Mercè Rodoreda és un dels noms que va marcar un abans i un després en la nostra literatura, fent de referència per a les noves generacions d’escriptors. Fins i tot, estant a l’exili durant la guerra civil, no va abandonar mai la literatura i va lluitar per la reconstrucció cultural catalana.  Però, per què la seva obra va ser tan important? 

Rodoreda va renovar la novel·la catalana del segle XX, convertint l’experiència íntima en relat universal, gràcies al monòleg interior i amb protagonistes femenines complexes i humanes.  A més, és avui l’escriptora catalana més traduïda del món, prova que una història local pot esdevenir universal.

Rodoreda s’ha convertit en una figura icònica perquè la seva obra concentra dues experiències del segle XX català: l’exili i la supervivència cultural. Des de Ginebra i en plena repressió franquista, va continuar escrivint en català quan la llengua era silenciada. 

Però tampoc hem de passar per alt que, en una societat com la de principis del segle XX, parlar obertament des de l’òptica femenina era un acte revolucionari en una societat on la majoria de les dones estaven silenciades. 

L’obra de Rodoreda té racons immensos per explorar. És per això que avui arribem fins al CCCB, on es pot trobar l’exposició dedicada a l’autora: Rodoreda, un bosc. Pots apropar-t'hi fins al 25 de maig i endinsar-te en l'imaginari de l'escriptora.