La causa contra el fiscal general de l'Estat avança sense aturador i anirà a judici acusat d'un delicte de revelació de secrets per haver filtrat, presumptament, documentació sobre la parella d'Isabel Díaz Ayuso. El govern espanyol li manté la confiança, malgrat la pressió de la dreta política, mediàtica i judicial, que té Álvaro García Ortiz en el punt de mira per haver liderat el viratge de la Fiscalia en les causes del procés, en sintonia amb l'estratègia de la desjudicialització de Pedro Sánchez. De fet, des que va ser nomenat el 2022, se li ha retret una excessiva proximitat a les tesis del PSOE per la seva bona relació amb l'exministra socialista Dolores Delgado, que també va ser fiscal general i va promocionar García Ortiz com a fiscal de sala i responsable de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l'Estat.
En tot aquest temps, el fiscal general ha comès pecats greus a ulls de la dreta, que queden camuflats en l'acusació d'haver filtrat informació d'un particular, Alberto González Amador. Concretament, era un correu electrònic en què l'advocat de la parella d'Ayuso oferia un pacte a la Fiscalia i reconeixia un frau fiscal de 350.000 milions d'euros. Els periodistes que van publicar la informació van explicar al jutge que havien tingut accés al correu abans i tot que arribés a mans del fiscal general, que nega haver filtrat res i s'haurà de defensar davant la sala segona del Tribunal Suprem. El govern espanyol considera que García Ortiz és víctima d'una persecució. La setmana passada, en l'obertura de l'any judicial, el fiscal general va aprofitar l'ocasió per reivindicar-se davant Felip VI i insistir que creu "en la justícia i en la veritat".
Un canvi de rumb que no agrada
Tocar l'entorn d'Ayuso, a ulls de la dreta, és una línia vermella, però la guerra contra el fiscal general fa anys que s'està gestant. La seva proximitat amb Dolores Delgado -també molt criticada pels sectors més dretans de la judicatura- n'explica una bona part, juntament amb el canvi de rumb de la Fiscalia, ordenat de manera més o menys explícita per García Ortiz en coherència l'aposta de Sánchez per treure els tribunals del procés català. En els últims anys, la cúpula judicial ha perdut el valuós aliat que tenia en el ministeri fiscal, promotor en molts casos de causes contra l'1-O des de la famosa querella per rebel·lió contra el Govern de Carles Puigdemont. Això no ha agradat gens i ha deixat episodis de conflicte, tant internament a la Fiscalia com amb els jutges.
La Fiscalia, per ordre del fiscal general en alguns casos, s'ha alineat amb la tesi de la Moncloa de rebaixar la pressió contra els líders del procés i això ha tingut costos en forma de crisis internes i retrets creuats amb els principals magistrats de l'Estat. Ara que el seu càrrec trontolla, els enemics dins del ministeri fiscal pressionen perquè caigui, com es va veure en l'obertura de l'any judicial. No deixa de ser simptomàtic que la Fiscalia de García Ortiz ja defensi aixecar la inhabilitació de Junqueras i Turull a través d'un nou indult, quan fa tot just tres anys s'oposava de ple al perdó concedit pel govern espanyol. O que sigui favorable a aplicar l'amnistia a Puigdemont, contra el criteri de la poderosa sala segona del Suprem i dels fins fa poc intocables fiscals de l'1-O.
No es pot explicar la situació del fiscal general sense l'amnistia. Les polèmiques han anat creixent a mesura que la norma prenia forma, sigui pels silencis de García Ortiz o per la necessitat de cohesionar un ministeri fiscal amb diversitat de criteri. Després del pacte del PSOE amb Junts, amb acusacions de lawfare contra jutges com Carlos Lesmes o Manuel Marchena, la poca contundència del fiscal general de l'hora de condemnar aquestes declaracions no va agradar a la Fiscalia. També va provocar rebombori que es negués a avaluar l'amnistia a petició del Senat, on el PP, amb majoria absoluta, va intentar torpedinar la norma que tenia els avals assegurats al Congrés. Però la crisi va esclatar a l'hora de definir el criteri del ministeri fiscal en les causes vinculades amb el procés.
El xoc amb els intocables
És aquí quan xoca amb alguns dels intocables de la judicatura i la Fiscalia espanyola. García Ortiz va apartar els fiscals de l'1-O de la causa contra Puigdemont i Junqueras. Enmig de filtracions de documents en què els fiscals s'oposaven a l'amnistia sense que ningú els ho hagués demanat, el fiscal general, emparat en la jerarquia que defineix el ministeri fiscal, va imposar el seu criteri favorable a l'amnistia dels dirigents del procés. Els fiscals del Suprem es van negar a signar aquest criteri i van apartar-se, no sense traslladar el seu malestar. Mesos abans, ja s'havien amotinat amb la causa de Tsunami: consideraven, en la línia de l'Audiència Nacional, que hi havia terrorisme, una declaració de guerra a l'amnistia. El fiscal general va intervenir per fer canviar el criteri.
Un altre intocable a qui s'ha enfrontat García Ortiz ha estat Marchena. Mentre el Suprem ultimava l'obertura de la causa, signava un dur escrit dirigit al TC en què li retreia una posició "ideològica i política" per oposar-se a l'amnistia. Ha estat, almenys fins ara, l'últim xoc amb el poderós magistrat, responsable últim de la interpretació de la llei que ha permès deixar-ne fora tant Puigdemont com Junqueras, en contra precisament del criteri del fiscal general i del govern espanyol. La Moncloa, principal avaladora, i els sectors progressistes del ministeri fiscal tanquen files amb ell tot i els pecats que ha comès, a ulls dels sectors conservadors. La pressió va a més cada dia que passa, i la data del judici s'acosta.
