El dèficit fiscal de Catalunya es cronifica i el 2022 es va situar en 21.092 milions d'euros. Així ho ha anunciat aquest divendres el Govern en la presentació dels pressupostos al Parlament i que suposa la primera estimació de les balances fiscals feta per l'actual executiu del PSC. Es tracta de la xifra de recursos que paguen els catalans en impostos i cotitzacions que després no reverteixen de forma directa en forma d'inversions, transferències o serveis. L'any 2021 aquesta xifra era de 21.982 milions, el 2020 va ser de 20.772 i el 2019 va situar-se en 20.203. Aquests càlculs eren amb ERC i Junts a Palau, però el PSC no els ha variat massa.
La xifra facilitada aquest divendres sí que queda lleugerament per sota de la del 2021, que fixava un rècord històric pel que fa a dèficit fiscal. Pel que fa al percentatge del PIB representa el dèficit fiscal, sí que hi ha canvis. El Govern el situa en un 8,2% en càlculs del 2022, mentre que el 2021 suposava el 9,6% del PIB i el 2020 el 9,8%. En tot cas, unes xifres interiors al període entre els anys 1993 i 2002, quan va escalar fins al 10,1%. De fet, entre 1986 i 2021, el dèficit fiscal s'ha situat en un 8,1% anual del PIB, de mitjana. Així doncs, l'estimació del Govern s'apropa a la mitjana històrica.
La Generalitat usa els mètodes de càlcul de flux monetari i el de la càrrega-benefici. El primer suposa comptar els ingressos recaptats en un territori i posteriorment obtenir què gasta l'Estat en aquell mateix punt. És a dir, la diferència neta del que s'aporta i el que es rep. En canvi, el segon mira només a qui beneficia la inversió, encara que s'hagi produït en un altre lloc de l'Estat i el dèficit fiscal català és menor. De fet, la mateixa xifra que ha donat el Govern amb aquest segon càlcul és de 14.665 milions d'euros. Sigui com sigui, amb algunes variacions amb els resultats, són els mètodes que ha fet servir la Generalitat i que sempre han donat una xifra folgada de dèficit fiscal.
El Govern no vol fer soroll amb el dèficit fiscal
Catalunya, des del 2012, ha de publicar per obligació els càlculs amb la llei de pressupostos. Romero, en una entrevista a Nació fa uns mesos, advertia que sortiria una xifra "molt més reduïda" que els 21.982 milions de l'última estimació feta per l'executiu d'Aragonès. Però tot just fa unes setmanes, fonts consultades detallaven que el mètode que fa servir l'executiu de Salvador Illa està més a prop del que han utilitzat històricament els executius independentistes que no pas amb els quals treballa el Ministeri d'Hisenda en un intent de negociació amb Junts que no ha fructificat. No és un detall menor si acaben sortint xifres molt diferents de dèficit fiscal entre els governs del PSC i del PSOE.
En la conversa amb aquest diari, però, Romero també exemplificava que el Govern no vol fer soroll amb les dades. "No ajuda massa tot el dia posar sobre la taula el dèficit fiscal", opinava la consellera, que recordava que Catalunya participa d'un model solidari i que ara cal treballar perquè es compleixi l'ordinalitat del nou model. "Hem de ser transparents i donar les dades, i esperem que ho faci el govern d'Espanya. Però no crec que ajudi aquest debat; necessitem discursos una mica més esperançadors i més positius i més alegres. Fa massa anys que ens queixem i plorem", sentenciava Romero.
L'Estat recalcula a la baixa el dèficit fiscal de Catalunya
Qui tampoc ha enterrat la carpeta del dèficit fiscal és el Ministeri d'Hisenda. Junts i el PSOE van acordar el gener de 2024, a canvi d'aprovar decrets anticrisi, que l'Estat facilitaria les dades per publicar les balances fiscals. No es va complir. Fa un mes, Nació avançava que s'estaven produint converses entre tots dos partits i que els resultats que es preveuen no agradaran a l'independentisme. Segons fonts governamentals, les xifres recalculen clarament a la baixa el dèficit fiscal de Catalunya. Algunes rebaixen fins i tot a la meitat els 22.000 milions. Si l'executiu de Pere Aragonès va donar la xifra de 22.000 milions d'euros amb el mètode de flux monetari, ara el càlcul estatal les situaria en 11.000.
L'últim cop que l'Estat va publicar les balances va ser el 2012 amb el PP al govern espanyol i Cristóbal Montoro a Hisenda. Abans ho havia fet el govern de Zapatero amb xifres sempre menors a les de la Generalitat. En plena efervescència del procés, els populars van deixar de publicar-les i, malgrat que la legislatura socialista se sustenta en part gràcies a l'independentisme, Montero tampoc ha fet intenció de publicar-les. El govern espanyol amaga els càlculs perquè tant el PSOE com el PP saben que retrataran l'anomalia dels territoris que aporten molt més del que reben i argumenten que no volen atiar la confrontació entre autonomies.
