Oriol Junqueras es reuneix avui amb Pedro Sánchez a la Moncloa. La reunió posa fi a una lamentable anomalia: ERC ha estat, primer amb la moció de censura de 2018 a Mariano Rajoy, i després amb els pactes amb Sánchez des de 2019, un soci estable i lleial del PSOE. Els seus votants són molt majoritàriament independentistes, però també volen que Espanya la governi una esquerra amb qui es pugui negociar i avançar en les llibertats nacionals de Catalunya i en les millores socials, i no una aliança PP-Vox, única alternativa viable a l'actual coalició.

Els republicans han pactat, amb resultats no sempre satisfactoris, amb els socialistes, però la repressió primer i la por del PSOE després havien impedit que la foto es produís. Valien els vots d'Esquerra per investidures, pressupostos i lleis, però Sánchez no rebia el seu líder ni hi tenia una interlocució normal pel paper que va tenir l'octubre del 2017. L'anomalia institucional que avui trenca Junqueras l'haurien de poder acabar aviat també Carles Puigdemont i Arnaldo Otegi que, amb més o menys intensitat i compromís, són socis de Sánchez. I la normalitat només serà completa quan acabi el boicot de la cúpula judicial i als presidents de Junts i ERC se'ls amnistiï. Això voldrà dir que el primer tornarà de l'exili i que el segon estarà ja habilitat per poder-se presentar de nou a unes eleccions si ho volen els seus companys.

Però més enllà de la potència de la imatge, la reunió d'aquest matí també té contingut. Ha de servir per tancar l'acord -del que s'afirma que queden només els serrells- del finançament singular. Hauria d'implicar com a mínim tres coses d'acord amb el que es va pactar per investir Salvador Illa: que es respecti l'ordinalitat i Catalunya no quedi perjudicada en el rànquing de capacitat fiscal després de ser solidària; que les finances de la Generalitat rebin una important suma que no sigui puntual; i que Catalunya gestioni i recapti tots els impostos. Sembla que la primera i la segona qüestió estan assegurades (caldrà veure com es redacta l'ordinalitat i es concreta la xifra de 5.000 milions) i la tercera s'ha de lligar bé. També s'ha de clarificar el consorci d'inversions per acabar amb el dèficit crònic, vergonyós i ara també opac d'execució pressupostària de l'Estat, i avançar en la concreció de la condonació del 20% del deute català amb l'Estat, uns 17.000 milions.

Tot això necessitarà, per arribar a bon port, no només la implicació d'ERC i el PSC. Per doblegar la vicepresidenta María Jesús Montero, els barons del PSOE i el PP, i l'alt funcionariat espanyol caldrà que patronals, sindicats i partits pressionin. En aquest sentit, és rellevant què fa Junts. No només pel valor dels seus vots al Congrés, sinó també pel seu pes en el debat públic a Catalunya. ERC es va equivocar quan, després de tancar l'acord del finançament singular i amb la urgència per rebre l'aval de les bases, va dir que era un "concert econòmic solidari" malgrat que no estava escrit. No ho és, tal com vaig explicar fa uns dies i, malauradament, els arguments perquè Catalunya no tingui el mateix règim que bascos i navarresos són vigents: Madrid no vol repensar de dalt a baix el finançament de l'estat autonòmic.

Quan es va fer públic l'acord ja es veia el què, malgrat que tenia elements en la línia del concert. El model singular pactat es podria fer, amb asimetries, extensiu a la resta. Per això era ahir cridanera la posició de la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras. Deia que ERC havia pactat l'estiu de 2024 "un concert" i que, per tant, si no era això el que es presentava ara no li donarien suport. Parlava "del concert econòmic pel que Esquerra va investir Illa" en l'intent de guanyar ja la posició per blasmar el que presenti Junqueras i encaminar el partit cap al no contràriament al que, per exemple, defensava ahir mateix l'exconseller d'Economia, Jaume Giró.

