Els ramaders catalans viuen dies amb l'ai al cor per la irrupció inesperada de la pesta porcina africana. El temor a una crisi econòmica de gran escala amenaça de deixar molt tocat un sector primari del qual depenen moltes famílies i molts treballadors, i en el qual ja existeix de per si una sensació d'abandonament administratiu constant. L'actual emergència sanitària s'afegeix a tot un còctel que pot acabar tenint derivades polítiques si la situació empitjora, convertint-se en gasolina per a una extrema dreta independentista que es troba en estat de gràcia, segons les enquestes, i que comença a fer forat en aquestes zones del país. Les dades coincideixen: els territoris on hi ha més explotacions ramaderes són on Aliança Catalana va obtenir més vots en les passades eleccions al Parlament.
No és cap secret que la producció porcina al país està concentrada en un cinturó que va des de bona part de les comarques de Ponent fins a les de la Catalunya Central, amb molta incidència a la frontera administrativa de les demarcacions de Barcelona i Girona. Segons dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el 2024 era el Segrià qui tenia més explotacions porcines amb un total de 776, i no gaire lluny quedaven la Noguera i Osona amb 711 i 618, respectivament. Altres comarques com l'Alt Empordà, l'Urgell, el Bages, el Pla de l'Estany, el Solsonès, la Segarra o el Berguedà també apleguen més de 200 explotacions porcines.
El mapa de vot a Aliança Catalana en les últimes eleccions catalanes també conforma un gran cinturó que té un arrelament més elevat al Ripollès, la Garrotxa o el Berguedà, però que també marca bons resultats a les comarques de Ponent. Alguns exemples municipals posen en evidència aquesta coincidència entre la presència de granges porcines i la força de la formació de Sílvia Orriols: a Bellvís (Pla d'Urgell) hi ha 28 granges i Aliança va aplegar el 23% dels vots, a la Baronia de Rialb (la Noguera) hi ha 18 granges porcines i Aliança va registrar el 17,3% del vot o a Montagut i Oix (la Garrotxa) hi ha set granges porcines i Aliança va recollir el 24,8% del vot. Tot això, tenint en compte que Orriols només va aconseguir dos diputats al Parlament i que el seu partit tan sols va registrar un 3,77% del vot a tot el país.
Els "xocs econòmics" afavoreixen la dreta radical
Així doncs, si les dades encaixen i la pesta porcina pot tenir més afectació en aquelles zones on Aliança té més incidència, realment una crisi a gran escala pot ser gasolina per a l'extrema dreta independentista? El politòleg Jordi Muñoz -que va situar el debat a xarxes socials- i el filòsof, escriptor i professor Ferran Sáez coincideixen en el diagnòstic: "L'experiència ens ensenya que els xocs econòmics i els seus efectes catastròfics solen afavorir l'extrema dreta". Tots dos apunten que les previsions a l'alça d'Aliança en aquests territoris i una incidència de la pesta porcina són una barreja ideal per "refermar tendències" com les que apuntava l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, que ja situava com a primera força la formació d'Orriols a les demarcacions de Lleida i Girona.
Muñoz compara les possibles conseqüències de la pesta porcina amb altres situacions similars a escala internacional. La dreta radical va créixer a les zones més exposades a les importacions xineses quan van canviar els tractats de lliure comerç, el tancament massiu de fàbriques en grans crisis econòmiques també ha alimentat l'extrema dreta, el mateix ha passat en zones afectades per terratrèmols a Itàlia o fins i tot en casos de creixement disparat del preu de l'habitatge. "Tot el que sigui malestar i pugui tenir efectes econòmics catastròfics poden ser canalitzats per l'extrema dreta", afegeix Sáez, que també recorda que en el cas de la pesta porcina es tracta d'una reacció "irracional" perquè no hi ha una relació causal entre l'actuació política i l'actual crisi sanitària.
