No hi ha hagut sorpreses en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Oposició frontal de les autonomies del PP i del PSOE i Catalunya com a puntal -l'únic, en aquest debat- del govern espanyol en la defensa del nou model de finançament. La ministra, María Jesús Montero, ha traslladat als consellers d'Economia que podran decidir si se sumen al nou sistema de manera voluntària, o bé es queden amb el rendiment que els ofereix el sistema vigent, caducat des de 2014. Com es pot fer? Segons fonts d'Hisenda, existeix una prerrogativa a l'actual llei de finançament de 2009 que ho permet. Així mateix, la ministra també ha anunciat una ronda de trobades bilaterals amb els governs autonòmics per tractar en profunditat les característiques del nou model. La reunió d'aquest dimecres és informativa i no hi haurà votació fins que es porti la proposta concreta de reforma legal.
D'entrada, una reunió que hi haurà segur és amb la consellera d'Economia, Alícia Romero, que dona suport a la proposta del govern espanyol i s'acollirà a totes les singularitats que planteja. Romero ha denunciat que l'actual model de finançament perjudica Catalunya i ha lamentat que l'"anticatalanisme" del PP i d'algunes autonomies del PSOE taqui el debat sobre la reforma del sistema. Just abans d'entrar a la reunió, Romero ha negat que la proposta de nou model només beneficiï Catalunya, com asseguren els populars, i ha dit que "millora la situació de totes les comunitats autònomes". "Hi ha comunitats que en sortim una mica més beneficiades, però perquè venim d'una situació d'infrafinançament", ha dit. A la trobada, ha trobat el rebuig frontal de les autonomies populars, i també socialistes.
Els consellers d'Economia de la resta d'autonomies han acusat Montero de donar "caviar" Catalunya i, als altres territoris, el "menú del dia". Han dit que el model de finançament és "el model Junqueras", que s'ha negociat sense tenir en compte la resta d'autonomies, i fins i tot han amenaçat de portar el nou model als tribunals, un cop es concreti com a reforma legislativa, malgrat que no té garanties de tirar endavant al Congrés. Les acusacions de "xantatge" i "privilegis" han estat també la tònica habitual de la trobada, en què el PP no ha presentat cap proposta alternativa ni ha justificat per què s'oposa a rebre més recursos per als territoris que governa. Les dues comunitats més beneficiades són el País Valencià i Múrcia, totes dues en mans dels populars, i fins ara força perjudicades amb l'actual sistema.
És aquí on s'agafa el govern espanyol per mirar de fer entrar en contradicció els governs autonòmics del PP i treure el focus de les millores que suposa, també, per a Catalunya. Dirà que no el PP a un model que destina més diners als territoris que governen? És la mateixa pregunta que es fa el govern català, i que dirigeixen també a Junts, fins ara en contra del nou model. L'Estat s'ha compromès a ampliar el pastís perquè tothom en tingui un tros més gros, és a dir, posarà sobre la taula 21.000 milions d'euros addicionals perquè tots els territoris tinguin més recursos per pagar la sanitat, l'educació o les polítiques de dependència. En xifres absolutes, a Catalunya n'hi toquen uns 4.700 milions d'euros, però a Andalusia, 4.846; al País Valencià, 3.669; i a la Comunitat de Madrid, 2.555 més.
El govern espanyol té a favor seu que el PP no té alternativa, o si més no, no l'ha presentada. L'únic que uneix els barons del PP és l'oposició a Sánchez i a les propostes que arribin de la Moncloa, però Génova no troba un model que satisfaci tots els seus territoris. No és el mateix la situació de Madrid -aportadora neta i perjudicada amb l'actual sistema- que la d'Andalusia o Extremadura -beneficiades de la solidaritat dels territoris més rics i sobrefinançades-. Aquest és un dels arguments de Montero. Si el PP hi està en contra, quina alternativa té? Els populars es limiten a denunciar que el pacte s'ha tancat de manera bilateral amb ERC i que inclou un suposat tracte de favor per a Catalunya.
