Alícia Romero (Caldes d'Estrac, 1976) té un paper principal en el Govern d'Illa. D'ella i la seva principal carpeta, la del nou finançament, en depenen més recursos per posar al dia els serveis públics i la bona o mala salut de la relació amb ERC, que, com els Comuns, són imprescindibles per tenir, aquest any sí, pressupostos. Malgrat que, quan el PSC era a l'oposició Romero era habitual a la brega política i mediàtica com a portaveu al Parlament, en aquest primer tram de legislatura ha tingut un perfil públic més baix i s'ha dedicat a greixar la negociació. La consellera, jurista de formació, que va treballar a una caixa i que té llarga trajectòria institucional, rep a Nació a la conselleria just l'endemà d'un Consell de Política Fiscal i Financera on han plogut crítiques al nou model que està segura que acabarà generant adhesions i prosperant al Congrés. Està plenament satisfeta amb l'acord i la feina amb els socis d'ERC i Montero, però queda encara molt per negociar i resoldre. Exhibeix ductilitat política, però no, pel que diu, per acabar reclamant el concert o la independència.  

Dimecres va ser al Consell de Política Fiscal. ¿Veu viable el plantejament que va fer la ministra Montero que alguns territoris agafin el nou model i altres no i convisquin dos models alhora? ¿O és una manera de pressionar el PP?
Això ha passat sempre. Al model del 2009 també. Hi va haver comunitats que van tardar dos o tres anys en adherir-s'hi. Per tant, sempre han conviscut. Si els convé més l'anterior, que no s'adhereixin. Però que permetin que s'aprovi, perquè és avançar i, evidentment, un bon model. Tothom tindrà marge per triar què vol i què no, per exemple amb l'IVA pimes o les bestretes.

Ha demanat que l'anticatalanisme no enfangui el debat del finançament. Creu que els dirigents territorials del PP i alguns del PSOE actuen moguts per aquest sentiment?
Quan hi ha propostes que surten de Catalunya es veuen malament d'entrada perquè surten d'aquí, sobretot en territoris governats pel PP. Ho crec així. Voldríem que es deixés de banda qui ha fet la proposta i es vagi al fons. Amb el model caducat, el PP va tenir majoria absoluta i no va posar damunt la taula ni aprovar cap model. 

Veient aquest panorama, no té ganes de fer-se independentista com els ha passat a molts exdirigents del seu partit?
No, no en soc ni crec que me'n faci. Tinc una visió federal de l'Estat. En tots aquests mesos i el treball que hem fet m'he trobat un equip, el de la vicepresidenta Montero, amb una visió molt plural i diversa d'Espanya, amb una voluntat molt clara de fer avançar les comunitats i donar-los més corresponsabilitat fiscal i fer un treball en xarxa entre agències tributàries. Quan diuen que Espanya no es podrà reformar mai perquè no hi ha federalistes, jo allà me n'he trobat de partidaris d'aquesta evolució i descentralització. No ha estat només la pressió des d'aquí. El govern espanyol tenia clar que calia modificar el model i fer-lo amb una perspectiva més federal. Estic contenta i no anhelo la independència.

Però el model no es negocia des d'una lògica federal: el pacta un partit, ERC, que ni tan sols és al Govern, i es debat en un Consell de Política Fiscal que no decideix res i on les autonomies defensen posicions de partit...
És un dels òrgans que hauria de canviar i convertir-se en realment federal. Això ho tenim nosaltres als programes electorals. És cert que les comunitats van a fer partidisme. És trist i explica per què els consellers de València -els experts del govern han avalat l'acord-, de les Balears o de Múrcia no defensen una millora. Són tres de les comunitats més infrafinançades i ara més beneficiades del nou model. Ara, qui haurà d'aprovar això és el Congrés. Quan el govern d'Espanya proposa al PP ja fa temps un gran pacte pel finançament autonòmic i Fejóo diu que no, Montero ha d'espavilar i buscar altres suports i és normal que trobi en ERC un aliat. El PSC i ells havíem aprovat l'agost del 2024 un esquema de model que coincideix bastant amb el que aproven ara. És a dir, un model basat en l'ingrés i no en la despesa, una cistella de tributs amb més participació, el principi d'ordinalitat, que la solidaritat sigui clara i més transparent. És una proposta de Catalunya, sí, però això no impedeix que es pugui enriquir i millorar amb propostes d'altres territoris.