"Caldrà veure l'impacte que té, però la crisi econòmica localitzada va a determinades zones que tenen propensió a anar cap a Aliança", apunta Muñoz. No és casual que Aliança destini un apartat extensiu del seu programa al món rural (com també fa Vox), defensant-lo com a "element de primer ordre de vertebració i cohesió social". "L’administració ha de ser una aliada, no pas una enemiga dels nostres empresaris", resa el programa electoral d'Orriols per a les eleccions catalanes del passat 12-M, en el qual també es proposa la creació de zones amb fiscalitat baixa per al sector primari, iniciativa que va posar sobre la taula Foment del Treball. Sobre els drets dels treballadors del camp, poques paraules.
Els factors diferencials del món rural
En el món rural hi ha una sèrie de lògiques que afavoreixen que Aliança Catalana pugui fer forat. Muñoz fa referència a la vulnerabilitat econòmica constant, als valors més tradicionals d'una part del sector, al xoc d'interessos amb l'ecologisme i a uns territoris que tenen un sentiment de "greuge" respecte a les ciutats. I no passa només a Catalunya, sinó que molts països europeus han experimentat com el malestar s'instal·la al món rural i al sector primari per una priorització de les zones urbanes. Sáez també analitza la "idiosincràsia" diferent del camp: "Qualsevol territori marca el seu caràcter, i el dels pobles s'apropa més al d'Aliança".
Segons apunta, l'extrema dreta independentista és perfectament conscient d'aquesta realitat, i per això "subratlla" el seu discurs i la seva incidència en aquestes zones i especialment en els municipis més petits. El filòsof també afegeix altres elements en aquesta lògica diferenciada del món rural, com que els pagesos noten un "calvari burocràtic" cada cop que han de fer el més mínim tràmit. En aquest sentit, també hi ha un desencant amb les administracions europees que l'extrema dreta recull. "Hi ha certa deserció dels pagesos amb Europa", apunta, i diu que des del sector primari es demana més proteccionisme i que molts ramaders independentistes ja recollien la decepció amb Europa per altres motius, com la poca implicació en el procés independentista o les traves a l'oficialitat del català.
Un vot "contradictori" a Aliança
En la relació entre el sector primari i Aliança Catalana també hi ha un vot "contradictori" que ressalta Sáez: el partit d'Orriols situa la immigració com a causant de problemes com la delinqüència o la inseguretat, però la realitat és que el sector primari beu de l'arribada dels immigrants, molts dels quals es veuen abocats a fer feines al camp. "Voten Aliança perquè són molt catalans, però les botifarres i els fuets els fan els magrebins", compara el filòsof i professor universitari, que té coneixement proper del sector primari perquè és de la Granja d'Escarp, al Segrià. Els treballadors d'aquest sector, acostumats a unes condicions a vegades complicades, han estat els primers damnificats de la crisi: el grup carni Jorge ha acomiadat ja 300 treballadors temporals per la crisi de la pesta porcina i Comissions Obreres ja ha alertat que hi ha milers de llocs de treball en perill.
El sector porcí genera una xarxa extensa de llocs de treball a l'interior del país. Concretament, dona feina a entre 15.000 i 20.000 persones en explotacions porcines i indústries de processament, des de ramaders fins a operaris i tècnics especialitzats. Tanmateix, el seu impacte laboral real és molt més ampli si es té en compte l'ocupació indirecta. Aquesta inclou tot l'ecosistema de fàbriques de pinsos, laboratoris, transport especialitzat, escorxadors, assessories tècniques i ambientals, així com l'efecte en el comerç i la restauració locals. En conjunt, s'estima que el sector porcí català dona suport a més de 40.000 famílies, i alguns càlculs apunten que podria estar relacionat amb entre 50.000 i 70.000 llocs de treball si es té en compte tota la cadena de valor i l'impacte arrossegat en l'economia pel pes en el sector agroalimentari i indústries com la de l'embotit.
