Laure Vega (Sant Boi de Llobregat, 1991) transmet compromís en allò que diu i fa. Al Parlament, és una de les cares visibles de la CUP i tant els amics com els rivals en destaquen el bon nivell, tant en la forma com en el fons. Vinculada al partit des de 2010, és una de les figures amb més projecció i va protagonitzar, fa uns mesos, la negociació amb el Govern que desprecintava el veto als pactes amb el PSC. En aquesta entrevista a Nació, Vega parla de les crisis a l'educació i la salut, però també reflexiona sobre la CUP, les esquerres i la fórmules que han anat sortint per intentar frenar l'onada reaccionària.

El Govern ha de fer marxa enrere en la proposta de posar agents de paisà als centres educatius?
Absolutament, de fet crec que el Govern farà marxa enrere. Tot i que van sortir al ple dient que això era una cosa sol·licitada per una part de comunitat educativa -que no ens consta-, el que s'estan trobant és que el professorat ho està rebutjant. Hi ha diversos instituts que ja ho han rebutjat.

El conflicte ve de més lluny. Quin ha estat l'error del Govern en la crisi amb els mestres?
El Govern fa el mateix error en diferents grups socials: operar com un contestador automàtic. Si tu tens els mestres organitzant-se per fer una vaga, com pot ser que arribis a un acord que no compleix amb el que estan sol·licitant? Vol dir que no estàs comptant amb que segurament també hi ha una part d'orgull en aquesta feina. No deixen de ser la primera línia, els mestres a les escoles. Per tant, és una falta de respecte que no escoltis els sindicats majoritaris. Si tu sempre funciones com un contestador automàtic, els contestadors automàtics són molt frustrants per la població.

Creu que el Govern, quan va tancar l'acord amb CCOO i UGT, esperava que la pressió faria que USTEC i la resta s'hi sumessin?
No comptaven que hi ha hagut una molt bona estratègia per part d'USTEC, CGT, COS i la resta, que ha sigut preguntar al professorat. En el moment en què es torna una cosa democràtica en què tot el professorat pot decidir sobre si continuar o no en aquesta lluita i en aquesta vaga, crec que d'alguna forma es dissol qui representa qui, i torna una cosa de força d'aquest grup de treballadors. I aquí és on hi ha el gran encert dels sindicats i el gran error del PSC, de pensar que pot tancar tot en un despatx.

Una crítica que es fa als sindicats de mestres és que són massa corporativistes. Hi ha prou autoexigència en el personal docent? Parlo de vocació, de compromís amb la feina.
Els professors es demanen moltíssim a si mateixos. És gent que destina moltes hores, que s'emporta la feina a casa, no només corregir deures. Tenen xavals que estan passant-ho molt malament, perquè hi ha desnonaments, perquè hi ha atur, perquè les famílies no arriben a final de més. Tot això impacta en la canalla. Moltes vegades, els mestres són l'adult que passa més hores amb aquests nois, i sí que crec que tenen molta autoexigència. Els sindicats d'educació no s'estan comportant de manera corporativista: demanar un millor sou i demanar baixada de ràtios és demanar bones condicions pels treballadors, sí, però també bones condicions pels joves.

Creu que l'amenaça de vaga es mantindrà? Hi haurà molta pressió i no es pot descartar un escenari de poc seguiment que “deslegitimin” la reivindicació.
El fet que estiguin consultant-ho tot amb el professorat els dona una molt bona connexió sobre fins a on arribar. El desig seria que no hagin de fer 17 dies de vaga, perquè estan perdent sou i la gent que es dedica a la docència tenen vocació, i preferirien no estar en un escenari de conflicte. Depèn del Govern, qui hauria d'asseure's i escoltar haurien de ser ells.

El Govern no es mou, de moment. Creu que aquest pols als mestres pot acabar fracturant la comunitat educativa?
El Govern segurament juga amb què hi hagi aquesta tensió desplaçada trencant el que fins ara ha sigut una bona sintonia. Penso que, en general, les famílies entenen que una baixada de ràtios és també positiva per la canalla. Pot haver-hi aquest risc, però en general sempre que hi ha conflictes laborals hi ha tensions. Hem de pensar que quan un sector de treballadors guanya, es poden guanyar moltes més coses. No només guanyen els professors i no només guanya la canalla, sinó que es demostra també que es poden canviar les coses quan fas una vaga.

Darrerament hi ha hagut una altra qüestió polèmica amb les baixes laborals. Vostè ha estat especialment contundent contra això. Catalunya té un problema amb les baixes?
Hi ha un problema amb què la gent es posi malalta a Catalunya. El problema és voler tapar que tens aquesta situació. Si tu tens la gent malalta i la teva gran idea és donar altes quan encara no toca, i enviar la gent malalta a treballar, el que estàs fent és tapar el problema. A Catalunya la gent va malalta a treballar i la gent està treballant moltíssimes hores extra, que no només és perdre salari, també vol dir que tens jornades laborals molt més llargues i estar molt més esgotat. Què ha passat amb el Govern? El contestador automàtic. Si no escoltes la comunitat educativa, si no escoltes els sanitaris, si no escoltes pràcticament ningú, i quan retires la mesura vols fingir que aquí no ha passat res, no sé si estàs sent responsables amb les polítiques que intentes desenvolupar.