Es dona el cas, però, que just després del pacte entre ERC i el PSC per investir Illa Junts ja va dir que allò no era un concert, i la mateixa Nogueras va denunciar que no n'hi havia ni rastre i que parlar-ne era "un engany". Dies després, va titllar davant la vicepresidenta Montero de "morralla" el que representava. Que les posicions canvien i les hemeroteques les carrega el diable és tan cert com que els acords s'han de complir en la seva literalitat i, en això últim, Junqueras ha de ser exigent i inflexible amb els socialistes perquè s'hi juga la credibilitat. Després ja se sap que, a Madrid, el govern espanyol tirarà aigua al vi per no esverar el personal i evitar el "se lo llevan crudo" que branda la dreta política i mediàtica cada cop que els catalans pacten alguna cosa. I els que han de decidir si donen o no suport, com Junts, han d'anar més enllà de l'interès electoral -legítim i també empobridor-, ser honestos en la valoració i tenir en compte les urgències de la ciutadania, que no són poques i passen per un salt qualitatiu i quantitatiu en el finançament.

Avui no et perdis

• El finançament i les urgències de Sánchez rehabiliten Junqueras a la Moncloa; per Bernat Surroca.
• Junts i el dilema del finançament: entre el concert i el risc de quedar-se al córner; per Oriol March.
• El Govern impulsa l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya per influir en la governança del Prat; per Bernat Surroca.
• Trump vol forçar Dinamarca a triar: o ven Groenlàndia o ocupació militar; per Pep Martí Vallverdú.
• Mor un home sense sostre a Barcelona... un dia després d'una altra mort al carrer a Badalona; per David Cobo.

El passadís

La dreta política espanyola treballa per arribar unida a les pròximes eleccions, però la superpoblada dreta mediàtica viu immersa en una dura pugna. Una de les estrelles d'aquest món és Javier Negre, propietari de diversos pseudomitjans, entre ells EDATV. Negre, que s'ha convertit en un habitual a la Casa Blanca per la seva afinitat amb l'administració Trump, va ser acomiadat d'El Mundo i quan ja anava pel seu compte se les va tenir de valent amb el propietari d'OK Diario i ex del mateix diari, Eduardo Inda. Ahir va tornar a la càrrega contra els seus antics companys.

Va explicar que una consultora li havia ofert diners per explicar que José Luis Rodríguez Zapatero, que ha fet tasques de mediació a Veneçuela, havia estat clau perquè el govern americà acceptés mantenir el chavisme al poder si complia amb les seves exigències. Afirmava que no ho havia publicat perquè no era cert i l'administració Trump no volia saber res de l'expresident i denunciava que El Mundo sí que ho havia fet. "Cal investigar a periodistes o mitjans que es presten a la rentada d'imatge de corruptes i que es venen al millor postor", piulava amenaçador.

Vist i llegit

La Biblioteca de Catalunya és tota una estructura d'estat d'aquelles a les que sovint s'apel·la. A les seves lleixes i magatzems s'hi acumula un patrimoni cultural a conservar i divulgar que també és ric en històries i anècdotes del país. Una de les darreres adquisicions de la Biblioteca és del Llibre d'hores (d'oracions) de la família Gralla, un manuscrit il·luminat del segle XVI considerat una de les joies del Renaixement català. El van adquirir fa poc i l'últim preu que s'havia fet públic era 430.000 euros. La Biblioteca produeix el pòdcast "Una caixa de sorpreses" que permet atansar-se al seu fons i saber-ne més. El darrer episodi és sobre el Llibre d'hores, que explica Anna Gudayol, la cap de la secció de manuscrits i fons personals. El podeu escoltar aquí.     

La cançó

Brams és un dels meus grups favorits i m'ha acompanyat des de la meva joventut. Les seves lletres, compromeses, són autèntics himnes -o articles d'opinió musicats si ho voleu- i ara la banda de Berga que lidera l'imprescindible Francesc Ribera, Titot, torna als escenaris. Aquest gener publica cinc nous temes, que formaran part del treball Tornar-hi, tornar-hi, tornar-hi i al març faran una primera gira de quatre concerts. El seu vocalista explica aquí què els ha motivat. L'anunci em sembla una bona excusa per recordar el seu primer comiat, l'any 2005 a Berga i que, per sort, només va ser temporal, i el directe de la cançó Sempre més, que explica bé com són i què pensen. Llarga vida!

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]