Durant la trobada de la setmana passada entre el Departament d'Educació i Formació Professional i els periodistes, en el moment d'explicar l'acord que pretenia sufocar les protestes de mestres i professors, el secretari de Transformació Educativa, Ignasi Giménez Renom, va ser taxatiu quan se li va plantejar si hi havia la possibilitat de continuar negociant per sumar més suports a un pacte que la mateixa conselleria qualificava d'històric: "No. No hi ha més marge de millora". La Generalitat presentava un acord tancat amb dos sindicats minoritaris de l'àmbit educatiu, CCOO i UGT, mentre l'entesa deixava fora la força majoritària, USTEC, però també Professors de Secundària i la CGT. Una setmana més tard, el conflicte s'ha complicat. Hi ha menys respostes i més tensió, ara també visible al carrer, en una setmana de vagues i protestes que s'ha iniciat al Barcelonès i el Baix Llobregat.
L'acord presentat pel Govern no requereix de més negociació ni més suports, expliquen fonts d'Educació. La idea és implementar-lo de manera automàtica, ja sigui amb els pressupostos aprovats o amb altres mecanismes. Després de la jornada de vaga i mobilitzacions massives de fa un mes, la Generalitat es va veure forçada a repensar tant el salari dels docents com altres advertiments educatius que feia temps que no s'atenien prou: les ràtios d'alumnes per classe, els recursos per a l'escola inclusiva o l'existència d'una burocràcia que treu temps a mestres i professors. Després de dues setmanes de converses amb els sindicats, però, la via escollida va ser avançar sense esperar a un acord majoritari. El Govern no està obligat a aconseguir cap xifra de suports concreta a la mesa sindical i reivindica tenir el vistiplau de CCOO i UGT, a més d'haver-se compromès a gastar 2.000 milions d'euros més cada any com a conseqüència de l'acord.
El pes d'un moment de força mobilitzadora
La resposta de la part sindical és totalment oposada a aquesta idea de girar full i donar per bona la iniciativa de la Generalitat. El primer que va fer la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, va ser demanar la dimissió del conseller d'Albert Dalmau, qui actualment assumeix el lideratge de la carpeta d'Educació, mentre Esther Niubó està de baixa. Més que les conseqüències polítiques d'aquestes declaracions, que acostumen a surar amb facilitat quan es vol elevar el to de la pressió al Govern, el que evidenciaven les paraules de Segura era l'entrada en un nou moment. Torna la confrontació oberta entre àmplies capes del sector educatiu i l'executiu català, ara en mans del PSC.
El que esperona els sindicats és la sensació que existeix un momentum. La vaga de l'11 de febrer, amb un seguiment que feia molts anys que no es veia, va concebir-se com una oportunitat històrica per estirar al màxim els compromisos que poder-li esgarrapar al Govern. En aquest sentit, si bé hi ha altres carpetes sobre la taula, l'augment del 30% del complement autonòmic al sou, quan alguns sindicats demanaven un creixement del 100%, ha semblat insuficient. Tampoc no han convençut les xifres proposades per rebaixar les ràtios d'alumnes per classe, ja que es considera que es repengen massa en una tendència que ja existeix, que és la reducció demogràfica en les primeres fases de l'etapa educativa, i que s'assemblen massa als compromisos que igualment ja s'estan preveient a l'Estat.
La setmana passada, els sindicats van fer arribar una consulta pionera als docents de tot el país. La van respondre prop de 43.000 treballadors, gairebé la meitat de tots els mestres i professors de Catalunya. Preguntats si acceptaven l'acord, el 95% dels qui van participar a la consulta va rebutjar-lo i van comprometre's a continuar participant de les vagues que demanen més canvis. La resposta va ser aclaparadora, però ara falta veure si les protestes a peu de carrer i les aturades laborals tenen una participació destacada, com va passar aquest febrer.
Segons la Generalitat, el seguiment de la vaga d'aquest matí és del 29%, al Barcelonès i el Baix Llobregat. Els sindicats ho eleven al 70%, en una estira-i-arronsa habitual entre les dues comunicacions.
Uns dies clau, i una conselleria que ja es mou pel nou acord
Si el pols es manté de manera rellevant, especialment aquest divendres, l'administració haurà d'assumir que continua tenint un problema no resolt. També es posarà a prova la declaració de Iolanda Segura (USTEC) de fa unes setmanes, que prometia que "si no hi ha un acord d'aquí a final de curs, aquest curs no acabarà amb normalitat".
De moment, aquest dilluns, als piquets matinals i els talls de carretera els han continuat l'ocupació de l'Institut Català de Finances i una protesta davant la seu del PSC, al carrer Pallars de Barcelona. "Illa, ens dones calderilla", era un dels càntics dedicats al president de la Generalitat. De fons, fa dies que els mestres i docents recorden que als Mossos d'Esquadra se'ls ha aprovat un increment de 4.000 euros pel complement específic, mentre que als docents els han decidit apujar 3.000 euros de manera progressiva en quatre anys. En aquest sentit, l'administració respon que la plantilla dels policies catalans és de 18.000 treballadors, mentre que la del sector educatiu són 97.000 mestres i professors, i demanen comprensió amb l'esforç econòmic.
Però tot plegat encara queda lluny d'una xifra reclamada també des de fa temps, que s'inverteixi en Educació el 6% del PIB català. I en aquest sentit, continuaran les reclamacions sindicals. La gran incògnita a resoldre aquests dies és si s'imposarà la força sindical del moment o si l'embranzida de protestes acabarà quedant esmorteïda per les millores del nou pla del Govern, i pel desgast que suposa mantenir les protestes.
Mentrestant, l'única certesa és que les condicions del nou acord, que impliquen també canvis educatius, s'implementaran aviat, insisteixen des de la conselleria. Aquest mateix matí, el secretari de Transformació Educativa ha començat a presentar els detalls de l'acord als directors dels centres educatius del país. El representant de la Generalitat assegura, però, que necessiten "la complicitat" dels directius per poder-lo desplegar "com més aviat millor".