Però hi ha algunes rebaixes de l'acord d'investidura a l'hora de fixar per escrit l'ordinalitat, les singularitats o la recaptació. O creu que se segueix fil per randa el que es va pactar?
És bastant fidel al que vam acordar amb ERC. És un model que canvia el paradigma, que incorpora singularitats, l'eliminació de les bestretes, i dona més suficiència financera i corresponsabilitat fiscal. Ara hem tancat la primera part -el finançament de les competències homogènies- i per això ha de ser multilateral. A partir d'aquí, ens queden tres carpetes més: les competències no homogènies, el finançament de les singularitats; l'augment de la capacitat normativa, que és com guanyem capacitat normativa amb l'IRPF o IVA; i després la gestió tributària. La nostra voluntat és gestionar tots els impostos que es generen a Catalunya. Quan estigui tot tancat, conformarà un finançament singular. No tinc clar que totes les comunitats autònomes apostin per tenir tot això i algunes, de fet, seguiran com ara. Nosaltres volem que l'Agència Tributària Catalana sigui l'instrument per gestionar tots aquests impostos. Quan tinguem el tot podrem parlar d'un finançament singular; ara estem en les parts comunes, i per això es qüestiona sigui singular.

Un dels principis de l'acord ERC-PSC del 2024 és la sobirania fiscal. Vostès en parlen poc...
N'hi haurà. Hem parlat de sobirania fiscal i capacitat tributària. Ens agradaria tenir molta més capacitat normativa per decidir sobre els nostres impostos. El que vam signar amb ERC ho vam fer molt convençuts.

Com quedarà lligada l'ordinalitat a la reforma legal que ha de fer Hisenda?
El principi l'ordinalitat està garantit. El model tendeix a l'ordinalitat i amb algunes comunitats es compleix, com Catalunya. Ni Alemanya té un allivellament total, és molt difícil. Però el model permet que no baixis més de dues posicions. S'aterrarà en dues línies. S'haurà d'establir la població ajustada i aquí ja utilitzes uns paràmetres que després et portaran a uns càlculs. Hauràs de dir, també, quin és l'anivellament horitzontal, vertical i quins són els elements que porten a un resultat determinat. Si tens aquests ingredients, dóna un resultat. I compleix l'ordinalitat. Després hem de veure com en la llei també s'explicita el principi d'ordinalitat. Nosaltres volem que quedi molt clar.

L'Estat posarà 21.000 milions d'euros al sistema, dels quals 4.700 seran per a Catalunya. A què s'haurien de destinar? Hi ha qui demana abaixar impostos, altres per reforçar l'estat del benestar... 
Abaixar impostos segur que no. No pot ser que posem més recursos al sistema i llavors s'abaixin impostos. Els recursos no cauen del cel, els ingressos venen dels impostos. Si els abaixem, tindrem menys ingressos i això és contradictori amb demanar més. Per tant, no. Haurem de veure a què els destinem. 4.700 milions semblen molts, però de seguida es gasten. Segurament els destinarem a reduir el gap que tenim en salut, amb una despesa desplaçada de 2.500 milions d'euros. Des de l'any 2024 no creix i estem satisfets, perquè la despesa sanitària va creixent en volum. Per tant, haurem d'atacar això. L'altre element segurament són les inversions. És important que no torni a haver-hi un dèficit d'inversions i haurem d'invertir en molts elements, no només infraestructures, sinó escoles i hospitals. Ara bé, necessitats n'hi ha moltes i haurem d'avaluar-ho.

Abans parlava de la negociació de les competències no homogènies. ERC ha plantejat que l'Estat cedeixi el 80% de l'IVA per finançar-les. És correcta la xifra?
Les competències no homogènies es podran finançar via transferència, com ara, o via més cessió la participació de l'IVA. Nosaltres, com que volem més corresponsabilitat fiscal, volem que ens cedeixin l'IRPF, l'IVA i l'IVA Pimes. En aquests moments, la transferència que ens fan per competències no homogènies són 3.900 milions. Esperem millorar-la una mica. Si un fa els càlculs, parlem d'un 20% o 21% d'IVA Per tant, sí, seria molt a prop d'aquesta xifra. Ara, això s'ha de negociar.

