Les balances fiscals són un d'aquells elements que posen en evidència els condicionants de la relació entre Catalunya i l'Estat i que generen debat públic. El govern espanyol fa anys que amaga els càlculs perquè tant el PSOE com el PP saben que retrataran l'anomalia dels territoris que aporten molt més del que reben (el debat és germà del de l'ordinalitat) i argumenten que no volen atiar la confrontació entre autonomies. Ara, segons que ha pogut saber Nació de diverses fonts implicades, els està fent fruit de la pressió política i són a la baixa. Catalunya, que ha situat el seu dèficit fiscal en gairebé un 10% del PIB i 22.000 milions d'euros, no sortiria ara tan mal parada.
Catalunya ha denunciat sovint el dèficit fiscal -espoli, en boca dels més indignats-. El Govern sí que publica la balança fiscal amb cada pressupost, perquè així ho marca la llei. Va passar per últim cop l'any 2023, amb dades del 2021, i retrataven amb cruesa la situació: 22.000 milions d'euros d'impostos dels catalans que van cap a l'Estat i no tornen a Catalunya en forma d'inversions, transferències o serveis. És una denúncia habitual dels independentistes i guanya rellevància, sobretot política, quan es negocia i tramita un nou model de finançament.
La carpeta no està ni molt menys enterrada. Junts i el PSOE van acordar el gener de 2024, a canvi d'aprovar decrets anticrisi, que l'Estat facilitaria les dades per publicar les balances fiscals. No es va complir. Els de Carles Puigdemont van trencar a la tardor amb els socialistes, però les converses continuen i Sánchez va dir fa unes setmanes que compliria. Els juntaires havien dit que no s'aixecarien de la taula en aquells àmbits prèviament pactats i els socialistes busquen reteixir la situació i garantir la viabilitat de la legislatura. En les converses, avançades per l'Ara hi ha el Ministeri d'Hisenda, per via de l'Institut d'Estudis Fiscals, mentre que a Junts els assessora un grup d'experts El Govern del PSC n'està al cas. Els resultats que es preveuen, però, no agradaran a l'independentisme. Segons fonts governamentals, les xifres recalculen clarament a la baixa el dèficit fiscal de Catalunya. Algunes rebaixen fins i tot a la meitat els 22.000 milions.
Reduir a la meitat
El Ministeri d'Hisenda ha transmès un document a Junts en què ofereix unes primeres estimacions, que difícilment els juntaires, que ara volen pressionar pel concert, validaran. El grup de Míriam Nogueras les ha compartit als tres experts que l'assessoren, que també han donat resposta. Fonts coneixedores detallen que el càlcul del dèficit fiscal estaria molt per sota de l'últim del Govern, fet per la consellera Natàlia Mas Guix, d'ERC. Si l'executiu de Pere Aragonès va donar la xifra de 22.000 milions d'euros ara el càlcul més a la baixa les situaria en 11.000. En aquest assumpte sempre hi ha la discussió de la metodologia, però si el ministeri les fa públiques, el dèficit fiscal continuarà existint, però serà sensiblement menor del que havien mostrat els governs d'ERC i Junts.
Cinc mètodes de càlcul
L'assumpte és tècnic. La Generalitat usa els mètodes de càlcul de flux monetari i el de la càrrega-benefici. El primer suposa comptar els ingressos recaptats en un territori i posteriorment obtenir què gasta l'Estat en aquell mateix punt. En canvi, el segon mira només a qui beneficia la inversió, encara que s'hagi produït en un altre lloc de l'Estat. Sigui com sigui, amb algunes variacions amb els resultats, són els mètodes que ha fet servir la Generalitat i que sempre han donat una xifra folgada de dèficit fiscal. Però ara el Ministeri afirma que Catalunya està més ben tractada i a aquests dos sistemes de càlcul se'n podrien afegir tres més. Concretament, planteja elements com la neutralització del dèficit o la imputació de la Seguretat Social. Aquest últim criteri Catalunya no solia computar-lo, ja que, per motius de piràmide demogràfica, s'acaba gastant molt més del que es genera.
