Rodalies i habitatge es presenten com dos dels malestars ciutadans que marcaran els pròxims anys i aquest dissabte es visibilitzaran a Barcelona en dues manifestacions exigint solucions a les administracions. La primera, a l'estació de Sants i convocada per l'ANC, per denunciar el caos ferroviari de les darreres setmanes; la segona, a la plaça Espanya i convocada pel Sindicat de Llogateres i altres actors del moviment per l'habitatge, per exigir més mesures de contenció davant l'escalada de preus dels lloguers. Després del procés, en què les manifestacions batien rècords de participació, la capacitat mobilitzadora és una altra, però els trens i els pisos apareixen com dues de les preocupacions que poden alterar la pax socialista que promou el Govern de Salvador Illa.
L'executiu català ha situat com a prioritat totes dues carpetes, conscient que preocupen especialment la ciutadania. Les dades, de fet, així ho indiquen. Pel que fa als trens, Rodalies és el pitjor transport públic segons els usuaris i la percepció ha caigut l'últim any. Segons dades del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), el 2023 el servei tenia una puntuació de 4,5 entre les persones que l'utilitzen per anar a treballar o estudiar. El 2024, la nota ha baixat fins al 3,7. Els Regionals tampoc se'n salven: del 5,8 de 2023, han caigut fins al 4,6 el 2024. Aquestes males dades contrasten amb la resta de transports públics, que tots aproven. Les millores notes són per Ferrocarrils de la Generalitat i l'AVE.
En aquesta situació, l'ANC, en un perfil baix des de fa temps, posa a prova la seva capacitat mobilitzadora en un àmbit no estrictament relacionat amb la independència. L'entitat que presideix Lluís Llach ha convocat a les 12 del migdia a l'estació de Sants per canalitzar la indignació amb el mal servei que ofereix Renfe. Sota el lema Independència! És l'única via, la concentració s'emmarca en la campanya d'accions per denunciar l'espoli fiscal de l'Estat a Catalunya i la manca d'inversions en Rodalies. Aprofitaran també per criticar el traspàs, que no consideren que sigui l'eina efectiva per resoldre el caos ferroviari. Fa dues setmanes les plataformes d'usuaris van convocar propostes descentralitzades amb un seguiment més aviat discret.
Mesures per abaixar el preu dels pisos
També en habitatge les dades apunten que és un problema real. Disposar o no d'un pis de propietat és, ara com ara, un dels factors més rellevants que expliquen la desigualtat entre ciutadans. Malgrat que el topall dels lloguers presenta símptomes de funcionar, els propietaris aprofiten l'escletxa dels lloguers de temporada per driblar la regulació i continuar apujant els preus. La preocupació pels lloguers han anat creixent els últims anys. Si fa deu anys era pràcticament irrellevant, l'accés a l'habitatge és avui la principal preocupació per a la ciutadania, amb diferència respecte de la resta, segons dades del CEO. Ho indica també l'augment d'afiliacions a organitzacions com el Sindicat de Llogateres, que ha crescut un 25% des del novembre i ja té 5.771 membres.
A les 18h, la plaça Espanya acollirà la segona cita de la jornada, en aquest cas per exigir mesures per abaixar el preu dels lloguers i que conviurà amb manifestacions similars en altres ciutats de l'Estat. En la línia de la manifestació del novembre i després dels fets de la Casa Orsola, el Sindicat de Llogateres convoca sota el lema "Acabem amb el negoci de l'habitatge", però la manifestació va més enllà i està impulsada pel gruix del moviment per l'habitatge. Una de les mesures que s'ha posat sobre la taula darrerament és aconseguir que els contractes de lloguer siguin indefinits, no pas de cinc anys com fins ara, i una baixada del 50% dels preus. També "recuperar" els pisos buits, turístics o de lloguer de temporada i prohibir la compra especulativa, i ampliar el parc públic d'habitatge amb els pisos de la SAREB o a través d'expropiacions.
El Govern hi posa el focus
El Govern ha situat les infraestructures i l'habitatge com dues carpetes clau de la legislatura, però les mesures anunciades no tenen un impacte clar a curt termini. En Rodalies, la consellera Paneque treballa en tres àmbits: modernitzar la infraestructura -hi ha prop de 200 intervencions en marxa per actualitzar la xarxa-, posar en circulació nous trens -se n'han comprat 110 que començaran a funcionar a partir de l'any vinent- i avançar en el canvi de model de governança, és a dir, en el traspàs de Rodalies que té com a fita clau la constitució, abans d'acabar l'any, de la nova empresa que gestionarà tot el servei.
Les reunions entre el Departament de Territori, Renfe, Adif i el Ministeri de Transports són constants i s'ha activat una oficina tècnica per fer seguiment de totes les obres en marxa. En paral·lel, la Generalitat treballa per millorar la comunicació de les incidències per tal que els usuaris puguin prendre decisions amb informació clara i en temps real de l'estat del servei, i fer que els transports alternatius funcionin. La millora de la seguretat a les estacions també és un dels àmbits en què es poden aconseguir millores en el curt termini. Sigui com sigui, el caus a Rodalies va provocar la reprovació de Paneque la setmana passada, i el Parlament n'ha demanat el cessament. El Govern vol anar de bracet de l'executiu espanyol i prefereix no assenyalar-nos malgrat els dèficits de gestió evidents.
Pel que fa a l'habitatge, el Govern ha presentat un pla per construir 50.000 habitatges abans de 2030, amb una inversió de 4.400 milions d'euros aquesta legislatura. En aquest àmbit s'ha creat també un parc de solars públics i simplificacions administratives i urbanístiques per construir de manera més ràpida. La Generalitat treballa per desplegar també la llei d'habitatge espanyola, en plena sintonia amb la Moncloa que es contraposa amb l'oposició de les autonomies del PP per regular els lloguers. Des del govern espanyol remarquen el compromís en corregir el problema de l'habitatge i, en una jornada de manifestacions arreu de l'Estat, fan una crida a totes les administracions per aplicar la legislació.
I ara, els aranzels
Tant Rodalies com habitatge són carpetes que preocupen especialment els socis d'investidura del PSC, que exigeixen contundència i resultats si vol tenir una legislatura plàcida. De moment, però, totes dues amenacen d'alterar la calma -social i política- que han instaurat els socialistes. I a tot això s'hi haurà de sumar, en els pròxims dies, els primers efectes dels aranzels de Donald Trump, que tindran conseqüències ara com ara imprevisibles. El Govern, reunit aquests divendres a Núria, prepara un pla que implicarà reordenar prioritats i destinar recursos. I l'Estat s'ha compromès a mobilitzar 14.100 milions d'euros per pal·liar els efectes de les taxes, que es notaran en les butxaques dels ciutadans.
