El Parlament ha aprovat el decret sobre habitatge del Govern amb els vots del bloc d'esquerres. L'acord signat dimarts ha cristal·litzat en una votació sense sorpreses, que permetrà obrir la tramitació parlamentària d'una reforma legal per regular el lloguer de temporada i habitacions, blindar els habitatges de protecció oficial perquè no passin al mercat privat, millorar el registre de grans tenidors i concretar com ha de ser el cos d'inspectors per fer complir el règim sancionador de la llei d'habitatge. El PSC, ERC, els Comuns i la CUP s'han felicitat de l'acord davant les advertències de la dreta i l'extrema dreta. Si no hi ha cap sorpresa, la reforma haurà d'estar aprovada i en vigor abans de l'estiu i els seus promotors confien que permetrà tapar la fuita dels lloguers de temporada, via que els especuladors han trobat per driblar els topalls dels lloguers.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha felicitat de l'acord i ha garantit als grups que desplegarà la regulació "amb tota l'energia i eficàcia" i ha fet una defensa de la intervenció del mercat de l'habitatge, perquè "no està funcionant i deixa molta gent fora". L'emergència habitacional, principal preocupació dels catalans i traduïda en mobilitzacions de desenes de milers de persones, ha permès posar d'acord el PSC i la CUP. Un escenari, ha admès Illa, que l'hauria "sorprès" fa tot just uns mesos. "Ja vaig dir que no em tremolarien les cames, i no m'han tremolat. I a vostès tampoc, i li agraeixo", ha dit el president als cupaires durant la sessió de control. El pacte es va segellar dimarts al Departament de Territori després d'unes negociacions llargues liderades per la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ratificada avui pel president davant les crítiques de Junts.

Mentre la reforma de la llei d'arrendaments urbans continua bloquejada al Congrés, Catalunya fa via amb una reforma legislativa que les esquerres han definit com un "bon acord". "Avui és el primer gran acord de totes les forces progressistes del Parlament", ha dit Paneque, que ha agraït l'esforç als grups parlamentaris per trobar punts d'entesa. La consellera ha afirmat que l'acord "obre un camí" davant d'una crisi complexa, que necessita respostes estructurals. "Hem de fer que no sigui un somni tenir accés a un habitatge assequible", ha remarcat, i ha reivindicat el full de ruta del Govern per resoldre el problema, que passa per a grans trets ampliar el parc d'habitatge públic de manera més àgil, mobilitzar tants pisos com sigui possible i fixar topalls de preu. L'horitzó: 50.000 habitatges públics l'any 2030. 

Paneque ha admès que la situació és "delicada" en matèria d'habitatge. Hi ha un factor demogràfic, un dèficit històric de polítiques d'habitatge públic i un increment sostingut dels preus del lloguer. Per això, el decret que ha convalidat el Parlament intenta posar solucions a la crisi. "Accelerar i protegir el dret de l'habitatge són els dos pilars de l'acord", ha resumit la consellera, que ha definit el decret com a "imprescindible". En aquest sentit, ha estat clara: "L'habitatge no pot estar sotmès als interessos del mercat". Des del Govern emmarquen el decret en la política pública per l'habitatge i la consellera s'ha mostrat convençuda que la majoria de la societat "entendrà el problema i estarà al costat de les solucions". Per això, també, ha demanat als grups que no formen part de l'acord que s'hi sumin en la convalidació de la iniciativa.

Posar fre a l'especulació amb seguretat jurídica

Les esquerres han celebrat l'acord i han reivindicat l'entesa de les forces progressistes. "Avui fem un pas endavant", ha dit la portaveu d'ERC, Ester Capella, que ha celebrat que en el consens per l'habitatge s'hagi inclòs també el PSC. Capella ha afirmat que el país es troba ara on el van deixar els republicans la passada legislatura i ha denunciat que durant tot aquest temps de negociació s'ha permès als especuladors driblar la llei d'habitatge amb el lloguer de temporada. La portaveu ha dit que el Parlament "fa un acte de sobirania" per garantir drets, amb seguretat jurídica, i ha assegurat que Catalunya "s'ha avançat" en la resposta a l'emergència habitacional amb els topalls al lloguer, el fre als pisos turístics o, ara, la regulació dels lloguers temporals o d'habitacions. "És competència del Parlament i no ho tombaran els tribunals", ha dit.

Des dels Comuns, han dit que "l'acord in extremis" té encaix a la Constitució i permet resoldre problemes que afecten la ciutadania. La diputada Susana Segovia ha retret a les dretes que acusin les polítiques d'esquerres de provocar el problema de l'habitatge, i no pas les polítiques de les últimes dècades de Convergència i el PP que donaven barra lliure als pisos turístics, rebaixar la durada dels contractes o posar la catifa vermella als fons voltor. "Tot això és el que hem anat canviant, hem intentat posar barra lliure a l'especulació", ha ressaltat Segovia, i ha dit que el dret a la propietat està reconegut, però no pas el "dret a especular". En aquest sentit, ha retret al PSOE que mantingui aturada la reforma de la LAU a la mesa. "Tramitin les lleis", ha afirmat.

La CUP, que s'ha sumat també a aquest acord després de mesos de veto a la negociació amb el PSC, ha dit que el pas endavant que es fa "és important", tot i que "no és suficient". Així, ha dit que els cupaires "sempre defensaran el dret a l'habitatge" i ha demanat als socialistes que s'arribi fins al final amb aquest acord i no sigui només una declaració d'intencions davant les mobilitzacions als carrers. La diputada Laure Vega ha dit que cal "mirada llarga" i que "mai hi hauria d'haver hagut aquestes fugues" a la llei de l'habitatge. "Hem de treballar en una regulació efectiva per fer abaixar el lloguer i gravar el rendisme fins que no sigui negoci", ha afirmat la dirigent anticapitalista, i ha advertit a Junts que si continuen "canviant de jaqueta" no els enviarà la CUP a la papera de la història, sinó que ho farà el jovent.

