Avenços en el cas Pegasus. Un jutjat d'instrucció de Barcelona ha demanat al consell de ministres que desclassifiqui documents, informacions i dades declarades secretes o reservades que estiguin vinculades amb l'espionatge a membres de la CUP, tal com ha explicat la formació aquest dijous. Concretament, la causa inclou els exdiputats David Fernández, Carles Riera i Albert Botran. La querella va ser presentada per Fernández, Riera i Botran contra la mercantil Osy Technologies com a propietària de les empreses NSO Group i Cyber Technologies, que serien responsables de la confecció i comercialització del programa Pegasus, orientat a l'espionatge.
Així ho ha sol·licitat el jutjat davant la possibilitat que el CNI s'empari en la llei de secrets oficials per evitar informar sobre el presumpte espionatge a persones de l'entorn independentista i abans de prendre declaració a la directora, Esperanza Casteleiro. En una altra interlocutòria, el jutge instructor considera que hi ha indicis que NSO va assistir "directament" els usuaris de Pegasus amb servidors sota el seu control, per la qual cosa ha emès una ordre europea d'investigació perquè les autoritats de Luxemburg identifiquin els comptes bancaris vinculats a aquestes empreses.
Un cop identificades, el jutge demana que se sol·liciti a les entitats bancàries la còpia de l'extracte de tots els moviments realitzats entre el 2016 i el 2022 a efectes d'identificar "possibles pagadors espanyols" del programari Pegasus. Sosté que els tres exdiputats de la CUP van rebre diversos SMS als seus telèfons a través dels quals suposadament es va produir una infecció amb el programari Pegasus, un programa que serveix per monitorar les comunicacions, un fet que podria ser constitutiu d'un delicte de descobriment o revelació de secrets.
La CUP, a través d'un comunicat, ha celebrat el pas endavant però també ha lamentat que la causa hagi estat marcada pel bloqueig institucional des del 2022. De fet, la formació ha assegurat que fa quatre anys que demanava aquesta desclassificació de documents i que no ha estat resposta fins ara, culpant també al govern espanyol per la falta de col·laboració. La CUP reafirma la voluntat de continuar "fins al final" per esclarir els fets i posar llum sobre unes pràctiques que "evidencien l'existència d'estructures estatals operant amb opacitat".
