El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha presentat aquest dilluns el nou projecte arquitectònic d'ampliació, que comptarà amb dos edificis en dos palaus diferents connectats per un passadís obert. Concretament, les obres preveuen la creació d’un bulevard cobert que connecti el Palau Victòria Eugènia –que es rehabilitarà– amb l’interior del Palau Nacional. El museu incrementarà notablement la seva superfície i passarà de tenir 49.000 metres quadrats a 71.417 metres quadrats. Amb un cost de 112,66 milions d’euros, la previsió és que les obres de construcció comencin el primer trimestre de 2028.
L'acte de presentació ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el president del patronat del MNAC, Jaume Oliveras, i el director del museu, Pepe Serra. El calendari per fer possible l’ampliació tindrà diverses fases. Les obres de construcció estaran dividides en dos grans blocs i començaran el primer trimestre de 2028. La primera part estarà enllestida el tercer trimestre de 2029, coincidint amb el centenari de l'Exposició Universal de 1929.
El projecte arquitectònic guanyador, de Harquitectes i Christ & Gantenbein, preveu la rehabilitació del Palau Victòria Eugènia amb una nova entrada a la plaça Carles Buïgas, connectar-lo amb el Palau Nacional i la rehabilitació parcial del Palau Nacional.
112 milions
El cost estimat del projecte arquitectònic és de 112.669.200 euros. Concretament, la Generalitat n'assumirà el 50%, l'Estat el 30% i l'Ajuntament de Barcelona el 20%. Pel que fa al calendari, es preveu redactar l’avantprojecte durant el segon trimestre d’aquest any; el projecte bàsic, entre el segon i el quart trimestre; i el projecte executiu, entre el quart trimestre de 2026 i el segon de 2027. La licitació de les obres està prevista entre el tercer trimestre de 2027 i el primer de 2028.
El projecte arquitectònic
El projecte arquitectònic, titulat Passatge del Museu, contempla la rehabilitació i el rescat patrimonial del Palau Victòria Eugènia, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, així com la reorganització de determinats espais de la seu actual del museu al Palau Nacional i la connexió funcional entre tots dos edificis.
El projecte plantejat vol crear un únic museu articulat en dos espais plenament integrats. El projecte contempla l’ampliació i la reorganització dels espais, juntament amb la millora dels accessos i una relació més estreta amb la trama urbana, uns aspectes que donen resposta a les múltiples demandes de les diverses comunitats i dels agents de la societat i del sector cultural.
Un dels aspectes destacats del projecte és el passadís cobert que connectarà els dos palaus, oferint una lectura unitària dels seus espais i enllaçant el hall d’accés del Palau Victòria Eugènia amb l’interior del Palau Nacional. Aquest particular bulevard serà accessible i podrà acollir usos independents a més de facilitar la connexió directa amb la trama urbana.
Un dels arquitectes del projecte, Josep Ricard, ha explicat durant l’acte que una de les grans particularitats del projecte és que l’edifici disposarà de llum natural. “Posarem l’art sota la llum”, ha apuntat. També ha indicat que es respectaran els “atributs molt adequats” del Palau Victòria Eugènia, que ja va ser concebut com a espai expositiu. A més a més, el museu “baixarà a la ciutat” i tindrà la porta principal a la plaça Carles Buïgas, més ben connectada amb la ciutat i amb el transport públic.
Actuacions complementàries
A banda, la creació del nou MNAC anirà acompanyada de tres actuacions complementàries. Pel que fa a la rehabilitació del Palau Victòria Eugènia, aquest compta actualment amb una planta de superfície construïda de 14.397 metres quadrats més un cos triangular annex de 490 metres quadrats. D’acord amb les necessitats del museu, caldrà completar la superfície existent per encabir el programa requerit, fins a uns 22.400 metres quadrats de superfície construïda.
Posteriorment, es farà la connexió soterrada tant per a persones com per a béns culturals i infraestructures. És un element essencial per facilitar la circulació natural de visitants entre els dos edificis i la gestió logística interna del museu. Finalment, també s’haurà de fer una rehabilitació al Palau Nacional. En concret, seran actuacions puntuals per resoldre les deficiències actuals i introduir-hi millores funcionals, tant en els espais d’ús públic com en les zones d’ús intern, sobretot a causa del desplaçament de diversos usos al Palau Victòria Eugènia.
Un dia “històric”
Durant l'acte de presentació, el MNAC ha reunit la màxima representació política de Catalunya amb representació de les tres administracions responsables de l’equipament i nombroses personalitats de l’art i la cultura. El president del MNAC, Joan Oliveras, ha reconegut que l’ampliació del museu ha estat “complexa” i “accidentada” però que finalment s’encara la recta final i es podrà fer possible la missió fundacional de l’equipament d’apropar tota la creació artística de Catalunya. En aquest sentit, el director del MNAC, Pepe Serra, que fa anys que reclamava aquesta ampliació, ha constatat que era “necessària” i “imprescindible”.
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha constatat que el nou MNAC coincidirà amb la transformació de Montjuïc i en els nous accessos que es vol donar a la zona des de la plaça d’Espanya. I, al seu torn, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha sentenciat que l’anunci d’aquest dilluns suposa iniciar una nova etapa que “gairebé duplicarà la superfície expositiva”.
Finalment, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha explicat que les tres administracions “no han deixat escapar una oportunitat històrica” i que el museu podrà desplegar el seu potencial i patrimoni cultural. En un context mundial d’”incerteses” i “guerres”, Illa ha recomanat que Catalunya no perdi “l’esperança i l’ambició”. El cap de Govern ha dit que el nou MNAC serà el “vaixell insígnia” ha argumentat que necessitem “més cultura que mai” i que el món també necessita més cultura.