El PSC ha dit que durant la tramitació s'incorporaran esmenes rellevants i també les demandes dels col·legis professionals. La diputada Eva Candela ha reivindicat l'acord de les forces progressistes, que demostra que davant del repte de l'habitatge els gurps "són capaços d'asseure's, negociar i arribar a acords". "Això és el que els ciutadans esperen de nosaltres", ha dit Candela, que ha agraït la feina a la consellera Paneque, ovacionada avui al Parlament després de ser ratificada per Illa després d'unes setmanes al punt de mira pel caos de Rodalies. 

La dreta treu l'espantall d'Ada Colau

Els grups de la dreta i l'extrema dreta han advertit que les mesures del decret no funcionaran i ha tret l'espantall d'Ada Colau, amb l'amenaça que es vol repetir le que s'ha fet a Barcelona. El diputat de Junts Salvador Vergés ha retret al Govern que governi “a cop de decret” i sense consens amb els municipis ni amb els sectors afectats. Vergés ha admès que hi ha alguns punts en què Junts està d'acord -com ara agilització de tràmits per a adquirir pisos de protecció o protegir-los-, però també ha alertat que hi ha punts “inassumibles”. “Estan barcelonitzant l'habitatge i vulnerant el dret a la propietat, que està reconegut a la carta universal dels drets humans”, ha dit. També ha alertat que s'ha de posar facilitats als promotors de pisos perquè construeixin, perquè “si no els surten els números” i hi ha “inseguretat jurídica” no voldran fer noves obres. "Hi ha mesures en contra de l'objectiu de tenir més habitatge", ha reblat. 

Des del PP, la diputada Eva García ha dit que el decret "té en contra molta gent" i que no s'ha treballat amb el sector. "Tenen com a referent en habitatge Ada Colau", ha avisat la dirigent conservadora, que ha lamentat que es facin mesures "restrictives" i no es prioritzi l'impuls de la iniciativa privada per construir més pisos. "La col·laboració publicoprivada és clau i no calen més traves", ha dit, i ha assegurat que els topalls del lloguer no són efectives. "L'habitatge no s'ha de restringir, sinó que ha de ser accessible i s'ha de garantir amb polítiques d'oferta, no de restricció", ha afirmat. García també ha advertit que no hi ha seguretat jurídica i ha erigit el PP en els defensors dels "propietaris de pisos". "Aquesta llei és molt discutida i hi ha mesures que són profundament perjudicials", ha avisat. Com Junts, ha dit que el Govern "imitarà" les polítiques de Colau a Barcelona. "El decret de l'esquerra i l'extrema esquerra no pot ser favorable als interessos dels catalans". 

L'acord, en quatre punts

El lloguer de temporada, limitat a ús recreatiu o turístic

Entrant al detall de l'acord, es podrà regular el lloguer de temporada i d'habitacions mentre el Congrés manté bloquejada la reforma de la llei d'arrendaments urbans. Com? A través d'una via pràcticament calcada a la del Govern de Pere Aragonès. Es regula a partir de la finalitat recreativa i turística. Només es podran fer lloguers de temporada per a aquesta finalitat, i s'haurà d'especificar. La resta, siguin quina sigui la durada del contracte, serà lloguer residencial i, per tant, entra dins del topall dels lloguers. Passa el mateix amb el lloguer d'habitacions, de tal manera que la suma de les habitacions no pot superar el límit del preu segons la regulació. Alhora, els ajuntaments podran decidir si volen tenir lloguers de temporada als seus municipis o barris. 

Els pisos de protecció oficial, vinculats a la zona tensionada

També s'acorda "prorrogar" els pisos de protecció social per evitar que passin al mercat lliure. Durant anys es van fer habitatges de protecció, però amb una data de caducitat, i això fa que es vagin fent pisos però també se'n vagin perdent. La pròrroga de la protecció es fa de tal manera que en les zones de mercat tensionat es prorroga la protecció oficial d'habitatges que hi ha en aquella zona. Es prorroga mentre la zona sigui tensionada i això fa que les persones que tinguin pisos d'aquesta tipologia ho continuaran tenint durant dos anys més. Només el podran vendre amb preu controlat i només hi podran accedir persones registrades com a sol·licitants de pisos protegits.

Més control als grans tenidors

El decret modifica també la regulació de registre de grans tenidors: fins ara només s'hi havien de registrar les persones jurídiques -empreses- i a partir d'ara també seran persones físiques. Això ha de permetre la informació per a la ciutadania de qui són els grans tenidors i també aplicar l'impost de transmissions patrimonials del 20% per a les persones que tenen moltes propietats. No cedir les dades per inscriure's en aquest registre serà considerat una infracció greu.

Concrecions del cos d'inspectors

Un altre dels punts destacats -promogut en aquest cas per la CUP- fa referència al cos d'inspectors. El decret inclou una definició i detall de les funcions que han de fer, així com de què s'entén per contractes fraudulents. Aquests inspectors -que els Comuns xifren en un centenar- han de fer complir la llei d'habitatge, és a dir, detectar aquells casos en què els contractes no compleixin la regulació o apliquin clàusules abusives, i hauran de fer informes per proposar mesures sancionadores d'acord amb el règim que ha aprovat el Govern.