El Termcat, el consorci públic que s'ocupa d'integrar noves paraules al català, ha fet públiques aquest desembre les 76 noves paraules normalitzades. En concret, es tracta de mots relacionats amb ciències de la terra, comunicació, ensenyament, psiquiatria, física i química, serveis socials o sociologia. Enguany, però, destaquen les tretze begudes alcohòliques, majoritàriament còctels, que s'han normalitzat i acceptat en llengua catalana. Les paraules quedaran incorporades a la Neoloteca i el Cercaterm del TERMCAT i a l’Optimot.

Per fer les adaptacions al català el TERMCAT adapta els sons a les grafies catalanes, té en compte l'origen dels mots i col·labora amb mitjans de comunicació, universitats, col·legis professionals o associacions com ara l'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya o Softcatalà, i participa en l'agenda terminològica nacional i internacional.

Els tretze còctels acceptats

El Bloody-mary és un combinat fet amb vodka i suc de tomàquet, condimentat amb espècies com la salsa Worcestershire, el tabasco, sal i pebre. Aquest nom tan curiós prové del sobrenom que rebia la reina Maria I d'Anglaterra (o Maria Tudor), coneguda com a Maria la Sagnant perquè, durant el seu regnat (1553-1558), va intentar restaurar el catolicisme com a religió oficial i va ordenar l'execució de centenars de protestants acusats d’heretgia, molts cremats a la foguera.

La caipirinya és un còctel d'origen brasiler fet amb aiguardent de canya, suc de llima o llimona, sucre i gel picat. La paraula prové del portuguès del Brasil "caipirinha", diminutiu de caipira, que segons algunes fonts consultades pel Termcat, seria la denominació dels habitants de les zones rurals del sud del Brasil.

Com tots aquests mots, caipirinya ja s'utilitzava abans que es normalitzés, un bon exemple el trobem en una lletra de la Maria Jaume, una cantant de pop i folk acústic molt recomanable. Si encara no n'heu sentit cap cançó i esteu nostàlgics de l'estiu, us deixem aquesta per escoltar, Dunes de cous-cous.

El calimotxo, la coneguda beguda alcohòlica de vi negre i refresc de cola, té l'origen del nom al País Basc. En concret de la paraula kalimotxo, acrònim de Kalimero i Motxongo, que eren els mots de dos dels creadors d'aquesta barreja. Antigament, segons la UPF, en català aquesta barreja es coneixia com a "cubata gitano".

Un altre clàssic és el cubalibre, barreja de rom i refresc de cola, prové de Cuba, un país on el rom és una beguda típica, i la Cola, una importació nord-americana. La història del terme es remunta a l'època de la guerra de la independència cubana, quan els soldats dels Estats Units que van col·laborar amb Cuba solien barrejar el rom Bacardí i Cola en un got de whisky. El nom, doncs, és un homenatge al crit de la revolució, l'expressió del castellà "¡Viva Cuba libre!".

Una incorporació més de Cuba és el daiquiri, un còctel d'origen cubà fet amb rom, suc de llimona i sucre. La paraula daiquiri prové de Daiquirí, nom d'un barri del municipi cubà d'El Caney, un petit poble situat a sis quilòmetres al nord-est de Santiago, el nom del qual és una paraula de la llengua dels habitants indígenes, "Caney" , que vol dir casa llarga.

I de Cuba a Puerto Rico, un altre còctel que hem acceptat és la pinya colada un combinat fet amb rom blanc, crema de coco i suc de pinya, que normalment, se serveix amb un tall de pinya i glaçons o gel picat.

El margarita és un còctel d'origen mexicà elaborat a base de tequila, licor de taronja i suc de llima o llimona. Normalment, se serveix en una copa amb la vora coberta amb sal i és molt popular, també, als EUA. La paraula margarita prové del castellà margarita i els experts en desconeixen l'origen exacte. Una hipòtesi és que hauria sorgit a la frontera, a Tijuana, i que estaria dedicat a l'actriu Rita Hayworth, que es deia Margarida Carmen Cansino. D'altres, però, diuen que provindria de la Cantina Hussong d'Ensenada, on l'haurien servit per primer cop a la filla de l'ambaixador alemany, Margarita Henkel.

Per als més refinats, el Termcat ha acceptat la paraula martini, un còctel fet amb ginebra i vermut blanc sec. L’origen del nom Martini és força incert i envoltat de diverses teories curioses. Una d’elles apunta al senyor Martini, cap de barra del prestigiós Knickerbocker Club de Nova York a començaments del segle XX, que podria haver donat nom al còctel.

Una altra hipòtesi el relaciona amb un senyor Martínez, suposadament creador d’una beguda similar en un bar de Boston a finals del segle XIX. Finalment, també hi ha qui creu que el nom prové simplement de la marca de vermut Martini & Rossi, molt popular als Estats Units abans que el famós còctel arribés a les barres. La forma dry-martini, d'altra banda, s'utilitza especialment quan la quantitat de vermut és molt petita.

El negroni és un combinat d'origen italià fet amb ginebra, vermut negre i bíter. La forma negroni, segons apunta el Termcat, prové del nom del comte italià Camillo Negroni. La història del motiu tampoc està gaire clara, una teoria és que el primer negroni va sortir d'un bar de Florència, Cafè Casoni, quan comte Camillo va demanar al bàrman que substituís la soda del seu còctel americà per una ginebra. 

Sour, un altre dels neologismes incorporats, s'utilitza per parlar d'un còctel fet amb un licor de base, suc de llima o de llimona i un edulcorant, habitualment sucre o xarop. No hi ha un sol tipus de sour, tots reben noms diferents segons la beguda alcohòlica amb la qual es fa la barreja. 

El pisco és aiguardent de raïm propi de Xile i del Perú, aquest nom tan curiós l'agafa de la ciutat peruana de Pisco, on es fabricava originàriament aquest beuratge. El pisco-sour, és la combinació del pisco amb suc de llima i sucre i guarnit amb clara d'ou batuda. D'altra banda, el whisky-sour barreja el whisky, amb suc de llimona, sucre i gel.