MADRID | Oriol Junqueras ha deixat per aquest divendres els detalls sobre el nou model del finançament. Davant dels periodistes que l'esperaven a la sortida de la Moncloa, després de reunir-se amb Pedro Sánchez per escenificar l'acord, ha apuntat dues concrecions. La primera, una xifra: 4.700 milions d'euros. La segona, un principi fonamental: l'ordinalitat. Més enllà d'això, que no s'havia aconseguit fins ara i que en el cas de l'ordinalitat és especialment rellevant, queden encara incògnites per resoldre. Què passarà amb la recaptació dels impostos? De la resposta a aquesta pregunta en depenen en bona part que el model quedi ben protegit i també que es puguin obrir negociacions per als pressupostos de Sánchez i, sobretot, per als de Salvador Illa.
La jornada a Madrid ha deixat poques sorpreses, tant pel que fa al contingut de l'acord com a les reaccions. La cita a la Moncloa ha servit per escenificar un acord "bo" per a ERC, insuficient per a Junts i excessiu per al PP. La lletra petita la donarà aquest divendres la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, abans de convocar el Consell de Política Fiscal i Financera, previst per la setmana vinent. Caldrà veure fins a quin punt posa aigua al vi, sobretot pel que fa a l'ordinalitat -tothom espera veure el rànquing de les comunitats autònomes abans i després de contribuir a la solidaritat- i si dona detalls del marge que tindrà la Generalitat per assumir l'IRPF. Junqueras ha dit que això "continua pendent".
La recaptació, la principal dificultat
La capacitat de Catalunya per recaptar els impostos que es generen al país no forma part estrictament del model de finançament, però n'és un element fonamental. L'acord entre el PSC i ERC diu que la Generalitat recaptarà tots els impostos, començant per l'IRPF. Només amb l'impost sobre la renda, això voldria dir passar dels 5.000 milions d'euros anuals fins als 30.000 milions. Alhora, permetria eliminar el mecanisme de les bestretes, molt criticat històricament per la Generalitat perquè, d'entrada, solen estar per sota del que finalment s'acaba liquidant. La complexitat tècnica ha fet que s'ajorni la recaptació fins al 2028, però paral·lelament ERC vol que el Congrés habiliti l'administració catalana per poder assumir aquest impost. "No té sentit parlar de calendaris sense l'habilitació", assenyalen des de fa temps els negociadors republicans.
A les dificultats tècniques, que hi són, s'hi suma l'oposició política del PSOE, sobretot del Ministeri d'Hisenda, que no vol cedir l'IRPF. "Per a ells, és una qüestió d'Estat", assenyalaven fa temps membres destacats d'ERC. Després de la reunió bilateral del juliol passat, els independentistes van presentar una proposició de llei a la cambra espanyola per avançar en aquest sentit. Des de llavors, han contemporitzat i continua guardada en un calaix, a l'espera d'activar-la quan hi hagi opcions de prosperar. Hisenda descarta cedir el 100% de l'impost i aposta per una gestió "en xarxa", mentre els republicans demanen que es compleixin uns acords que compten, també amb l'aval del Govern i el PSC. Sense un acord satisfactori en aquest assumpte, no hi haurà pressupostos reiteren els republicans.
Augmenta la cistella d'impostos
Amb el nou model sí que augmenta el percentatge de la recaptació fiscal que es queda Catalunya. La nova cistella preveu, segons fonts republicanes, que Catalunya es quedi un 55% de la recaptació de l'IRPF, un 56,5% de l'IVA i un 58% dels impostos especials. En el cas de l'IRPF, es va cedir per primer cop el 15% l'any 1993. Després, el 30% amb el Pacte del Majestic i finalment el 50% l'any 2001, i aleshores es va incloure també un percentatge de l'IVA (el 50%) i dels impostos especials sobre el tabac, l'alcohol i els hidrocarburs (el 58%). Amb aquest nou increment, del 5% de l'IRPF i el 6,5% de l'IVA, es reforça la capacitat fiscal de les autonomies i la seva autonomia financera. A la pràctica, tot i que encara no sigui Catalunya qui recapta, permet a la Generalitat disposar de més recursos.
Ordinalitat en població ajustada, un canvi històric
Un dels elements fonamentals del model és que respecti el principi d'ordinalitat, que Catalunya no surti perdent després de contribuir a la solidaritat interterritorial. Ara, Catalunya és la tercera en aportar i la desena o onzena a rebre, i tant el Govern com ERC admeten que això és insostenible. Sense renunciar a la solidaritat, l'acord d'investidura la supedita a no contradir el principi d'ordinalitat. Una de les poques concrecions que ha fet Junqueras és que el nou finançament serà ordinal, i que sí Catalunya és la tercera en aportar, serà la tercera en rebre, segons població ajustada. Fonts dels republicans insisteixen que és un canvi històric, perquè fins ara no s'havia aconseguit.
En recursos aportats, les dades de 2021 -les últimes disponibles- situen per dotzè any consecutiu Catalunya com la tercera comunitat que més aporta per càpita a les arques de l'Estat, amb 3.153 euros per habitant i per darrere de Madrid i les Illes Balears, però la desena que més rep, amb 2.848 euros per habitant. Aquesta posició empitjora si es té en compte l'impacte del cost de la vida, més alt a Catalunya que en altres territoris, i el país cau fins a la catorzena posició, amb 2.558 euros per habitant, només per sobre de Madrid. L'ordinalitat incomoda l'Estat perquè condiciona tota la resta del model i obliga a concretar recursos. No es pot descartar que el model no expliciti el principi, però sí que el respecti.
Catalunya hi guanya, i la resta també
Combinar solidaritat, més diners per a tothom i principi d'ordinalitat no és senzill, però ara es pot fer pel bon moment econòmic que viu l'Estat, que permet a l'administració central posar més diners sobre la taula de les autonomies (uns 21.000 milions, en total), però la clau serà blindar-ho en el temps. Passa el mateix amb la xifra de recursos addicionals que rebrà Catalunya amb el nou model. És l'altra concreció que ha fet Junqueras: 4.700 milions d'euros per a les arques públiques, que permeten incrementar un 12% el pressupost i contribuiran a reduir el dèficit fiscal crònic que pateix el país, xifrat en uns 22.000 milions malgrat que les balances fiscals no són públiques. Com que l'Estat ara hi posarà més diners tothom podrà dir que hi guanya, però si després no passa i es compleix l'ordinalitat les que fins ara han estat més beneficiades deixaran d'estar-ho.
Queda per resoldre com es definirà la quota de solidaritat, però amb el nou model ha de ser més “transparent”. També la negociació del consorci d'inversions, per revertir l'infrafinançament crònic que pateix Catalunya, amb una baixa execució pressupostària en comparació amb territoris com Madrid.
La incògnita del Congrés
Aquest divendres, Montero insistirà que el finançament no és un "vestit a mida" per a Catalunya, sinó que millora la situació per a totes les autonomies, per posar en contradicció el PP amb la mirada posada al Consell de Política Fiscal i Financera i a la votació que hi haurà d'haver, al final, al Congrés. Sense l'aval del parlament espanyol, el model de finançament no canviarà. Junts ja ha dit que no hi votarà a favor perquè no és un concert econòmic. “Tothom s'haurà de fer responsable d'allò a què renuncia”, ha dit Junqueras. Un missatge que sintonitza amb el que trasllada, també, el Govern.
