La resposta de l'Iran a l'atac Estats Units i Israel ha sigut contundent. La Guàrdia Revolucionària iraniana ha informat que s'ha disparat més de 1.200 projectils contra Israel i les bases militars nord-americanes a la regió i que s'ha tancat l'estret d'Ormuz, un punt estratègic que uneix el golf Pèrsic amb l’oceà Índic en la ruta de petroli més important del món.
De l'estret d'Ormuz surt una quarta part del petroli que es consumeix arreu del planeta, fet que el converteix en un nus logístic essencial per al mercat energètic mundial en què participen l’Orient Mitjà, Europa, la Xina i els Estats Units. La Guàrdia Revolucionària de l'Iran ha indicat que “cap vaixell pot passar per l'estret d'Ormuz”, que limita a l'Iran al flanc nord i amb els Emirats Àrabs Units i Oman al sud, i ha advertit els petroliers que evitin la zona.
Això suposa la paralització del trànsit petroler mundial i la possibilitat d'un gran impacte en l'economia mundial que es podria traduir en la inflacció en els preus del petroli, ja que l'Iran se situa com el tercer país amb més reserves de petroli en cru, una situació amb què ja va amenaçar el govern iranià el 2025 durant la Guerra dels Dotze dies contra Israel, però que finalment no va dur a terme.
El Departament de Transport dels Estats Units ha recomanat els vaixells comercials evitin navegar per l'estret d'Ormuz, el golf Pèrsic, el golf d'Oman i la mar Aràbiga, tot i que, segons l'Organisme Britànic de Comerç Marítim (UKMTO), l'estret no està oficialment tancat perquè els missatges enviats per la Guàrdia Revolucionària iraniana "no són legalment vinculants i no constitueixen cap restricció de navegació segons la llei internacional".
Els atacs a punts de l'Aràbia Saudita i països del golf Pèrsic
L'Iran ha atacat aquest dissabte al matí diverses bases dels Estats Units a Qatar, Emirats Àrabs Units, Bahrain i Kuwait com a resposta a l'ofensiva conjunta dels Estat Units i Israel. "Qualsevol base a tota la regió que ajudi Israel serà el nostre objectiu", ha afirmat el portaveu de l'Estat Major de la Forces Armades de l'Iran, el general Abolfazl Shekarchi.
Els quatre països han confirmat "l'ofensiva amb míssils" de l'Iran i han denunciat haver rebut atacs més enllà de bases militars dels Estats Units d'Amèrica després que un projectil hagi impactat contra un hotel de Palm Jumeirah, la famosa península artificial en forma de palmera a Dubai, i que ha provocat almenys quatre ferits.
En paral·lel, el ministre d'Afers Exteriors, Abbas Araghchi, ha assegurat que l'aiatol·là Ali Khamenei és viu, com també els alts càrrecs del país, i ha denunciat que "els atacs aeris d'Israel i els Estats Units constitueixen una violació del paràgraf 4 de l'article 2 de la Carta de les Nacions Unides", fet pel qual considera que tenen el dret "legal i legítim" de respondre conforme a l'article 51 de la mateixa Carta.
La Mitja Lluna Roja eleva a més de 200 el nombre de morts
La Mitja Lluna Roja ha elevat a més de 200 el nombre de morts per l'atac que els Estats Units d'Amèrica i Israel han dut a terme aquest dissabte contra l'Iran. Un portaveu de l'organització ha declarat a l'agència IRNA que 24 províncies iranianes han rebut l'impacte de l'atac i que han mort almenys 201 persones i 747 han resultat ferides. Hi ha més de 220 equips d'emergències actuant per atendre les víctimes arreu del país. A més, les autoritats de l'Iran han denunciat la mort d'almenys 85 estudiants en una escola per a nenes a la ciutat de Minab, al sud del país.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat l'atac en un missatge de vídeo de vuit minuts a la xarxa Truth Social. "L'objectiu és garantir que l'Iran no aconsegueix una arma nuclear i eliminar amenaces imminents", ha justificat Trump, que ha parlat d'una "operació massiva i en curs".
Per la seva banda, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha difós també un vídeo on ha fet una crida perquè tots els sectors del "valent" poble de l'Iran "s'alliberin de la tirania i facin un Iran lliure i pacífic". Netanyahu fa temps que busca un canvi de règim a l'Iran i ja va ordenar un atac contra el país persa el juny de l'any passat que va desencadenar una guerra de dotze dies entre ambdós estats.
