El judici al fiscal general de l'Estat, a punt de quedar vist per a sentència. L'última paraula la tindran els jutges després d'una vista oral que acaba aquest dijous i que no ha aportat proves concloents. Álvaro García Ortiz ha insistit en la seva innocència. "No vaig filtrar el correu", ha assegurat aquest dimecres davant del tribunal, de majoria conservadora. La causa, però, ha despullat totes les misèries que envolten el Madrid DF, que viu des de fa temps en una polarització extrema: filtracions, mentides, guerres de fiscals, una crisi institucional sense precedents i una guerra oberta entre el govern espanyol i la dreta política, judicial i mediàtica.
García Ortíz s'enfronta a una pena de fins a sis anys de presó i dotze d'inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. Concretament, per la filtració d'un correu de la defensa de l'empresari Alberto González Amador, parella d'Isabel Díaz Ayuso, en què oferia un pacte a la Fiscalia a canvi de reconèixer dos delictes de frau fiscal de 350.000 euros. La sentència tindrà conseqüències polítiques, perquè tant el PSOE com el PP han apostat fort en aquest procediment. La vista oral no ha deixat proves clares contra García Ortiz, però sí que ha estat un bon termòmetre del clima que es viu a Madrid.
Tensions a la Fiscalia
La fotografia inèdita d'un fiscal general al banc dels acusats retrata la judicialització extrema que impregna ara la política espanyola: ni tan sols el màxim responsable de la Fiscalia és intocable. García Ortiz, proper al PSOE, és responsable del gir del ministeri fiscal en les causes relacionades amb el procés, un canvi de rumb que li ha provocat més d'una crisi interna i malestar amb alguns sectors poderosos dins de la Fiscalia, com ara els fiscals de l'1-O, i de la judicatura, com ara Manuel Marchena, membre del tribunal que dictarà sentència. En la seva declaració, García Ortiz ha fet evident les tensions dins de la Fiscalia i concretament contra la fiscal en cap de la Comunitat de Madrid, Almudena Lastra, enemistada amb el fiscal general.
Davant del tribunal, ha lamentat l'actitud "obstruccionista" Lastra a l'hora d'intentar desmentir les mentides difoses per Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet d'Isabel Díaz Ayuso, i que expliquen bona part de la causa. La fiscal sosté que va preguntar a García Ortiz si va filtrar el correu, una conversa que ell ha negat aquest dimecres. Durant la vista, dos periodistes han apuntat que la filtració va sortir de la Fiscalia de la Comunitat de Madrid, no pas de la Fiscalia General de l'Estat. Lastra, del sector conservador i molt crítica tot aquest temps amb el fiscal general, no va veure delicte en la gestió de les residències a Madrid durant la pandèmia.
Els periodistes ja tenien el correu
El judici sí que ha acreditat que bona part dels mitjans de Madrid tenien el famós correu en què la defensa de l'empresari Alberto González Amador demanava un pacte amb la Fiscalia a canvi de reconèixer dos delictes de frau fiscal. Ho han afirmat al Suprem els periodistes que van publicar la informació. Alguns, de fet, han afirmat que el tenien abans i tot que el fiscal general de l'Estat, cosa que contribueix a desvincular García Ortiz de la filtració. Durant la declaració, el fiscal general ha assegurat que no va parlar amb els periodistes que van publicar la informació, i que hi tenia una relació "professional". El correu, en tot cas, circulava per bona part de les redaccions espanyoles.
Fang i hipèrboles al voltant d'Ayuso
També ha quedat acreditada la manera de fer de l'entorn d'Ayuso, sobretot del seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, que té una relació elàstica amb la veritat. La setmana passada va admetre haver difós un correu tergiversat i va tornar a alimentar la mentida segons la qual l'acord de la Fiscalia i la parella d'Ayuso va ser frenat per "ordre de dalt". És a partir d'aquesta filtració que la Fiscalia General decideix fer una nota explicant la situació -que és la defensa de González Amador qui proposa el pacte- i per "defensar la bona feina dels fiscals". A la nota s'inclouen parts del correu perquè "ja havien sortit i eren de domini públic".
El judici també ha retratat el caràcter hiperbòlic de l'entorn d'Ayuso, que lliga bé amb la manera de fer política de la presidenta de la Comunitat de Madrid. González Amador va ser el testimoni més contundent contra el fiscal general, acusant-lo de "convertir-lo en el delinqüent confés d'Espanya". Va arribar a dir que només tenia dues opcions, vista la seva situació: "O suïcidar-se o marxar d'Espanya". En paral·lel a la causa contra el fiscal general, el procediment contra l'empresari continua i ja ha estat processat per frau fiscal. Aquests dies, al Suprem, s'ha presentat com a víctima d'una operació d'Estat.
Una causa amb rerefons polític
Álvaro García Ortiz ha quedat atrapat al mig de la guerra que mantenen oberta el PSOE i el PP. No és casualitat la defensa sense fissures del fiscal general de l'Estat que ha fet Pedro Sánchez. Tampoc que el PP hagi aprofitat aquesta causa per alimentar la denúncia de corrupció al voltant del president del govern espanyol. En cas de condemna, seria difícil sostenir la innocència del fiscal general com ha fet fins ara la Moncloa sense agreujar la crisi oberta amb el poder judicial. En cas d'absolució, el relat d'Alberto Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso, segons el qual hi ha una operació del govern espanyol per desprestigiar rivals polítics, quedaria tocat. El Suprem no és sospitós de ser afí al govern espanyol. A partir d'aquest dijous, els jutges tindran l'última paraula.
