Les festes de Nadal són regals i torrons, però són sobretot una època per passar al voltant de la taula amb llargues converses. Ara que ja no es pot parlar del procés, hem de ser més originals a l’hora de buscar temes de conversa si és que volem evitar disgustos. Una bona excusa és el bon menjar, i un bon tema per aguantar la fartanera és escoltar i aprendre dites i expressions dels més grans de la casa.

Com que la xerrera i el menjar, aquestes jornades, són indestriables, a Nació hem decidit complementar les curiositats lingüístiques amb dues recomanacions gastronòmiques poc conegudes per sorprendre a tothom.

Dites de Nadal

Nadal és, segurament, de les dates que més dites té associades, no és estrany, doncs, que els diccionaris de butxaca de la Biblioteca Vell i Nou, en recullin desenes. Més enllà de les dues clàssiques: "per Nadal cada ovella al seu corral" i "per Sant Esteve cada ovella a casa seva" i també n'hi ha moltes que fan referència al pas del temps. 

Cal tenir en compte que, a banda de celebrar el naixement de Jesucrist, el dia de Nadal és també el solstici d’hivern, el moment en què la posició del Sol al cel es troba a la distància més gran de l'equador celeste, una línia imaginària al cel que divideix l’esfera celeste en dos hemisferis. Aquesta data és clau per al calendari religiós i agrícola. A partir del solstici d'hivern, els períodes de llum solar es tornen cada cop més llargs fins a arribar al dia més llarg de l'any, Sant Joan. "Per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, per Santa Llúcia, un pas de puça, per any nou un pas de bou, per Sant Pau l'hora cau", "Pel desembre tremola el vent i l’home més valent" o "Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l’hivern de veritat" .

D’altra banda, també hi ha refranys vinculats a la gastronomia i els plats típics d’aquestes dates, com l’escudella i els diferents estofats i menges que s’estilen a cada casa. En són exemples: "Escudella de pagès és el plat que atipa més", "Demà de Nadal, arròs de catedral", "Per Nadal, posarem el poc en sal", "Per Nadal, ric i pobre mengen gall", "Per Nadal capons neules i torrons". 

La Ludwig Band, un dels grups més coneguts del panorama musical català, coneix bé aquesta riquesa lingüística. A les seves cançons és fàcil descobrir-hi expressions ben nostres i que saben col·locar amb molta gràcia en contextos propers. Una cançó ideal per aquestes dates és Desembre, que precisament, incorpora dues d’aquestes dites, però en una història d'amor atípica i amb un punt picaresc. "Qui per Nadal res no estrena res no val" i "per Nadal cada ovelleta al seu corral".

Si encara volem afinar més, hi ha alguns refranys que són més vigents que mai per festes. “No és boig el que tona a casa”, és un bon substitut al qui cita sempre l’anunci mític de torrons "Vuelve a a casa por Navidad". També n’hi ha algunes que apunten a les dificultats de convivència que es produeixen, a vegades, en aquests àpats. “Gendre i sogra, gat i gos”, "Vi de casa no emborratxa" i "Convidat massa atent al plat, altre cop no és convidat". I també una de força oportuna, que amb el temps ha pres un nou significat: “De cunyat, ben allunyat”

Guisat amb salsafins

Segurament l’ànec estarà present a molts dels dinars de Nadal, un producte no tan habitual és el salsafí, un trubercle prim i allargat que es posa en els guisats. És típic sobretot de la comarca de la Selva, era considerat un producte selecte, reservat per a ocasions especials i celebracions destacades, especialment les festes majors. Els salsafins, però, es poden adquirir en molts llocs diferents. La ubicació més destacada és el mercat de Tordera, que continua sent un punt de trobada de la pagesia i els artesans del Maresme, el Vallès Oriental i les comarques gironines, però també hi són en algunes parades de la Boqueria de Barcelona. 

A la cuina, els salsafins admeten moltes preparacions: es poden cuinar sols o guisats, estofats, fregits, farcits i fins i tot posar-los a amanides o a plats de mar i muntanya. També s’utilitzen en sopes i escudelles, i són un excel·lent acompanyament de diferents plats de carn. La textura és tendra i el gust un pel dolç i, sobretot, molt fi.

Pollastre de la padrina Quima

Aquesta és, segurament, una de les aportacions més originals que es podran fer aquest Nadal i és que aquesta recepta ens l'ha donat a NacióBaixMontseny la família Angelet de Ca l'Arnau, de Palou, un nucli de Granollers. La senyora Quima, difunta de fa molts anys, va néixer al segle XIX en aquesta població del Vallès, que encara avui conserva el seu caràcter agrícola. Una de les poques coses que es recorden d'aquesta senyora és que no va assimilar mai l'arribada de l'electricitat i, fins i tot quan estava instal·lada, bufava les bombetes quan volia apagar la llum.

Per elaborar aquest pollastre tan antic, cal cremar les plomes del pollastre i netejar-lo quan ja estigui trossejat. Tot seguit, cal untar la cassola amb oli i llard i salar el pollastre. Un cop fet, s'ha de col·locar a la cassola amb llorer, alls i dues cebes tallades. S'ha de coure tot amb el foc una mica fort i, quan ja sembla que es vol enganxar, s'ha de ruixar tot amb vi i tapar la cassola.

Quan redueix, cal mullar-ho amb aigua i que es cogui entre una hora i mitja i dues. A banda, cal bullir unes quantes prunes, depenent del nombre de comensals i fregir un grapat de patates, també a banda. Finalment, a l'olla general, cal barrejar-hi les patates, les prunes i les cebetes.