Aquest IVA seria amb un tram autonòmic? Les autonomies poden decidir quin tipus fixen amb el tram autonòmic de l'IRPF, però l'IVA és estatal... 
Estem treballant per guanyar capacitat normativa. Ens podrien traslladar més de l'IRPF, no només de quota autonòmica, i podríem guanyar amb capacitat normativa amb IVA per poder ajustar la nostra realitat, sobretot amb el teixit econòmic i les Pimes. És important que, més enllà que ens cedeixin una participació en l'impost, puguem guanyar capacitat normativa i, per tant, més sobirania fiscal. 

Com es calcularà la solidaritat de Catalunya amb el nou model?
Totes les comunitats aportem. Després hi ha un anivellament horitzontal fins al 75%, i després un anivellament vertical que fa l'Estat, amb dos fons, l'statu quo perquè ningú hi perdi, l'IVA Pimes i el fons climàtic. I d'aquí apareixerà la xifra, transparent. Ara no la tenim, perquè no tenim totes les mètriques. Esperem tenir-les en aquestes reunions ja bilaterals que anem tenint amb el Ministeri. Hem de ser prudents. Catalunya és una comunitat solidària perquè fem una aportació neta a la solidaritat. Som un territori ric i ha de ser així. 

Plantegen alguna trobada o algun gest amb Junts per convèncer-los per votar el nou finançament?
La mà està estesa. Ens vam reunir amb els grups i amb qui més estona vam estar debatent va ser amb Junts. El diputat Toni Castellà va preguntar moltes coses i n'estem encantats. Dimecres comparec a la Comissió d'Economia i també podrem parlar amb tranquil·litat i sense presses. La mà està estesa a tothom i també a Junts, perquè ells saben que si volen entrar a la negociació ho poden fer. Montero va ser molt clara: a la taula hi ha una cadira per a Junts, nosaltres volem negociar amb tothom i que s'enriqueixi el model.

Com es pot enriquir aquest model?
Això ho hauria de decidir Junts. Segur que hi ha marge dins del model, i també fora del model. Ells també han de veure quins són els seus interessos. El concert econòmic és molt legítim, però han d'entendre que no s'aprovarà al Congrés, no té els suports. Si volem que Catalunya guanyi, seria bo que davant d'una proposta que tenim sobre la taula la millorem si cal, però la puguem aprovar, no? Ells poden continuar lluitant per un concert econòmic, però avui la realitat és que el Congrés no té una majoria aprovar-lo.

Si n'hi hagués, vostè estaria a favor del concert econòmic?
No, nosaltres no som favorables al concert. Allò és possible perquè estem parlant d'un territori petit com és el País Basc i Navarra. A Catalunya som més de 8 milions i creixent. És inviable un concert, això ho sap tothom. Pensem que el concert és inviable des del punt de vista econòmic i conceptual. Som federalistes, no el defensarem mai. Per cert, el PP parlava l'any 2012 de finançament singular, Junts el 2024 en el seu programa electoral no parlava de concert, parlava d'un finançament amb més recursos, principi d'ordinalitat, de solidaritat...

Els socialistes bascos el defensen amb dents i ungles i també deuen ser federalistes, no?
Sí, i si el defensen és perquè fa 40 anys que ho tenen i són un país petit. No és el mateix que Catalunya. Nosaltres estem còmodes amb el que hem pactat. És un model que genera molts més recursos, que ens permet ser solidaris amb el nostre entorn. Seria bo per Catalunya que l'Aragó i València fossin territoris degradats, poc atractius? Segurament no. És a dir, el que necessitem és tenir territoris competitius al nostre entorn, que ens faci una regió forta, potent, capaç de competir amb Europa i amb el món.

Quin ha estat el moment més tens de la negociació?
Va haver-hi un moment de molta incertesa abans de saber quants diners posaria al sistema el govern d'Espanya. Al setembre ja es va tancar i va ser un moment de tranquil·litat. I l'altre va ser en el moment en què vam veure assolit el principi d'ordinalitat, perquè no és fàcil. Catalunya és una comunitat solidària, és aportadora neta, i, per tant, no era fàcil. 