El Govern ha retirat la mesura, però continuen dient que volen escurçar les baixes laborals. Temen que intentin fer el mateix però per una altra via?
És la tercera vegada que la consellera Pané fa una aposta i rectifica. La primera eren incentius econòmics als metges, la segona eren cartells dient que els treballadors agafessin la baixa de manera responsable i la tercera ha sigut condicionar els pressupostos del CAP. Jo diria que en una feina quan la pífies tres vegades, si no és una sanció és que te'n vas al carrer. Més enllà d'això, seria genial que volguessin agilitzar les proves diagnòstiques perquè són més recursos a l'atenció primària. Però l'únic que hi ha sobre la taula és externalitzar les mútues. Tots els treballadors que han passat per una mútua laboral saben que això és moltes vegades un infern. Aquí han de prendre una decisió: o enforteixen la pública o ho deriven a mútues privades.

Ens trobem en ple procés de regularització de migrants. El català hauria de ser un requisit per renovar el permís de residència?
Crec que en cap cas nosaltres negaríem drets a ningú perquè no sàpiga la llengua. Però si hi ha persones que estan vivint a Catalunya, i el català és la llengua amb la que es vehiculen tantíssimes coses, és una desgràcia que no estiguem posant tots els recursos per a què aprenguin aquesta llengua. Crec de manera molt honesta que la immersió va ser molt important, perquè si no potser no seria militant de la CUP. No hauria après català en un entorn castellanoparlant, no hauria conegut la història d'aquest país, les cançons, la literatura, potser no aniria al teatre en català. Tot el que et perds si no coneixes català és un món sencer.

Aquestes persones, que moltíssimes vegades estan treballant més de 12 hores en situacions profundament precàries, es troben uns horaris del Consorci per a la Normalització Lingüística que no són una opció, i unes possibilitats per aprendre català molt minses, si no és dins de l'escola pública. I a l'escola la immersió no s'està donant de forma efectiva. Tenim una responsabilitat perquè aprenguin català, no com a deure sinó com a dret, i això no es fa plantejant que perdrien una mena de ciutadania si no en saben. Se soluciona posant el màxim de recursos perquè l'aprenguin.

Els ha sorprès el Govern en matèria d'habitatge? S'imaginaven, a l'inici de la legislatura, arribant a pactes amb Salvador Illa?
No, la veritat és que no pensàvem que podríem pactar això, però perquè crec que no és estrictament la posició que tenia el PSC. Ens hem trobat un moviment de l'habitatge molt fort i la sort també d'uns partits que som capaços de portar les demandes del sindicat sobre la taula del PSC. El Govern va voler evitar una escalada del conflicte i per tant van acceptar legislar sobre un tema que potser en un altre moment no ho haguessin fet. Ara, la carpeta de l'habitatge és molt més extensa i no pot ser és que el PSC es quedi content perquè simplement ha tapat els forats de la llei de lloguers. En aquest país segueixen havent-hi uns lloguers altíssims i seguim tenint un problema d'accés a l'habitatge brutal.

Hi ha marge par arribar a nous acords amb el Govern en matèria d'habitatge?
No és tan diferent la posició amb el tema de les baixes, o amb el tema dels Mossos, o les escoles, que la que tenim amb l'habitatge. Nosaltres no ens movem, estem aquí defensant els drets de la majoria dels catalans. El PSC s'acosta i accepta que ara s'hauria de regular la compra especulativa? Endavant. El PSC considera que quan tu tens ràtios altíssimes i problemes molt greus a les escoles, el gran pla és enviar els Mossos? En contra. La posició de la CUP és fer una oposició -que està bé, perquè no n'hi ha gaire- activa, des d'una perspectiva d'esquerres i nacional. No és el programa de la CUP, és el que es crida quan hi ha protestes.

A vostè l'han situada en el sector pragmàtic i menys nacionalista de la CUP. Se sent còmode amb aquestes etiquetes?
Crec que soc molt més patriota que la gran majoria dels diputats de Junts. No entenc que tu puguis ser patriota, que t'estimis el país, i que no estiguis disposat a què la gent pugui tenir un lloc on viure. Defenso de manera pragmàtica, que per mi vol dir aferrissada, que la gent ha de decidir poder quedar-se al seu barri i a casa seva, i que la gent ha de decidir el futur de la nació. Perquè per mi és indissociable. El que no entenc és que estiguis disposat a parlar d'una república amb els ciutadans sotmesos a fons d'inversió estrangers. Tampoc entendria que em dediqués a fer proclames, però que no ho donés tot per tombar que se li tregui el dret a la baixa als treballador. Per mi això vol dir ser patriota. No em sento gens en un sector o en un altre.