L'últim cop que l'Estat va publicar les balances va ser el 2012 amb el PP al govern espanyol i Cristóbal Montoro a Hisenda. Abans ho havia fet el govern de Zapatero amb xifres sempre menors a les de la Generalitat. En plena efervescència del procés, els populars van deixar de publicar-les i, malgrat que la legislatura socialista se sustenta en part gràcies a l'independentisme, Montero tampoc ha fet intenció de publicar-les. De fet, fonts del ministeri encara reiteren que les dades per calcular les balances fiscals són públiques i que qui vulgui es pot entretenir a fer-les. A l'independentisme no li val i demana que sigui de manera oficial el govern espanyol qui faci públiques les dades. Hisenda s'escuda en què no hi ha un model sòlid i que hi ha molts mètodes que permeten obtenir xifres oposades.
El Govern d'Illa s'apropa més als càlculs d'ERC i Junts
Més enllà d'allò que acabi fent el govern espanyol, Catalunya ha de publicar els càlculs amb la llei de pressupostos. I el Departament d'Economia té els deures prou avançats. Ja ho avançava la consellera Alícia Romero en una entrevista a Nació en què assegurava que analitzaven les dades de 2023. Romero ja advertia que sortiria una xifra "molt més reduïda" que els 21.982 milions d'euros de l'última estimació que havia fet l'executiu d'Aragonès. En tot cas, fonts consultades sí que detallen que el mètode que fa servir l'executiu de Salvador Illa està més a prop del que han utilitzat històricament els executius independentistes que no pas amb els quals ara treballa ara el Ministeri d'Hisenda. No és un detall menor si acaben sortint xifres molt diferents de dèficit fiscals entre els governs del PSC i del PSOE.
En la conversa amb aquest diari, però, Romero també exemplificava que el Govern no vol fer soroll amb les dades. "Tampoc crec que ajudi massa tot el dia posar sobre la taula el dèficit fiscal", opinava la consellera, que recordava que Catalunya participa d'un model solidari i que ara cal treballar perquè es compleixi l'ordinalitat del nou model, amb la incògnita de si es blindarà per llei la recaptació de l'IRPF i altres impostos i si un futur govern de PP i Vox podria diluir-la. "Hem de ser transparents i donar les dades, i esperem que ho faci el govern d'Espanya. Però no crec que ajudi aquest debat; necessitem discursos una mica més esperançadors i més positius i més alegres. Fa massa anys que ens queixem i plorem", sentenciava Romero. A Catalunya, des de 2012 és obligatori publicar les balances fiscals amb la llei de pressupostos, però la realitat és que al Govern no li ve massa de gust fer-ho.
El dèficit i les implicacions del nou finançament
La no-publicació de les balances fiscals, tècnicament, no és un problema per implementar el nou finançament. Ara bé, sí que ajudaria a tenir un retrat més precís de la realitat i donaria arguments a qui demana revisar a fons el sistema i els seus resultats. Des d'un punt de vista polític, es podria utilitzar com a "palanca" per corregir desequilibris, incidir en un bon càlcul de la població ajustada, desactivar l'argument fals de la poca solidaritat de Catalunya, i també per ser transparents amb la destinació de l'esforç fiscal dels catalans. Convé recordar que el dèficit s'arrossega des de fa dècades i no s'ha reduït de forma significativa amb cap model de finançament. Elements del nou model, com l'ordinalitat, els 4.700 milions d'euros més cap a Catalunya o la recaptació de l'IRPF podrien ajudar a reduir aquest dèficit sempre que tot plegat superi el filtre complicat del Congrés.
El motiu de l'Estat per no publicar-les és purament polític, perquè les balances fiscals retraten una realitat incòmoda. Les últimes que va detallar el govern espanyol, amb Cristóbal Montoro com a ministre d'Hisenda i amb el mètode de càlcul de flux monetari i de càrrega-benefici, definien el dèficit fiscal de Catalunya en 8.455 milions d'euros, lluny dels 15.000 milions que aleshores havia calculat el Govern d'Artur Mas, amb Andreu Mas-Colell a Economia. Però més enllà d'això dibuixaven un rànquing difícil de gestionar, amb comunitats com Madrid, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears com les més perjudicades fiscalment (també són les més perjudicades amb l'actual sistema de finançament) i amb Andalusia, les Illes Canàries, Castella i Lleó i Galícia com les més beneficiades. Des d'aleshores, opacitat per no "oficialitzar" aquesta realitat (que no és difícil d'intuir).
