Estat, Generalitat i Barcelona, tres administracions amb governs socialistes, han sincronitzat agendes i exhibit sintonia davant l'emergència habitacional. Quan es compleix un any de l'entrada en vigor del topall de preus en zones tensionades, els nous contractes de lloguers han baixat un 3,7% en els 140 municipis afectats, i un 6,4% concretament a Barcelona. Són dades oficials que ha avançat aquest divendres la Cadena Ser i que, poc després, ha detallat la consellera de Territori, Sílvia Paneque, la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en un acte conjunt a Barcelona. Això no inclou el lloguer de temporada, que continua sent l'escletxa que permet driblar la llei.
"Fem una valoració positiva del primer any de l'aplicació de les zones de mercat tens; el preu baixa a tot Catalunya, especialment a les zones tensionades, i el mercat d'habitatge creix", ha dit la consellera Paneque. També ha exhibit optimisme l'alcalde Collboni. "La llei ha reduït l'increment dels preus i no ha reduït l'oferta de pisos; són mesures que han vingut per quedar-se", ha dit, i ha tret pit de l'aval del Tribunal Constitucional del decret dels pisos turístics, que confirmen la decisió del govern municipal d'eliminar la figura dels pisos turístics el 2028. 10.000 pisos que ara són turístics hauran d'entrar al mercat residencial. "Estem canviant les regles del joc", ha reivindicat l'alcalde.
En dades interanuals, el preu general a Catalunya cau un 1,6% i respecte del primer trimestre de 2024, el descens és del 3,3%. Des de l'aplicació de la contenció dels lloguers fins ara, el descens és del 3,7% en el mercat residencial tensiona i d'un 6,4% a Barcelona. "Des del Govern considerem que situar com a prioritat el dret a l'habitatge ha tingut un efecte positiu per a totes les parts", ha defensat la consellera. "Són dades per l'esperança", ha afegit Collboni. "És possible intervenir el mercat del lloguer i alhora activar mecanisme per ampliar l'oferta", ha remarcat la ministra. Continuaran baixant els preus? La consellera no ha volgut anticipar escenaris.
1.000 contractes nous cada mes
És rellevant també el nombre de contractes signats en aquest temps, perquè una de les alertes de les immobiliàries i en general dels contraris a la regulació és que el topall de preus fa que els propietaris retirin del mercat els pisos, amb l'argument d'una suposada inseguretat jurídica o bé perquè no els surt tant a comptes posar el pis a lloguer. Les dades, han dit els tres dirigents, contradiuen les advertències de caiguda de l'oferta, perquè s'amplia el mercat del lloguer.
Des de l'entrada en vigor de la zona de mercat tensionat, cada mes hi va haver 1.000 nous contractes a Catalunya. En conjunt, hi ha 8.967 nous contractes des que va entrar en vigor el topall. En les zones de mercat tens -140 municipis- hi ha hagut 2.401 nous contractes i a la ciutat de Barcelona s'han comptabilitzat 416 vigents més. Això suposa un creixement en valors absoluts. "Això passa en un moment de més estabilitat i menys rotació", ha dit la consellera. Ara bé, no s'ha aportat el percentatge de nous contractes respecte a l'any anterior, cosa que impedeix veure si aquest increment de 1.000 nous contractes és superior als increments d'abans de la regulació.
La ministra ha destacat que a Catalunya "no hi ha incentius perversos per rescindir els contractes i canviar de llogater". En altres territoris, els propietaris volen rescindir contractes per poder apujar el preu. A Catalunya, com que el preu està regulat, això desapareix, segons l'argument de la ministra. L'alcalde Collboni ha volgut remarcar que les dades dels portals immobiliaris o d'estudis finançats per immobiliàries no reflecteixen la realitat del que passa a la ciutat.
Creixen els lloguers de temporada
Per contra, creixen els contractes de lloguer de temporada, que no estan regulats. Les dades oficials indiquen que suposen menys d'un 15% dels nous contractes, però tot i això suposen 4.187 més que l'any 2023, un creixement del 45%. Els allotjaments de temporada estan previstos a la llei d'habitatge i la ministra Rodríguez ha defensat que han de seguir existint. De tota manera, ha dit que ara s'està produint un "frau de llei" i ha assenyalat que el nombre de lloguers de temporada creix igual a Barcelona que a Madrid, però a la capital catalana els preus dels nous contractes de lloguer baixen gràcies a la regulació.
Des del govern espanyol s'està preparant un registre per detectar quants pisos de temporada hi ha, per detectar els que no són legals. La Generalitat ja ha activat un règim sancionador per perseguir els propietaris que intenten saltar-se la llei, però el cos d'inspectors per fer-lo complir és insuficient. "No estem en contra dels lloguers de temporada, però en volem evitar l'ús fraudulent", ha afirmat Paneque, que ha reclamat seguretat jurídica també per part de la llei estatal per poder regular aquesta figura. També Collboni ha dit que calen mesures reguladores que evitin el frau i ha defensat que la Generalitat i l'Estat adoptin les regulacions necessàries per tancar aquesta escletxa de la llei.
El Govern es troba en negociacions amb ERC i els comuns per regular el lloguer de temporada. La Moncloa, que també treballa per regular aquesta qüestió comparteix aquest objectiu. "Cal tenir seguretat jurídica en tota la regulació i que l'arquitectura competencial no sigui un inconvenient per resoldre els problemes de la ciutadania", ha afirmat. Estat, Generalitat i Ajuntament comparteixen l'objectiu de perseguir el frau en el lloguer de temporada per garantir el dret a l'habitatge, i la distribució de competències, ha dit la ministra, no ha de ser un problema.
"La llei d'habitatge funciona"
Rodríguez ha reivindicat l'aposta política "col·laborativa" de les tres administracions "funciona", i dona estabilitat al mercat del lloguer i redueix els preus. "Avui els catalans viuen en una millor situació respecte del que passa en altres parts d'Espanya", ha afirmat, i ha demanat que l'actuació de Catalunya sigui "una inspiració" per a altres administracions -singularment, Madrid- que tenen un mercat de lloguer disparat. La ministra ha destacat la "unió" i la "col·laboració" com la manera de treballar i donar resposta en l'emergència habitacional. "La llei d'habitatge funciona; hem aconseguit abaixar els preus a Catalunya i a Barcelona", ha sentenciat Rodríguez.
Des del govern espanyol també reivindiquen que cal ampliar l'oferta d'habitatge públic per rebaixar la tensió del mercat i poder abaixar els preus a través de l'oferta. Mentrestant, toca regular amb la llei d'habitatge i perseguint el frau del lloguer de temporada, i alhora impulsar ajudes per a joves i sectors que ho necessitin. "Més oferta, millor regulació i més ajudes", és la recepta de la Moncloa. En el cas de Catalunya, però, les dades no acrediten que més construcció suposi una reducció de preus.