L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha acabat amb el debat iniciat per l’Ajuntament de València després de canviar el nom del municipi amb la denominació bilingüe "Valéncia / Valencia". Els acadèmics han sentenciat que la denominació “correcta” i “adequada” des del punt de vista històric i lingüístic és la forma tradicional i única "València".

Des de l’AVL han concretat que el format bilingüe adequat hauria de ser "València / Valencia". L'informe de la institució ha arribat a aquesta conclusió en analitzar exhaustivament el conjunt de dades etimològiques, fonètiques, documentals i normatives sobre el topònim. La resolució ha estat aprovada per setze vots a favor, dos en contra i dues abstencions, .

En aquest sentit, han constatat que l’estudi tècnic incorporat per l’Ajuntament de València “no aporta cap novetat rellevant i no ofereix un corpus argumental sòlid que permeti justificar l’abandonament de la forma normativa i oficial fins ara”. “Les consideracions presentades resulten insuficients i manquen de fonamentació necessària per a avalar un canvi toponímic d'aquesta magnitud”, han assegurat.

A més a més, segons diuen, l’estudi tècnic de l’Ajuntament no exposa “cap fonament històric ni lingüístic que justifiqui la forma en castellà i la denominació bilingüe”, tal com fixa el decret 69/2017 del Consell. “En conseqüència, aquesta institució ratifica íntegrament la posició sostinguda en l’informe de 2016 i ho fa, a més, ampliant els arguments, i considera injustificat modificar la forma valenciana del topònim”, han sostingut.

València amb accent obert

L’informe elaborat per la Secció d’Onomàstica i aprovat pel Ple ofereix una anàlisi exhaustiva del nom de la principal ciutat valenciana, atenent criteris lingüístics i històrics. “De l’aplicació i estudi d'aquests criteris es desprèn que la denominació correcta és València, amb accent obert, ja que s’ajusta de manera coherent a l’etimologia, a la tradició escrita i al corpus normatiu vigent, i que no existeixen motius de pes suficients per a modificar-la a favor de la proposta Valéncia”, han dit.

Segons l’informe, la Secció d’Onomàstica ha consolidat, al llarg del treball en més de seixanta expedients de canvi de nom, una metodologia sòlida basada en la deliberació sobre tres pilars fonamentals: etimologia, pronunciació i documentació històrica, juntament amb la coherència amb el corpus normatiu.

L’informe assenyala que la normativa ortogràfica marca que la representació escrita ha de seguir les regles ortogràfiques generals de la llengua, i que el topònim s’ha de tractar com qualsevol altra unitat lèxica anàloga.

També han determinat que en la fixació del topònim s’han d’integrar els criteris etimològic, fonètic, documental i normatiu, sense jerarquies rígides entre ells. Que l’etimologia del topònim és clara: prové de valěntǐa "fortalesa", amb e breu llatina. Per això, l’estudi del nom no es pot tractar de manera aïllada, sinó que s’ha de fer tenint en compte l’evolució i la forma actual de les paraules formades amb el mateix sufix. Indiquen que la distribució real del timbre vocàlic desmunta l’argument d’una evolució diferent en funció dels dos grans dialectes de la llengua.

Finalment, l’Acadèmia recorda que València és la forma tradicional i consolidada en tota la normativa i en l’ús literari, administratiu i legal. “La Secció d’Onomàstica conclou, per tant, que la forma correcta, adequada i històricament justificada és València, i que només en cas que l’Ajuntament insisteixi en una forma bilingüe la solució admissible seria València / Valencia”, han conclòs.