Les entitats socials de Badalona i el Govern han reubicat aquests dies a diferents locals i en domicilis particulars de voluntaris a pràcticament cent persones de les més de dues-centes que la setmana passada encara vivien a l'antic institut B9 de la ciutat. En van arribar a ser quatre-centres. L'alcalde de la ciutat, el popular Xavier García Albiol, va promoure'n el desallotjament i, en una exhibició de crueltat i electoralisme que segur que incomoda a part dels seus votants, força transversals, es va desentendre de la seva situació malgrat que la sentència judicial l'instava a implicar-se per buscar solucions. La Fiscalia el va pressionar ahir a la tarda perquè no els desatengui. Badalona no té cap alberg d'acollida perquè el batlle va decidir tancar-lo.

En les darreres hores, i després d'enfrontar-se a altres administracions i grups de l'oposició, l'alcalde fins i tot ha donat suport als veïns que no volen que rebin ajuda del teixit social local, atrapat com està Albiol en la seva pràctica populista i xenòfoba. Es dona la trista paradoxa que alguns d'aquests badalonins, que en el seu dia també van ser immigrants o en són fills, volen ara que aquesta onada de nouvinguts passi tantes o més penúries de les que ells van passar als anys 60 o 70. Com si el progrés dels darrers anys no hagués de poder abraçar a tothom. 

Tal com explica Bernat Surroca, en el que passa a Badalona hi conflueixen tots els malestars d'un 2025 massa aspre i que, per sort, ja s'acaba. Aquest és un any que, per la puixança i la proliferació de les idees i els líders de l'extrema dreta, ens explica que la divisòria se situa cada cop amb més claredat entre els que donen ales a aquestes idees i discursos d'odi que trenquen la convivència, i els que el combaten. I ho ha de tenir difícil qui no faci res, qui no ho denunciï i vulgui passar per sota del radar, per difícil que sigui encaixar-ho tot i casar drets i deures. A Albiol li han fet costat els partidaris de Vox i AC, les bessones de la política catalana, però els que no el secunden, que són majoria, s'han de posar en marxa.   

L'extrema dreta i els seus còmplices (costa dirimir si, quan d'immigració o de seguretat es tracta, Albiol és una cosa o l'altra) critiquen el "bonisme" de l'esquerra -que no ha sabut governar Badalona quan ho ha fet ni explicar-se- i acaben abraçant el "dolentisme" que exclou sense manies a una part dels que ja són els nostres veïns. És evident que ningú vol al seu barri un col·legi ocupat de forma irregular que es converteixi, per manca de control i la confluència de diverses urgències, en un focus de delinqüència, tràfic de drogues o aldarulls. I que ningú vol viure en un país que no és el seu sense feina, papers, o sense les mínimes condicions de salubritat en un infrahabitatge.

Però també ho és que les administracions han d'endreçar el sensellarisme i la immigració per evitar els conflictes i que l'exclusió social es cronifiqui. Més encara en un context econòmic que, com ahir presumia el president Salvador Illa, és bo i quan les dades de l'atur estan més a prop de la plena ocupació que del problema social dels 80 o dels 90. La patronal afirma que el mercat laboral necessita més immigrants. El primer pas seria, doncs, treure de l'economia submergida els que ja són aquí i donar-los oportunitats.

Tot això, és clar, necessita eines i lideratge. García Albiol té raó quan diu que els ajuntaments no tenen prou capacitat per resoldre aquesta situació. El problema és que a ell ja li està bé i que mai ha lluitat per fer-ho. Ell encara viu instal·lat al "limpiando Badalona" de la seva primera campanya. Però el Govern sí que ha d'aspirar a, més enllà de la crítica i el lament, donar resposta a aquestes situacions. I això vol dir, en aquest cas, reaccionar més de pressa i amb més determinació del que s'ha fet i ser exigent amb l'executiu espanyol, que és qui té els recursos i les competències.

>> Aquest és el darrer Despertador de l'any. Ens retrobarem el dia 7 de gener amb l'esperança que el 2026 sigui un any en què la fraternitat i el nosaltres siguin una mica més forts que l'odi i el jo, i que trobin vies per expressar-se i sortir-se'n. Provarem de posar-hi el nostre gra de sorra i explicar-vos-ho. Bones festes, bona entrada d'any i gràcies per ser-hi!       

Avui no et perdis

• Illa confia en el finançament per desencallar els pressupostos: «Al gener passaran coses»; per Oriol March i Bernat Surroca Albet.
• Aquest any hem après... Que l'habitatge és el principal problema de la ciutadania; per David Cobo.
• Nadal i Sant Esteve amb neu, fred i temporal marítim; per Arnau Urgell i Vidal.
• Setze dites catalanes i dos àpats nostrats per aquest Nadal; per Bernat Castanyer Colomer.
• 10 (video)jocs de taula per passar la tarda amb família i amics; per Victor Rodrigo.

El passadís

Salvador Illa tenia ahir una agenda intensa. Reunió de Govern al matí, roda de premsa al migdia de balanç de l'any i després recepció nadalenca a la premsa acreditada a Palau i als representants dels mitjans de comunicació al Saló Sant Jordi. I en acabat el president tenia el que algun dels assistents definia com el "dinar d'empresa". Illa i els seus consellers es van trobar per compartir taula (i sobretaula) en un ambient més distès al Palau Reial de Pedralbes, un espai que ben aviat es reformarà i al que el Govern dona cada cop més ús. A la tarda, el cap de l'executiu va gravar el tradicional missatge televisat de Nadal, que s'emetrà el dia de Sant Esteve al vespre.

Vist i llegit

"Pensar cansa. Per això l'escàndol domina el debat públic". Així es titula l'article el catedràtic de Filosofia Política Daniel Innerarity al diari El País. L'acadèmic basc reflexiona sobre els darrers escàndols de corrupció i el nivell del discurs polític a l'estat espanyol. Segons ell, el que va ser el diari El Caso durant el franquisme exemplifica bé l'estratègia d'assetjament al govern Sánchez de la dreta política, judicial i mediàtica: denunciar els delictes privats, però ocultar totalment els grans crims públics. Innerarity apel·la a l'esperit crític per no deixar-se entabanar i assegura que "el material humà iguala tots els partits; el que els diferencia són les polítiques que promouen". L'intel·lectual reclama que, davant els escàndols que esquitxen el PSOE, no es doni suport als qui són més corruptors i indiferents als abusos sexuals.

La cançó

Cada cop més grups de pop s'atreveixen a posar al dia el repertori de nadales o a crear-ne de nou. Enguany és el torn dels Catarres, que el trio acaba de publicar Només Nadal i que interpreten amb la Black Music Big Band de Girona. La lletra parla de compartir les festes amb la gent que cadascú estima i de recuperar l'esperit nostàlgic que els infants tenen a les festes i dels records d'infantesa. 

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]