És molt criticada, l'ordinalitat.
Jo els pregunto a aquests presidents autonòmics que es queixen que a Catalunya volem ser tercer a aportar i tercers a rebre: el president de Castella-la Manxa no defensaria això per a Castella-la Manxa? No defensaria ser el tercer a aportar però no quedar-se després molt desequilibrat? Quin incentiu tenen llavors les comunitats menys riques? Cap. Tampoc les que són més riques per continuar creixent. No pot ser un model desincentivador. Ara és més ajustat: hi ha menys desequilibri i és més equitatiu. Passem d'una diferència entre qui més rep i qui menys de 1.500 euros per habitant ajustat a una diferència de 490 euros. Hi ha alguns territoris que guanyen més i altres menys, perquè algunes estaven sobrefinançades, també ho hem de dir. S'havien d'ajustar aquests desequilibris tan grans entre Extremadura i Múrcia, per exemple, que ara tenen una diferència de 1.000 euros.

L'altre dia deia que té pressa per aprovar els pressupostos. ERC diu que no negociarà fins que es desencalli l'habilitació per recaptar l'IRPF. Han parlat amb el PSOE per intentar que ho faciliti al Congrés?
Sí, n'hem parlat amb el PSOE, n'hem parlat amb Esquerra, i això està sobre la taula des de fa bastant de temps. La ministra ha dit que dins del model ja es parla de la possibilitat que les comunitats autònomes gestionin els impostos. Hem de veure com aterrem això, perquè ERC tingui les garanties que realment va endavant i que la modificació legal es farà. En aquests moments no és una realitat, s'ha de modificar la llei i hem de veure com. La vicepresidenta va fer una passa més, però hem de veure com li garantim a ERC que això va de debò, que nosaltres volem gestionar tots els impostos que es generen a Catalunya. ERC sap que, ara, no tenim l'Agència Tributària preparada. 

Quan presenti els pressupostos, la llei també obliga a publicar les balançades fiscals. És assumible un dèficit fiscal de 22.000 milions d'euros? 
Ara tenim les dades del 2023 i ja les estem analitzant. No sortirà aquesta xifra, segur. Serà una xifra molt més reduïda. Nosaltres les haurem de publicar i ja treballem amb les dades en brut. Ens hi hem compromès, hem de ser transparents i hem de complir les lleis. Però, en tot cas, jo tampoc crec que ajudi massa tot el dia posar sobre la taula el dèficit fiscal. Estem en un model en què Catalunya és solidària. Hem d'intentar que es compleixi el principi d'ordinalitat. Evidentment, hem de ser transparents també i donar les dades, i esperem que ho faci el govern d'Espanya i nosaltres també ho farem. Però no crec que ajudi aquest debat; necessitem discursos una mica més esperançadors i més positius i més alegres. Fa massa anys que ens queixem i plorem.

Sí, però potser amb les balances fiscals es desmuntarien discursos falsos dels que vostè mateixa va ser víctima al Consell de Política Fiscal.
Sí, doncs s'han de publicar. El govern d'Espanya està treballant i molt especialment amb Junts per Catalunya perquè ho tenia com a compromís d'investidura. Espero que passi aviat. 

Vostè, consellera, parla de solidaritat fiscal, de singularitats, d'ordinalitat... però quan era portaveu del PSC i es va presentar el finançament singular va manifestar-se en contra que Catalunya tingués singularitats i va dir que, si de cas, ja n'hi hauria prou o seria ideal que hi hagués un consorci tributari. Se'n penedeix?
No. Vam defensar el consorci tributari però, quan un negocia, ha de cedir. Vam haver de cedir per arribar a la investidura del president Illa, però nosaltres crèiem que el millor, el més viable, era fer un consorci, en què incorporessis el talent, les capacitats de les dues agències per gestionar els impostos que es generen a Catalunya. L'Agència Tributària Espanyola fa 40 anys que desenvolupa una plataforma tecnològica, un coneixement, talent, i té, per exemple, 1.500 informàtics. L'ATC no té informàtics. Vam modificar la llei al setembre per incorporar nous perfils, entre d'altres els informàtics, però avui no en tenim. L'Agència Tributària de Catalunya té dues plataformes tecnològiques que "no es parlen", l'Espriu i el Gaudí. Hem d'acabar conformant-ne una de sola, i l'agència espanyola ja la té. Nosaltres pensàvem que un consorci era la millor manera, no ens vam sortir amb ERC i vam cedir. Ara estem treballant perquè l'Agència Tributària guanyi múscul.

