"Mai havíem vist així el president". Una font econòmica descriu d’aquesta manera a Nació l’ambient de la reunió celebrada divendres passat al Palau de la Generalitat entre el president Salvador Illa i els principals agents econòmics i socials per explicar-los els detalls de l’acord de finançament. Les tradicionals bones relacions entre Illa i el món econòmic va patir divendres un sotrac. El comunicat fet públic per Foment del Treball unes hores abans en què considerava "clarament insuficient" la proposta de finançament va causar indignació a Palau i el president no ho va dissimular, com relatava El Periódico.
Hi eren els sindicats CCOO i UGT, les patronals Foment i Pimec, FemCat, la Cecot, el Col·legi d’Economistes i el Cercle d’Economia, entre d’altres. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, va delegar en el secretari general de la patronal, David Tornos. Fonts empresarials assenyalen que van conèixer la convocatòria d’Illa el dia abans a mitja tarda, cosa que hauria evitat que Sánchez Llibre refés la seva agenda. El resquemor entre Palau i Foment, però, té mar de fons. Els pactes de legislatura del PSC han dut el Govern més a l’esquerra del que els sectors econòmics preveien, tant en política fiscal com en habitatge (amb el suport del PSC a regular el lloguer de temporada).
La pugna amb el G-8
Hi ha hagut també factors d’aquests dies que han molestat Foment. La reunió celebrada per la consellera d’Economia, Alícia Romero, amb les entitats del G-8, un lobby amb Pimec, FemCat i el RACC, entre d’altres, va caure malament a la seu de la gran patronal. La reunió a Palau ja venia enverinada. El final de la trobada, amb un Illa especialment incisiu a l’hora de defensar un acord que, segons va detallar, va costar Déu i ajut, va deixar un clima especial.
"La situació és d’alt voltatge", explica un soci de Foment. Sembla que el president de la Generalitat va expressar el seu malestar a moltes persones del poder econòmic. Aquests dies, moltes trucades han rebotat a Foment. En l’entorn de Sánchez Llibre, però, defensen la "coherència" del posicionament de la patronal -ben relacionada amb Junts, especialment a Madrid- en el tema del finançament, amb un acord que s’ha contemplat com una proposta a la baixa respecte del que s’havia assegurat. La Cadena SER informava aquest dimarts d'una trucada entre el president i el dirigent empresarial, que també ha pogut confirmar Nació.
És cert que va ser Foment l’entitat que ha adoptat un to més crític envers l’acord. Però no hi ha eufòria en cap de les principals institucions econòmiques. La Cambra de Barcelona, una corporació de dret públic sempre molt ponderada en les qüestions més polítiques, considera que la proposta és "una millora quantitativa i qualitativa respecte de l’actual model", però troba a faltar que recollís demandes històriques com "uns percentatges superiors de cessió de l’IRPF i l’IVA, major transparència en les balances fiscals i garantia en l’aplicació futura del principi d’ordinalitat, com tenir en compte el diferencial de cost de vida entre els territoris". La Cambra confia que el tràmit parlamentari serveixi per aconseguir millores.
Pimec, la patronal de les petites i mitjanes empreses, ha valorat positivament els avenços, especialment el referent a l’increment de la participació de les comunitats autònomes en els principals impostos, però no veu blindat el principi d’ordinalitat. L’entitat que presideix Antoni Cañete assenyala que, encara que l’acord es complís de manera estricta, el dèficit fiscal continuaria sent molt elevat.
Una reivindicació històrica amb molts accents
La millora del model de finançament ha estat una reivindicació històrica de les elits econòmiques. Però aquest clam ha estat tan unànime com difícil d’articular amb una veu nítida per la pluralitat existent dins del món econòmic. Els anys del procés van fragmentar molt el front empresarial, amb entitats vehementment hostils al projecte independentista, amb el Cercle d’Economia i Foment del Treball al davant, durant la presidència de Joaquim Gay de Montellà, que amb anterioritat havia demanat un pacte fiscal i a qui ara es veu en els actes del PP, com dilluns passat amb Alberto Núñez Feijóo. En canvi, les actituds van ser més matisades en organitzacions com Pimec o Cecot, històricament amb més vincles amb el món convergent.
Per això va ser important el manifest signat per una vintena d’entitats el març del 2024 en què es reclamava una reforma profunda del sistema. També reclamaven la màxima transparència pel que fa a les balances fiscals. Foment del Treball fins i tot va constituir un grup de treball sobre balances fiscals amb figures de prestigi.
Des de les patronals s’ha criticat el dèficit d’inversió en infraestructures i s’hi han posat xifres. Segons dades de Foment, en el període 2009-23 el dèficit d’inversió puja als 42.500 milions d’euros. En el món econòmic hi ha hagut un consens explícit sobre l’esgotament de l’actual model. Fonts empresarials recorden a Nació que el model aprovat el 2009 era transitori, previst tan sols per un període de cinc anys.
El juliol passat, els empresaris van aplaudir l’acord pel finançament entre el govern espanyol i la Generalitat. Foment va considerar "positiu" que l’Agència Tributària catalana recapti, gestioni, liquidi i inspeccioni els impostos que es generen a Catalunya. Foment va elogiar la participació directa de la Generalitat en tributs estatals generats al territori, el respecte al principi d’ordinalitat i la introducció d’un límit a la solidaritat interterritorial per evitar greuges estructurals. A l'entitat euen que aquest posicionament els atorga el dret a expressar les seves discrepàncies amb l'acord actual.
"Crisi de parella"
Una de les persones que era a Palau és Carlos Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes (CEC). L’entitat encara s’ha de pronunciar, però Puig de Travy intenta apaivagar la tensió i explica a Nació que la reforma que es proposa no dona l’autonomia fiscal que volien, però és un avenç important. "És una reforma integral, perquè elimina fons que dificultaven l’ordinalitat, com el fons de suficiència i el de cooperació, que eren arbitraris i generaven opacitat", assenyala. El degà subratlla també l’eliminació de les bestretes i la millora en la bretxa entre les comunitats que rebien més i les que menys, una btretxa que arribava al 30% i ara serà del 13%.
Hi ha un sentiment de "tristor" a Foment, on alguns veuen el xoc entre Illa i Sánchez Llibre com una "crisi de parella". I tothom es pregunta si es va cap a una separació definitiva, una reconciliació o, simplement, s’instal·larà per molt de temps el desamor.
