"En habitatge estan molt preparats". En aquests termes es referia un destacat membre del Govern, gens sospitós de sintonitzar amb tesis anticapitalistes, als negociadors de la CUP que van treballar l'acord per regular els lloguers de temporada, que està previst que s'aprovi abans de l'estiu al Parlament. A Palau ha sorprès positivament una figura concreta dels cupaires, Laure Vega (Sant Boi de Llobregat, 1991), de qui en destaquen un lideratge potent, propostes sensates i actitud constructiva. Serà difícil que aquesta "aliança" entre el PSC i la CUP -i ERC i els Comuns-, fruit d'un clam ciutadà que demana mesures contundents per pal·liar l'emergència de l'habitatge, es repeteixi en altres carpetes, però és un fet que Vega s'ha convertit en un lideratge emergent a la formació anticapitalista i que no li fa por asseure's a la taula amb el Govern per negociar.
Vinculada a la CUP des de 2010, és una de les figures amb més projecció. Ja va destacar en els primers debats electorals. Tot i estrenar-se en un fòrum amb candidats amb més trajectòria institucional, la candidata va fer encaixar els seus missatges amb habilitat. La bona oratòria -tot i que a vegades li diuen que parla massa ràpid- l'ha desplegat també al Parlament. Amb un discurs de reivindicació de la classe treballadora, va substituir Dolors Sabater al tram final de la passada legislatura, després de la seva renúncia, i des del Secretariat Nacional de la CUP es van mostrar “plenament confiats en la seva tasca”. Aquest rol l’ha fet protagonista en les negociacions -complexes- per pactar amb el Govern el decret d’habitatge, moviment que implica que els cupaires aixequen el veto als socialistes, almenys en aquesta carpeta.
Primer acostament al Govern
Malgrat que el vot de la CUP no era necessari perquè amb ERC i els Comuns el Govern ja tenia garantida la majoria, els anticapitalistes s'han implicat de ple en les negociacions amb el Departament de Territori, que lidera Sílvia Paneque. Aquest paper no es pot desvincular de les reivindicacions al carrer, estretament lligades als moviments més afins a l'esquerra i, concretament a la CUP. Precisament per això, els cupaires, va emmarcar en el punt de vista “polític” el pacte, més que no pas d’aritmètica parlamentària. Per a Vega, les mesures d’habitatge són “conquestes socials, no pas d’un partit concret”. El pacte va permetre la validació del decret que busca regular el lloguer de temporada, blindar els pisos de protecció oficial perquè no passin al mercat privat i controlar més els grans tenidors.
Després de les reunions, l'opinió de l'entorn socialista sobre Vega és positiva i en destaquen la bona feina en les negociacions. No només d'ella, també dels equips dels anticapitalistes, coneixedors del problema de l'habitatge. Aquest primer pacte acosta posicions amb el Govern, que necessita arribar a acords per poder tirar endavant la legislatura en minoria parlamentària. No obstant això, Illa ja compta amb els seus socis d'investidura -ERC i Comuns- i no necessita els anticapitalistes per tirar endavant els grans projectes de la legislatura, com el traspàs de Rodalies o finançament singular. En àmbits com seguretat o aeroport, també rellevants, les posicions del PSC i la CUP fan inviable qualsevol mena d'entesa.
Tot i el pacte en habitatge, Vega no es defineix com a "pactista o negociadora". La decisió d'entrar a negociar s'explica, sobretot, per portar les lluites i les reivindicacions socials, com les darreres grans manifestacions pel dret a l'habitatge, als despatxos del Govern. D'aquesta manera, la diputada porta la CUP a les taules de negociació de les que fins ara no havia participat, perquè "no s'entendria que la CUP no batallés i utilitzés la pròpia força política per fer avançar les coses, hi hagi qui hi hagi al Govern".
Nova cara visible en un moment d'hores baixes
"Orgullosament catalana" i republicana amb arrels andaluses, militant de moviments culturals i feministes de Sant Boi, ha participat del Consell Assessor de la Generalitat per implementar la Renda Bàsica Universal i del Centre d’Estudis de la Unitat Popular, i ha estudiat sobre economia solidària i anàlisi del capitalisme. La seva trajectòria al Parlament va començar el desembre de 2023, després que Dolors Sabater renunciés al seu escó per qüestions d’incompatibilitat amb l’acta de regidora a l’Ajuntament de Badalona. Tot i que no li tocava per posició a la llista -anava en l'onzena posició-, va substituir Sabater després de “gestionar-ho col·lectivament” amb les següents persones que configuraven la candidatura.
La seva entrada a la cambra catalana es va produir uns mesos després de concórrer com a segona de la llista per Barcelona encapçalada per Albert Botran a les eleccions al Congrés dels Diputats, comicis en què la CUP no va aconseguir representació.
Els anticapitalistes van apostar així per una nova cara visible al Parlament uns mesos abans que les eleccions catalanes evidenciessin el moment d’hores baixes en què es troba actualment la formació. Després de perdre cinc escons -en van aconseguir nou el 2021 i quatre el 2024- i de la sortida de dirigents destacats com Eulàlia Reguant, Carles Riera o Xavier Pellicer, Vega és ara, juntament amb Laia Estrada, una figura clau per potenciar el protagonisme de la CUP amb la seva voluntat de traslladar les reivindicacions dels carrers als despatxos, també als del Govern.