L'altre dia Gabriel Rufián li va fer un tuit elogiant una intervenció seva. Què en pensa d'ell?
Se li hauria de reconèixer que és dels pocs polítics que ha aconseguit transcendir certes barreres. Ara, a la CUP estem fent una enquesta popular i l'altre dia estàvem a la Prosperitat, a Nou Barris, i és dels pocs polítics que la gent coneix. Ha aconseguit trobar un tipus de discurs, preocupar-se per una sèrie de temes com pot ser l'habitatge o el cost del menjar que han aconseguit arribar

Li agrada la proposta de la unitat de les esquerres que planteja?
La CUP hem dit diverses vegades que és important que tota proposta política que surti des de Catalunya o des dels Països Catalans posi al centre també el dret a l'autodeterminació. També crec que és interessant que tots els partits es prenguin seriosament l'amenaça que suposa una victòria de l'extrema dreta i busquem totes les formes d'aturar-la. En el nostre cas, creiem que la llunyania dels treballadors de la política té a veure amb que no es parla d'allò que importa en les seves vides. La nostra resposta és fer aquesta enquesta popular, preguntar, establir un diàleg de tu a tu amb la majoria treballadora. No ho aturarem amb propostes tèbies, amb equilibris, com pot fer el PSC. Si volen atacar una democràcia feble, has de fer una democràcia forta, que tingui a veure amb tots els àmbits de la vida i no amb un discurs parlamentari mig naïf.

En l'àmbit català, algunes veus han plantejat fer alguna mena de candidatura que aglutini les esquerres sobiranistes. Des d'ERC fins a la CUP, passant pels Comuns.
No estic segura que sigui tan senzill com plantejar que una suma funcioni. Podem preguntar-nos realment per què tot el que se'ns acut és fer una suma de partits per veure si així ho frenem. El que estem intentant plantejar és que si la gent ens ha deixat de votar, o si la gent no està votant, vol dir que no ho estem fent bé. Per què si els treballadors tenen una oportunitat cada quatre anys de decidir com seran les polítiques que els afecten, majoritàriament decideixen que es queden a casa o que “más vale malo conocido que bueno por conocer”. El nostre programa encaixa amb el que vol la majoria, però no som la seva opció. Doncs alguna cosa fem malament.

Vol dir que l'esquerra ha fet discursos per a una minoria o massa complexos, i cal tornar a una mena de “bàsics”?
No ho crec, sempre parteixo de la premissa que la gent no és idiota. No és una qüestió de complicació en el discurs. En general, l'esquerra potser no s'ha preocupat prou del que li ha passat a la gran majoria de la gent, o potser no s'ha assemblat prou a la majoria de la gent. No compro gens el discurs de dir el problema és que hem parlat del dret de les dones a tenir un avortament segur visquis on visquis, perquè a mi em sembla que això és un problema del conjunt de la classe treballadora. Això no treu que crec que sí que hem de poder centrar aquests bàsics, que és el que desenvolupa tota la nostra vida. És molt difícil preocupar-te de segons quins temes, si el més bàsic no ho tens solucionat. Per nosaltres tot això es lliga també amb unes regles estatals que no et permeten avançar.

A què es refereix?
Moltíssima gent el 2017 va anar a votar el referèndum, no per una qüestió essencialista, sinó perquè la independència encarnava aquesta idea de llibertat. Guerra a l'Iran, pujada de preus; vas a la benzinera, els preus són una barbaritat; vas al supermercat i ja no pots comprar oli d'oliva. Amb tot això, què? No podem regular els preus perquè no tenim les competències. Em sembla una molt bona raó per pensar que hauríem de poder decidir com a catalans aquest tipus de coses. A Catalunya podíem haver guanyat aquesta batalla. I no ho hem pogut decidir perquè no tenim les competències. La legislatura també està mostrant molt això. M'agradaria que, si Pedro Sánchez es pren tan seriosament com diu la lluita contra la dreta, assumís que a Catalunya sí que tenim les majories per tirar endavant determinades polítiques i, per tant, que delegui aquestes competències.

Deixi'm preguntar-li per Barcelona. La CUP va quedar fora de l'Ajuntament i no ha aconseguit tornar-hi a entrar. Té sentit tornar-se a presentar de la mateixa manera?
No formo part de la CUP de Barcelona, però em consta que ha fet un exercici d'autocrítica en aquest sentit i ha obert portes per parlar amb tots els agents possibles -moviments socials, associacions de veïns...- per veure com configurar aquesta candidatura. Em sembla una aposta honesta. Preocupar-se perquè tothom que tu consideres que forma part de la unitat popular, formi part d'alguna forma d'una candidatura, sent militant o no, i llavors decidir com et presentes. Pel que sé, no necessàriament és dient-se CUP Barcelona, sinó que ho han deixat obert. Estan construint la base. Si es vol anar a Barcelona a construir una força d'oposició important, com perquè les polítiques de Collboni no siguin les úniques que es poden fer, cal aquest tipus d'aliances.