És important tenir més treballadors. 
Vam aprovar 200 places i n'hem convocat 65, que entraran aviat a l'Agència Tributària de Catalunya. 20 són per al cos superior de tècnics tributaris, 20 més per al cos tècnic de gestors tributaris, i aviat convocarem 25 places del cos superior d'inspectors tributaris. Per tant, guanyarem una mica de múscul, però això és lent. Tot i així, seguim col·laborant amb l'AEAT. Ara estem gestionant l'impost de matriculació conjuntament, això vol dir que persones de l'ATC entren a la plataforma espanyola a gestionar un impost.

La ministra Montero parlava d'aquest model d'agència tributària "en xarxa" i vostès ho veuen bé. Això és compatible amb defensar la recaptació del 100% dels impostos?
És un gran pas per l'agència tributària espanyola dir que vol treballar en xarxa amb les altres. És una manera de federalitzar el model. Com que no estem preparats, hem de veure com evolucionem i aprofitem l'espanyola per arribar a gestionar-ho tot. Ho estem treballant amb ERC, que és molt conscient de la situació. Però avançarem: aquest any amb la campanya de la renda tindrem novetats i estem també treballant ja amb l'Agència Espanyola per incorporar gestió de l'IRPF, però el tot serà difícil i haurem d'anar a poc a poc i ajudant-nos de l'Agència Espanyola, segur ara el nostre projecte és que ho recaptem i ho gestionem al 100%.

Tem que, entre la fragilitat del govern espanyol i la complexitat tècnica, això no es pugui aconseguir?
Hem d'intentar convèncer els grups parlamentaris que aquest és un bon model, que tothom hi guanya, que s'han posat recursos sobre la taula. Els que diguin que no hauran d'explicar els seus territoris perquè renuncien a 3.600 milions, a 1.200 milions, a 600 milions. Nosaltres ho defensarem, ho tenim en els nostres programes electorals, també a la declaració de Granada del 2013 o la de Barcelona del 2016. Ho defensava Pérez Rubalcaba, ve de lluny. És veritat que nosaltres volíem un consorci i amb la negociació això va caure, però tenim molt clar i defensem aquest model perquè ens el creiem absolutament.

Quines mesures s'han de prendre per combatre el dúmping fiscal que fan comunitats com Madrid?
El que no es pot és abaixar els impostos als rics i demanar a l'Estat que et posi més recursos per gestionar els teus serveis públics. Això és el que han fet Andalusia, Extremadura, Balears o Madrid. Nosaltres defensem que amb alguns impostos, com s'ha fet amb les grans fortunes, creem un terra, un límit del que ningú pugui passar. Tenir autonomia amb aquell impost però amb un límit, perquè, si no, al final s'està generant una competència deslleial i d'àmbit fiscal entre comunitats autònomes i això és el que no pot ser.

Ha parlat últimament amb Josep Sánchez Llibre, president de Foment, després que hagi transcendit el malestar del govern amb la seva declaració contra el finançament? El posicionament de Foment l'atribueix més a complaure Junts o a desestabilitzar Sánchez?
Ens vam trobar en un acte i vam parlar, perquè ens van asseure al costat. Hi tinc una relació cordial. El motiu del seu posicionament? Sincerament, no ho sé. A mi em va sorprendre. Em va semblar precipitada, amb una certa falta de rigor. No em va agradar, però ells sabran... No sé si totes les empreses que hi ha a Foment estan d'acord amb Sánchez Llibre. A mi m'agradaria que rectifiqués, que s'ho mirin, que ho analitzin i facin un informe seriós com ha fet Fedea, amb elements a favor i en contra. Però aquestes opinions molt generals, sense rigor... Sap greu per part d'una patronal com és Foment del Treball.