana.
De mecànics a arquitectes: el sotabosc d’Aliança
Se sap que Sílvia Orriols és l’arbre major d’Aliança Catalana, en què Jordi Aragonès i Oriol Gès també hi tenen un rol troncal, i que Eduard Llaguno i Maiol Sanaüja han estat amagats al cor del bosc. Del sotabosc, n’hi ha menys rastre i, per això, Nació va fer via a primera hora d'un diumenge cap a Port de la Selva per recollir les impressions dels 70 simpatitzants convidats al congrés fundacional de la branca de l’Alt Empordà de la formació. Figueres és una de les ciutats on aspiren a entrar amb força als pròxims comicis als consistoris catalans.
