L’exsíndic de l’Alguer, Carlo Sechi ha rebut aquesta setmana el guardó especial del jurat dels premis Martí Gasull i Roig de Plataforma per la Llengua en reconeixement a la seva tasca en defensa del català en diferents àmbits, des de la política, l’educació i la cultura. Sechi és professor de música jubilat i referent del món del waterpolo, durant els anys setanta va fundar el moviment de centreesquerra Sardenya i Llibertat, grup amb el qual va ser regidor de cultura i esport al Comú de l'Alguer entre el 1984 i el 1987 i, més tard, alcalde (síndic) entre el 1994 i el 1998.

També ha estat fundador de l'Obra Cultural de l'Alguer i de la Biblioteca Catalana de l'Alguer el 1988, que han estat eines essencials per divulgar la cultura catalana a la ciutat. Sechi, des del 2022, és membre del Consell Consultiu de Plataforma per la Llengua i continua amb passió la defensa de la identitat algueresa que, afirma, necessita més que mai el contacte amb la resta de Països Catalans. A Nació, hem parlat amb ell per conèixer la seva experiència en la lluita per la nostra llengua i perquè ens expliqui de primera mà quina és la situació que viu a l’Alguer.

Com està el català a l'Alguer?

Les darreres enquestes oficials sobre els usos del català a l’Alguer són de fa 11 anys. Les xifres diuen que un 50,5% el sabia parlar i que un 18,5% el tenia com a llengua habitual. Quan li preguntem a Sechi per l’estat de l'Alguerès el 2026 diu que “hi ha motius de mos lamentar i motius de mos animar”. “Avui la gent té més coneixença d’allò que és formar part d’una comunitat d’identitat i s’ha recuperat un sentiment de cooperació en positiu pel que fa a la llengua”, explica. 

Tot això, assegura, es tradueix en una major consideració de la societat per a les entitats culturals, que són els principals motors de la llengua a la ciutat. No s’ha fet cap altra enquesta com la del 2015, però l’exsíndic diu que, malgrat les defuncions de la gent gran, les dades podrien ser molt semblants. “Algunes generacions de trenta i quaranta anys que han tingut fills els parlen només en alguerès, perquè hi ha més consciència de la necessitat de conservar la riquesa lingüística”, afirma Sechi. Aquesta tendència s’hauria aconseguit redreçar des de 2015, quan només un 6% de les famílies transmetien la llengua de generació en generació. 

Sechi afirma que per fomentar el català fa falta més suport econòmic a les entitats culturals i una acció decidida de les institucions, en aquest cas de l’Ajuntament, “la municipalitat de l’Alguer”. “Una llengua se salva si se parla, però no es pot deixar els acadèmics, els apassionats i els lingüistes sols, s’ha de donar als joves la il·lusió que sigui una llengua útil”, explica.

Com està l'alguerès a les escoles?

El català a l’Alguer, avui dia, no és una matèria obligatòria ni hi ha assignats, tampoc, uns percentatges d’ús de català, italià i sard a les aules. L’idioma amb el qual s’imparteixen les assignatures és decisió del professorat que, de manera voluntària, pot fer-ho en català. “No hi ha cap formació obligatòria de català ni de cultura algueresa i, a més, patim la falta professorat preparat i competent per ensenyar la nostra llengua a les escoles”, explica Sechi. 

Alhora, també apunta a la dificultat que suposa implementar les classes en català, fins i tot, quan hi ha professors capacitats. “No hi ha grups homogenis pel que fa a les competències lingüístiques, per tant, en una classe hi pot haver alumnes amb diferents nivells de català i, alguns, que no en saben”, diu Sechi.

De tota manera, el català és present als centres educatius a través de col·laboracions que es teixeixen entre el professorat i les entitats culturals de la ciutat, que cooperen també amb Plataforma per la Llengua. Es tracta d’iniciatives en les qual poden participar els joves, com un premi literari en llengua, una representació teatral, un concurs musical o fer una recerca en català de l'Alguer sobre un tema ambiental. Com diu Sechi, “són coses extemporànies”, no contemplades a les normes que “proveeixen l'oportunitat d'ensenyar el català”.

L’ensenyament a les escoles és “competència total” del Ministeri Italià, no obstant això, hi ha altres regions d’Itàlia que gaudeixen “d’autonomia escolàstica” com Trento i Bolzano, Valle d'Aosta o Friül-Venècia Júlia, i això els permet tenir més agilitat amb la formació del professorat i l’ensenyament curricular de llegues regionals com l’alemany, el ladí, el francès, el  francoprovençal o l’eslovè. Aquest reconeixement, segons Sechi, s’ha aconseguit gràcies a acords amb els estats d’Àustria, França i Eslovènia, una força negociadora de la qual no gaudim, de moment, els catalans. 

Hi ha possibilitats amb la legislació vigent?

De tota manera, Sechi diu que el marc legislatiu actual permet un marge d’actuació molt més àmpli que la que s’està donant fins ara. “Tenim dues lleis que ens donen possibilitats, la llei autonòmica del 1997 i la llei italiana del 1999, que reconeixen la llengua i donen oportunitats que no sempre són emprades per incrementar l’activitat de promoció lingüística”, diu. 

El 2018 es va aprovar la llei regional número 22, que ha ofert un marc normatiu de política lingüística a Sardenya i ha reconegut el valor de les llengües històriques, com l’Alguerès, també, a les escoles públiques. Tot i ser “una bona llei”, segons Sechi, no ha creat la figura del professor de català ni tampoc els instruments de suport necessaris, com la formació dels professors.

Té futur el català a l’Alguer?

Una de les dades més sorprenents de l’enquesta del 2015 era que un 77, 2% de la gent de l’Alguer volia aprendre i fer servir el català i, més enllà d’això, el 92,3% estava a favor de la introducció del català i el sard a l’escola. Aquesta situació es fa patent també en la política, on hi ha un consens ampli pel català. 

Tant partits de dretes com d’esquerres, s’abanderen de la defensa de l’alguerès, fins i tot aquells que són nacionalistes italians. No obstant això, Sechi diu que la resposta per part de les institucions no ha seguit una “acció pràctica i concreta” per introduir la llengua en les escoles. “ L’alguerès no ha tingut mai enemics, tots els algueresos són catalanistes, alguns, supercatalanistes, però teòricament, i això no s’ha concretat en accions per donar confort a una idea i a un projecte”, explica.

Els bons ulls amb els quals es veu el català a l’Alguer i la simpatia de la població amb els Països Catalans és un dels fils d’esperança que veu Sechi. “Això dona un escenari més propici si es donen oportunitats per parlar-lo. Com a parlants, no hem abandonar mai el català”, diu.

És una connexió que, a parer seu, cal continuar potenciant perquè els joves entenguin el català com un vincle útil més enllà de ser un pilar de la seva identitat. “Sempre els diem que és una llengua que et posa en comunicació amb una comunitat de 10 milions de ciutadans europeus, que no és poca cosa”, apunta.

Per això, són essencials els intercanvis i trobades amb els catalans de les Illes, València, Andorra, i el Principat. D’acord amb aquesta idea, fa una crida a tenir sempre present l’Alguer, no deixar perdre cap ocasió per esmentar-ne el nom i crear més punts de trobada per parlar de temes comuns, d’actualitat, com l’habitatge, que creïn comunitat entre els diferents territoris. “El futur del català l'Alguer és a les marxes algueresos, però nosaltres tenim absolutament necessitat de relació i contacte amb la resta del món català. Catalunya pot sobreviure sense l’Alguer, però nosaltres no podem sobreviure sense Catalunya”, afirma.