Entre alguns savis de sobretaula hi ha la tendència de corregir expressions sota el pretext que no són catalanes. Moltes vegades, però, ho fan quan no toca. El fenomen es produeix per ignorància de la norma o bé perquè, al seu entendre, la sonoritat del terme no és prou genuïna o s’assembla massa al castellà. Les similituds, molts cops, s’expliquen perquè el castellà i el català tenen un origen comú, el llatí, o bé perquè han manllevat del mateix idioma un terme que no teníem en la nostra llengua.

Les víctimes de la sobrecorrecció solen ser paraules de variants dialectals que els parlants del català central desconeixen o que “no han sentit mai”. Per confrontar els mestretites i els setciències, com diria Joan Laporta, a Nació hem fet un recull de vuit paraules i expressions quotidianes que són correctes i potser no ho saps.

Vacacions

És possible que alguns de nosaltres hàgim sentit els avis utilitzar el terme “vacacions” per referir-se a les vacances. I és possible, també, que hàgim pensat que és una incorrecció típica de l’anomenat català “d’antes” com ho és lata de tún o busón. Tanmateix, cal saber que estem equivocats. "Vacacions" és un terme recollit al Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana com a sinònim de "vacances", és a dir, el temps de repòs concedit a un funcionari, a un treballador o a un estudiant durant el qual cessen els estudis d’una escola i les activitats laborals. 

Deport

Un altre cas semblant és “deport”, una paraula recollida al DIEC que, si bé no vol dir el mateix que “esport”, té un significat semblant que dona plena validesa a la frase: “Nen, que vas a fer deport?”. Segons l’Optimot, el deport és una activitat sense reglamentar que es fa per plaer i a l'aire lliure. Podrien ser deports passejar per un camí, fer estiraments a la plaça o anar a fer un volt amb bicicleta amb els amics. Un esport, en canvi, té unes normes que s’han de seguir i està institucionalitzat, com el futbol i el bàsquet, dues activitats que demanen un entrenament físic específic i metòdic.

La paraula "deport" és l’evolució natural del llatí "deportare", que primer volia dir “transportar” i després “entretenir-se”. En canvi, "esport" arriba molt més tard al català a través de l’anglès "sport", que provenia del terme francès antic "desport". En anglès la paraula va evolucionar cap al significat modern d’activitat física organitzada que, després, es va exportar a la resta de llengües romàniques. Quan el català la va adaptar, "deport" ja no s’utilitzava gaire, i per això es va consolidar "esport", igual com va passar en francès o italià. En canvi, el castellà va decidir recuperar la paraula "deporte". 

Conversació

Uns altres termes que tendim a corregir sense motiu és "conversació". "Conversació", malgrat que sembli provinent del castellà “conversación”, està acceptat al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i definit com a “art de conversar” i el Termcat descriu la paraula com a “acte de comunicació entre persones que intercanvien missatges verbals de manera informal”. 

Periòdic

Passa el mateix amb "periòdic”, semblant al castellà “periódico”. A banda de ser un adjectiu per parlar d'un fet que es produeix en períodes de temps fixos o determinats, també s’admet com a sinònim de diari o de publicació. Tant és així que el DIEC té una entrada on ho defineix com a “publicació impresa que apareix amb una periodicitat determinada i amb uns continguts variables”.

Maçana o mançana

"Mançana" o "maçana" com a sinònim de "poma", tot i la semblança al castellà "manzana", està recollit al DIEC i s’utilitza sobretot al País Valencià, tant a la comarca dels Ports, com al sud, a l’Alacantí. Segons els experts, aquest terme, tant en català com en castellà, prové del llatí "mala mattiana". “Mala”, vol dir “poma”, i “mattiana” fa referència Caius Matius, escriptor i cavaller romà amic íntim de Juli Cèsar, que va ser autor de tres llibres sobre l'art i la ciència de la cuina que portaven els títols de Cocus, Cetarius i Salgamarius.

Malgrat que "mançana" sigui correcte, això no vol dir que es pugui utilitzar per anomenar els edificis o conjunts de cases contigües separats per carrers i places. Segons apunta l’Optimot, la manera apropiada de referir-se a aquests conjunts urbans és “illa” o bé “illa de cases”. 

Calcetí

"Calcetí", sinònim de mitjó, també està acceptat al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans tot i que el Diccionari Etimològic de Joan Coromines diu que és de “genuïnitat ben dubtosa”. Aquesta paraula, que alguns desconeixen, s’utilitza al País Valencià, als pobles del voltant de Tortosa i a punts de Mallorca. 

Segurament, a molts, la paraula us sonarà d’una adaptació de la cançó Camins d’Obrint Pas, que van reeditar el 2020 amb una lletra renovada i la col·laboració d’Oques Grasses i ZOO. Es tracta d’una versió que recull l’arrelament a la terra de la cançó original amb un toc eròtic i en la qual es poden descobrir més termes per parlar de sexe en català. 

Botella

Botella és una altra de les paraules que, malgrat no semblar-ho, és correcta en català. Apareix al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i admet dos significats diferents. D'una banda, pot fer-se servir com a sinònim d'"ampolla" o, d'altra banda, es pot utilitzar per parlar d'un bot, un recipient tradicional fet de pell de cabró proveït d'un broc que permetia de beure-hi a galet. Aquest recipient, predecessor de la cantimplora, l'utilitzaven els treballadors del camp per a guardar el vi i mantenir-lo fresc. 

Arena

Per referir-se a la sorra, també es pot parlar d'"arena", un terme que es fa servir en alguns punts de les Illes Balears i el País Valencià, sobretot, per anomenar la sorra fina com la que es troba a la platja. 

Xampú

En català és correcte sabó, gel de bany i també xampú. Aquesta paraula, com "fúting" i "jòguing", és un clar exemple de terme importat de l’anglès que s’ha acabat naturalitzant i adaptant a la fonètica catalana. “Shampoo”, que volia dir "fer massatges”, té l’origen el 1762, quan els anglesos van manllevar la paraula “champa” de l'hindi. “Champa” és l’imperatiu de "champna", que significa pressionar, pastar els músculs i fer massatges.

Però, ep!, si anem a les comarques de Tarragona, Terres de l'Ebre i a Ponent és important saber que, allà, la paraula pot tenir un altre significat. "Xampú" és un sinònim de “clara”, la barreja de cervesa i gasosa. No seria estrany, doncs, anar al bar i demanar un xampú.

Pròxima parada o propera parada?

Quan la megafonia al transport públic funciona i les pantalles no estan espatllades, és habitual veure i sentir “propera parada” i tot seguit, en castellà, la repetició de la mateixa frase, normalment, fent ús del mot “pròxima” en lloc de "propera". Aquesta diferència fa que alguna gent es pregunti si és més genuí dir “propera” que “pròxima” o a qüestionar-ne, fins i tot, la correcció.

No obstant això, cal saber que tots dos termes són igual de correctes i que, a més, són sinònims. “Els adjectius 'pròxim', 'pròxima' i 'proper', 'propera' són sinònims i indiquen localització espacial i temporal. El primer a presentar-se en l'espai, en el temps o en l'ordre lògic”, indica l’Optimot. 

L’estratagema de diferenciar “pròxima” i “propera”, doncs, sembla un intent maldestre de posar una diferència allà on no hi és i justificar que la frase es digui per megafonia en els dos idiomes. Perquè el fet és que “pròxima parada” és igual en català i en castellà, només en canvia l’accent.